El turisme ofega les Balears: "La capacitat de càrrega de les Illes està superada"

Els experts alerten que la petjada ecològica arran del turisme comença a ser irreparable i que l'excés de visitants té conseqüències culturals i psicològiques

Enllaç a altres textos de l'autor Caterina Karmany Jaume

Caterina Karmany Jaume

Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a les Balears

@CaterinaKarmany
Actualitzat

"Podem assegurar, sense passar pena, que la capacitat de càrrega de ses Illes està superada".

La portaveu del Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa (GOB), Margalida Ramis, ho té clar i assegura que la sobreexplotació del territori té conseqüències greus. S'entén que la capacitat de càrrega turística és el límit a partir del qual les condicions ecològiques, ambientals, socials i econòmiques trontollen per l'excés de visitants.

El geògraf i escriptor, Climent Picornell, també creu que ja fa anys que aquest topall s'ha sobrepassat i hi afegeix conseqüències psicològiques, no només per als residents sinó també per als visitants:

"A es Caló des Moro, per exemple, si un turista cerca aquella platja deserta que ha vist a les xarxes i, quan hi arriba ha de fer cua, hi ha guàrdies de seguretat que barren el pas i, quan hi arriba a accedir no es pot bellugar i l'aigua està remoguda de tanta de gent que hi ha passat, hi ha un impacte psicològic negatiu."

De fet, hi ha estudis que demostren que, en territoris tan massificats, s'ha produït una enyorança per la covid: "Són persones que s'han adonat que durant la pandèmia van recuperar vivències com anar a una platja sense massificar que ja havien oblidat o que van descobrir aquestes experiències", explica el professor de Geografia de la UIB Ivan Murray.

La platja de Sant Lluís, a Menorca
La platja de Sant Lluís, a Menorca (Europa Press / Jordi Boixareu)

Picornell va més enllà i afirma, textualment, que el turisme ha prostituït una part de la cultura:

"Des dels souvenirs que han passat de ser artesania pròpia a barrets de mexicà, fins a esdeveniments populars que es repeteixen en sèrie per als turistes i perden el seu sentit."

"Som illes i tenim els recursos i l'espai limitats, és evident, però no hi ha manera que ho entenguem", lamenta la portaveu del GOB. I és que, si a l'hivern la població és d'un milió i escaig, a l'estiu s'arriba als dos milions.

Cues a es Caló des Moro, catamarans que tapen la vista a les cales, vaixells que arriben gairebé a la vorera a es Carbó o paratges com es Trenc, que semblen formiguers on, a mig matí, ja s'ha de tallar l'accés en cotxe.

"Jo fa dos anys que no vaig a la mar a l'estiu perquè me fa mal en es cor", comenta un resident al Pla de Mallorca. Una dona afirma que consent anar-hi a primera hora "quan els estrangers dormen" i tornar quan "me treuen defora amb les seves tendes de campanya." Assegura que l'estiu passat va ser horrorós i un altre de la tertúlia li respon que aquest any serà pitjor. "Això res", diu un quart a qui no li agrada la mar: "A jo el que me treu del solc és no tenir cobertura ni aigua, quan arriba s'estiu."

Vista de la platja de S'Arenal, a Mallorca
Vista de la platja de s'Arenal, a Mallorca (Europa Press / Clara Margais)

El sector hoteler assenyala el govern

Els hotelers passen la patata calenta al govern balear. Argumenten que si hi ha manca d'aigua és perquè a la majoria de poblacions les canonades perden.

La presidenta dels hotelers de Mallorca, Maria Frontera, acusa el govern de mala gestió:

"Si informés en cada moment dels indrets que estan saturats, els turistes podrien anar a un altre lloc."

La pregunta és si, amb la pressió humana de l'estiu, queda algun racó on els usuaris puguin estirar la tovallola i tenir sis metres al voltant, que és l'espai que es considera necessari per tenir una experiència confortable.

Les previsions per a aquest estiu són superiors a les de l'any passat, les reserves ja estan disparades, la previsió de turistes britànics és històrica i, amb la inflació, ha tornat a pujar la demanda del "tot inclòs".

Això xoca amb la intenció que expressava el conseller de Turisme, Iago Negueruela, d'anar reduint la quantitat de turistes, a poc a poc, per apujar la qualitat. Negueruela treu pit per la moratòria que congela les places turístiques a 600.000 fins d'aquí a tres anys, però admet que això no ha solucionat les puntes de l'estiu:

"Estic d'acord que s'ha de reduir el turisme però no es pot fer de cop i hi ha d'haver consens amb els hotelers i els sindicats."

Els experts, però, reclamen tisorada per a un model que consideren que ha mort d'èxit, i que ha convertit, segons Murray, les ciutats i els residents en part d'un decorat. El que més preocupa el professor de Geografia és l'excessiva dependència de l'exterior:

"Cal desturistificar la nostra societat per augmentar la seva resiliència. L'especialització només en turisme ens ha convertit en extremadament vulnerables i els anys que venen seran més complexos."

Però ningú sembla sentir aquests avisos. Les aerolínies han fet una programació rècord per al juliol i agost, les empreses de lloguer preparen una flota de 100.000 vehicles i les plataformes de compra i lloguer de pisos asseguren que s'han disparat les reserves d'estrangers. La saturació està garantida.

ARXIVAT A:
TurismeIlles Balears
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut