Les BlackBerry ja són peça de museu: punt final al primer líder de vendes de mòbils

Els telèfons BlackBerry han deixat de funcionar. La marca posa punt final al servei tècnic per mantenir viu el sistema operatiu sobre el qual operen.

Això inutilitza els terminals, que no podran fer ni rebre trucades, enviar missatges de text, connectar-se al wifi i, en conseqüència, navegar per la xarxa.

Fa prop més d'una dècada, res feia preveure que, amb l'aparició dels dispositius vehiculats a través dels sistemes operatius iOS, desenvolupat per Apple, i Android, les BlackBerry acabarien arraconades en un calaix o, directament, a la deixalleria.

De fet, en les pel·lícules i les sèries de trames polítiques, periodístiques i policials de principis del segle XX, polítics i "peixos grossos" s'envien missatges amb un terminal BlackBerry, un paradigma de les comunicacions present a les cimeres mundials a les mans de líders tan transcendents com Barack Obama.

Al tombant de segle, BlackBerry es va convertir en la marca que posava al mercat els mòbils més famosos i glamurosos amb una quota de mercat ascendent que va arribar al clímax entre 2005 i 2007.

La irrupció de l'iPhone: el principi del final

Però, el 2007, Steve Jobs va marcar el punt d'inflexió en el desenvolupament i implantació global dels telèfons intel·ligents amb el llançament de l'iPhone.  

El nou dispositiu, completament tàctil --a diferència del teclat físic que caracteritzava les BlackBerry--, basat en la navegació per la xarxa i l'ús d'apps, va revolucionar el món dels smartphones i va encaminar tota la indústria a imitar, molt abans del que es pensava, el nou vaixell insígnia d'Apple.

Fins aquell moment, l'única competència de la marca eren les PDA (sigles de Personal Digital Assistant), a través de les quals no era possible la connectivitat.

Les BlackBerry eren molt populars, sobretot entre els empresaris i grans executius, en una etapa en què gairebé totes les comunicacions digitals es canalitzaven a través de correus electrònics. La marca, a més, prometia total seguretat de les comunicacions a través dels seus sistemes de missatgeria.

Orígens

BlackBerry va treure al mercat el model Pager 850, el 1999, i, tres anys més tard, va fer un salt important amb el 5810 Wireless HandHeld, el model de la consolidació entre els usuaris.

Poc després sí que va fer un forat destacat al mercat amb el famós BlackBerry Bold 9000 i el model anàleg 8520. Tots dos funcionaven amb el sistema operatiu propi OS 5.0.

Les vendes van ser considerables tot i que, a la llarga, no van ser suficients per plantar cara al sistema Android, amb què s'equipaven múltiples marques disposades a participar en el gran pastís de la venda d'uns smartphones cada cop més "imprescindibles" o bé iOS, el sistema nadiu dels iPhones.

L'última bala

Per intentar salvar els mobles i afrontar el daltabaix que suposava la pèrdua de vendes i la reducció dràstica de la quota de mercat, l'empresa va aconseguir aguantar una mica més gràcies al suport de la tecnològica xinesa TCL.

BlackBerry, fundada per Mike Lazaridis i Douglas Fregin i amb seu fiscal al Canadà, durant els últims anys, ha intentat sobreviure enmig d'una batalla brutal entre la nord-americana Apple i la coreana Samsung per implementar les últimes novetats als mòbils de nova generació.

Amb la base de l'exitós sistema Android, TCL va fer un últim intent de llançament de terminals BlackBerry, però els models no van convèncer gens els usuaris. El 2013, amb el sistema operatiu BlackBerry 10 i el model Z10, l'objectiu era adaptar-se als mòbils d'última generació i recuperar terreny.

Però la firma va anar perdent quota de mercat fins que el 2016 va anunciar que deixava de fabricar smartphones amb la idea de seguir desenvolupant la marca asiàtica TCL.