Hi ha vaques que fan llet més tolerable que d'altres: la clau, la proteïna A2

Hi ha dos tipus de llet de vaca, la que té beta-caseïna A2 i la que té beta-caseïna A1. Les dues són naturals i no tenen res afegit. De fet, aquestes beta-caseïnes es poden trobar barrejades i, per tant, hi ha llets que tenen més tipus d'una beta-caseïna que de l'altra.

Si una llet només té beta-caseïna A2, és més fàcil de digerir que la llet amb A1. Aquesta és la conclusió a què han arribat els estudis que s'han fet sobre aquest tema, tot i que la investigació encara no es dona per tancada i fa falta més recerca per poder treure conclusions en ferm.  

Què és la beta-caseïna A2

Les caseïnes són les proteïnes de la llet que permeten fer formatge. Totes les llets animals en tenen, però les proporcions varien moltíssim. Per exemple, la llet humana o la llet d'euga tenen molt poca caseïna i per això és molt complicat fer-ne formatge. En canvi, el 80% de les proteïnes de la llet de vaca, d'ovella o de cabra són caseïnes. Hi ha quatre tipus de caseïnes i les beta-caseïnes són un d'aquest tipus.  

Dins les beta-caseïnes també hi ha distincions. Hi ha la beta-caseïna A1 i la beta-caseïna A2. La diferència entre l 'una i l'altra és mínima, però pot ser suficient per a que el sistema digestiu d'algunes persones ho detecti.

Amb llet amb beta-caseïna A1, algunes persones noten com se'ls inflen els budells i els provoca mal estar, símptomes que tradicionalment s'han associat a la intolerància a la lactosa. Aquests inconvenients, en algunes persones desapareixen si la llet que prenen és de beta-caseïna A2.
 

La llet A2, la llet d'abans

Tot i que la majoria de la llet que ara mateix hi ha al mercat és llet A1 la que hi havia fa més de cent anys era majoritàriament A2. La proteïna A1 va anar a guanyant terreny quan les granges van començar a fer encreuaments entre el seu bestiar per a beneficiar les que produeixen més llet.

Aquestes vaques són generalment les de raça Holstein i Frisona, les vaques de taques blanques i negres i d'origen holandès. Aquestes vaques produeixen molta més llet que les vaques de races menys eficients, com la Jersey, la Montbéliarde o la Xarolesa.

Aquestes races de vaques, són típiques dels Alps, el centre de França i del Canal de la Mànega, zones on tradicionalment hi ha hagut més pastura.

Com es pot fer que la llet sigui A2

Però tot i que l'alimentació influencia en el tipus i la qualitat de la llet que fa una vaca, la genètica és el factor més determinant. Això no vol dir que la llet es modifiqui genèticament, sinó que es busquen encreuaments d'animals que facin aquesta llet de manera natural. Per això, les granges que estan canviant el seu tipus de llet, busquen braus amb un codi genètic que afavoreixi aquesta llet i els creuen amb vaques que també són propenses a produir llet amb majoria d'A2.

El canvi d'una llet a l'altra serà gradual i anirà augmentant a mesura que els animals amb la genètica propensa siguin majoria. Perquè tot això passi, es trigaran més de dos anys a completar el cicle i que les noves vedelles -ja amb la càrrega genètica favorable- produeixin llet amb beta-caseïna A2, segons explica Marta Garrón, tècnica d'innovació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Actualment, AENOR, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació, té una certificació que donen a les granges que poden demostrar que la seva llet només porta aquesta proteïna, l'A2 i no porta l'A1.

A Catalunya, de moment, només té aquesta certificació la Granja de la Torre d'en Roca, que produeix llet de la granja amb aquesta certificació des d'aquesta primavera, però n'hi ha més que hi estan treballant.

La llet de la Torre d'en Roca ve de la granja Soler de n'Hug, del Lluçanès, i fer el canvi sencer els va costar 2 anys i mig, segons ens ha explicat el ramader, Abel Peraire. "El canvi ha estat relativament ràpid perquè és una granja que només té 60 vaques de munyir", afirma l'Abel.

Amb tot, altres granges de Catalunya també porten uns anys treballant en la millora genètica del seu bestiar i la seva llet ja és majoritàriament de beta-caseïna A2, tot i no estar certificades per AENOR. Aquest és el cas de la granja la Selvatana i la granja Armengol. A Galícia i a Andalusia també hi ha altres granges que treballen en aquest sentit.

La intolerància a la lactosa

El canvi a la llet A2 podria ser la solució per a la gent a qui la llet de vaca els fa trobar malament, però no tenen una intolerància a la lactosa diagnosticada.

Malgrat que els símptomes poden semblar similars, les causes són molt diferents: la gent intolerant a la lactosa no pot dividir el sucre de la llet perquè no segreguen prou lactasa. La lactasa és l'enzim que parteix la lactosa en dos i, per tant, la llet amb beta-caseïna A2 els continuarà fent mal.

Aquesta llet tampoc seria la solució per aquells que tenen diagnosticada al·lèrgia a la proteïna de la vaca.

Segons el doctor Ramon Tormo, expert en gastroenterologia i nutrició, "hi ha un 20% de persones diagnosticades com a intolerants a la lactosa que realment no ho són". Aquests pacients, que noten que es troben malament quan beuen llet, podrien beure llet A2 sense cap problema.

El doctor Tormo considera que és un error retirar la llet de vaca de la nostra dieta, especialment als infants i les dones en edat de menopausa perquè la llet és la manera més fàcil i saludable d'aportar calci al nostre cos.

La marca A2

La investigació sobre aquesta beta-caseïna va començar als anys 90 esperonada pel doctor neozelandès Corran McLachlan, que va liderar les investigacions sobre aquesta llet. Primer va comercialitzar els tests per detallar la composició de la llet i poder separar l'A1 de l'A2 i després va crear una marca, llet A2, que actualment es ven a països com Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i la Xina.