L'Alt Karabakh "deixarà d'existir" al gener

El president d'aquesta república no reconeguda per cap país ha anunciat que dissol el govern, mentre 70.000 persones han travessat la frontera en 4 dies

RedaccióActualitzat

El president de la República de l'Alt Karabakh, Samvel Shakhramanyan, ha decretat aquest dijous la dissolució d'aquest estat de dins de l'Azerbaidjan que no ha reconegut mai cap país, ni tan sols Armènia.

Shakhramanyan ho ha fet després de l'ofensiva de l'exèrcit àzeri de fa una setmana, amb un document que posa finals d'any com a data límit per a la desaparició institucional:

"Tots els organismes estatals i les organitzacions que en depenen s'han de dissoldre abans de l'1 de gener del 2024, i la República d'Artsakh deixa d'existir."

Aquesta decisió va ser una de les condicions posades pel govern de l'Azerbaidjan per frenar l'ofensiva militar que va començar el dimarts dia 19, que ha provocat un èxode massiu.


70.000 refugiats en quatre dies

Segons el govern d'Armènia, des que diumenge va començar l'èxode, aquest dijous ja han arribat al país uns 70.000 armenis fugint de l'exèrcit àzeri, més de la meitat dels 120.000 habitants que es calcula que encara hi vivien.

De fet, l'èxode s'està accelerant, amb més de 22.000 persones arribades només aquest dimecres, malgrat que el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, hagi afirmat que es respectaran els seus drets.

La presència de les tropes àzeris ha provocat un èxode a l'Alt Karabakh (Reuters/David Ghahramanyan)

Aliyev ha visitat l'Alt Karabakh per primera vegada aquest dijous, una manera de visualitzar la reconquesta d'aquest territori armeni i cristià per part d'un estat turcman i musulmà.


Armènia denuncia una "neteja ètnica"

Mentrestant, el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, denuncia que el que està fent l'exèrcit àzeri és "una neteja ètnica" per fer fugir tots els armenis de l'Alt Karabakh.

Un exèrcit que no es conforma amb l'èxode massiu i que també busca dirigents de l'extinta república: aquest dimecres van detenir a la frontera el ministre d'Estat i el cap del Consell de Seguretat.

Segons el govern d'Armènia, la majoria dels refugiats tenen família al país i no els costarà gaire instal·lar-se, mentre que a la resta els estan portant a allotjaments provisionals a Goris, la ciutat més gran a la frontera.

L'èxode massiu s'està fent per una carretera de muntanya que porta tota la setmana embussada amb milers de vehicles, després que diumenge l'Azerbaidjan obrís el pas, que feia mesos que estava tancat.


Antiga regió autònoma soviètica

Tot plegat sembla el final de la resistència que ha mantingut en les darreres tres dècades la població armènia del que durant l'època soviètica va ser una regió autònoma dins l'Azerbaidjan.

Hi quedaven uns 120.000 habitants caucàsics i cristians que han viscut tradicionalment en un territori d'uns 3.000 quilòmetres quadrats a dins d'aquest país turcman i musulmà.

El suport de Rússia havia permès a Armènia defensar i ajudar els habitants de l'Alt Karabakh, però l'acostament als Estats Units per part del govern armeni ha canviat la situació en els últims anys.

L'any 2020 l'Azerbaidjan va recuperar el territori perdut enfront de les milícies armènies el 1994 i va ocupar part del territori històric de l'Alt Karabakh.

Es calcula que en els enfrontaments armats que hi va haver entre el 1988 i el 1994 van morir unes 30.000 persones, i a la tardor de fa tres anys hi va haver 6.500 víctimes mortals més.

La invasió russa a Ucraïna ha acabat de decantar la balança i el desembre l'Azerbaidjan va aprofitar la situació i va tallar l'única ruta que porta a Armènia.

Va començar així un aïllament de facto que ha tallat des de llavors els subministraments que arribaven a l'Alt Karabakh, amb la intenció força clara d'abocar la població armènia a marxar de casa seva.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut