Manifestants islamistes escalen la reixa de l'ambaixada nord-americana a Teheran, el 4 de novembre del 1979

La CIA revela el nom d'un segon agent d'Argo, el rescat a l'Iran que va retratar Ben Affleck

En plena revolució iraniana, un grup de manifestants islamistes van irrompre a l'ambaixada dels Estats Units a Teheran i van prendre com a ostatges 52 membres del cos diplomàtic

La CIA ha revelat al seu podcast "The Langley files" la identitat del segon oficial implicat a l'operació Argo: la fugida de sis diplomàtics nord-americans enmig de la crisi d'ostatges a l'ambaixada dels EUA a Teheran, l'Iran, l'any 1979.

Durant 42 anys, aquesta informació ha estat classificada als arxius de la CIA. Però ara s'han publicat fragments d'una entrevista amb el mateix protagonista. Es tracta d'Ed Johnson, un oficial de la CIA expert en operacions encobertes.

Fins ara, només es coneixia la identitat de l'agent Tony Méndez, protagonista de la pel·lícula "Argo" (2012), dirigida i interpretada per Ben Affleck. La pel·lícula narra la crisi d'ostatges del 1979.

Dos ostatges nord-americans a l'Iran el 4 de novembre del 1979 (Wikimedia)

Què va passar durant la crisi d'ostatges?

En plena revolució iraniana, un grup de seguidors de l'aiatol·là Khomeini van irrompre a l'ambaixada dels Estats Units a Teheran, com a protesta per l'asil que el govern de Jimmy Carter va proporcionar al xa Mohammad Reza Pavlavi.

Allà, van prendre com a ostatges 52 membres del cos diplomàtic nord-americà. En aquell moment l'ambaixada, que ocupava deu hectàrees de superfície, només estava custodiada per 13 soldats de la Marina.

Un grup de sis oficials van aconseguir escapar-ne i es van refugiar a l'ambaixada canadenca. Per ajudar-los a sortir del país sense patir represàlies, la CIA va mobilitzar l'agent Méndez.

Aquest va organitzar un pla en què els diplomàtics es farien passar per l'equip de rodatge d'una pel·lícula de ciència-ficció, anomenada "Argo", que buscaven localitzacions exòtiques a l'Iran.

Disfressat com a productor del film, Méndez va ingressar al país i va proporcionar documents falsos als oficials. Finalment, els sis diplomàtics van aconseguir fugir de l'Iran esquivant el control de la Guàrdia Revolucionària.

La resta d'ostatges van romandre segrestats durant 444 dies per la negativa dels EUA a entregar el xa als aiatol·làs, fins que van ser alliberats el 20 de gener del 1981.

Els ostatges alliberats desembarquen a Nova York el 25 de gener del 1981 (Wikimedia)

"No estaven preparats per mentir a les autoritats"

Doncs bé, ara se sap que un segon agent de la CIA, Ed Johnson, va participar activament en aquesta operació al costat de Méndez. Johnson va proporcionar als ostatges la documentació amb la identitat falsa.  

Al podcast, l'agent revela que la dificultat més gran de l'operació va ser convèncer els diplomàtics del paper que havien d'interpretar com a membres de l'equip de filmació. "Eren persones que no estaven preparades per mentir a les autoritats ni per ser clandestins".

A diferència de Méndez, que va escriure'n llibres i va dirigir el Museu Internacional de l'Espionatge a Washington, l'agent Johnson ha viscut fora del focus durant tots els anys posteriors a l'operació Argo. Preferia que la seva identitat i el seu paper en l'operació es mantinguessin en secret. Per això no apareix a la pel·lícula d'Affleck.

Els seguidors de Khomeini a l'entrada de l'ambaixada dels Estats Units a Teheran (Wikimedia)
ARXIVAT A:
Estats UnitsIran
Anar al contingut