La incògnita és el Madrid
Després de parlar-ne durant setmanes i setmanes, per fi arriba el Barça-Madrid més esperat de tots el temps. Mai a la història dels clàssics hi hagut tants campions del món –fins a tretze- com els que hi haurà sobre la gespa del Camp Nou. I amb ells, a més, els dos jugadors més desequilibrants: Leo Messi i Cristiano Ronaldo. Es pot demanar més? Impossible, perquè en aquests moments ningú s'atreviria a discutir que els de Guardiola i Mourinho són els millors equips del món, i d'aquí ve la seva insultant superioritat a la Lliga espanyola. D'aquí, que s'arribi a discutir el nivell d'aquesta competició comparant-la amb d'altres de molt inferior nivell, com l'escocesa, en què un parell d'equips com el Celtic i el Rangers es reparteixen de sempre el títol amb la resta de contrincants fent de comparsa. Una comparació que no s'ajusta gens a la realitat perquè els dos grans dels equips escocesos no arriben a la sola de la sabata del potencial actual del Barça i el Madrid. I com ells, la resta dels equips europeus, que són en un esglaó inferior dels blaugranes i blancs, tal com s'està comprovant en els seus respectius enfrontaments de la Champions League.
No hi ha dubte que els dos equips arriben a la cita del Camp Nou en un gran estat de forma. El Barça, després de superar la falta de rodatge dels seus internacionals, que no van poder completar una pretemporada adequada, ha pogut completar el cicle de preparació i es troba en un moment d'excel·lència del seu joc, que el situa a l'altura del que va exhibir en la temporada del triplet. Pel la seva part, al Madrid José Mourinho ha sabut conjuntar en un temps rècord un equip que practica un futbol vertiginós. Però donant per fet quina serà la manera de jugar del Barça, buscant el domini del partit a través de la possessió de la pilota, la pregunta que ens fem en les hores prèvies de l'enfrontament és: com jugarà el Madrid? La resposta, evidentment, és només al cap del seu entrenador, i no s'ha d'oblidar que en moltes de les anterior visites de Mourinho al Camp Nou, on per cert mai ha guanyat, tant amb el Chelsea com amb l'Inter, el portuguès ha jugat al gat i la rata amb l'alineació, despistant amb l'anunci d'un onze titular que després acaba canviant. Els enganys de Mourinho ja els sabem tots, menys a Madrid, on la premsa totalment entregada als paranys del seu entrenador està convençuda que sortirà al Camp Nou amb tota l'artilleria formant el que a la capital anomenen "l'onze de l'alegria". O si com ha fet en altres ocasions s'estima més sacrificar un futbolista de creació com Özil per donar més múscul al mig del camp amb Lass Diarra. Dilluns a les nou sortirem de dubtes i sabrem si el portuguès haurà estat capaç d'enganyar la seva premsa addicta o a Guardiola.
No hi ha dubte que els dos equips arriben a la cita del Camp Nou en un gran estat de forma. El Barça, després de superar la falta de rodatge dels seus internacionals, que no van poder completar una pretemporada adequada, ha pogut completar el cicle de preparació i es troba en un moment d'excel·lència del seu joc, que el situa a l'altura del que va exhibir en la temporada del triplet. Pel la seva part, al Madrid José Mourinho ha sabut conjuntar en un temps rècord un equip que practica un futbol vertiginós. Però donant per fet quina serà la manera de jugar del Barça, buscant el domini del partit a través de la possessió de la pilota, la pregunta que ens fem en les hores prèvies de l'enfrontament és: com jugarà el Madrid? La resposta, evidentment, és només al cap del seu entrenador, i no s'ha d'oblidar que en moltes de les anterior visites de Mourinho al Camp Nou, on per cert mai ha guanyat, tant amb el Chelsea com amb l'Inter, el portuguès ha jugat al gat i la rata amb l'alineació, despistant amb l'anunci d'un onze titular que després acaba canviant. Els enganys de Mourinho ja els sabem tots, menys a Madrid, on la premsa totalment entregada als paranys del seu entrenador està convençuda que sortirà al Camp Nou amb tota l'artilleria formant el que a la capital anomenen "l'onze de l'alegria". O si com ha fet en altres ocasions s'estima més sacrificar un futbolista de creació com Özil per donar més múscul al mig del camp amb Lass Diarra. Dilluns a les nou sortirem de dubtes i sabrem si el portuguès haurà estat capaç d'enganyar la seva premsa addicta o a Guardiola.
