Detalls, requisits i sancions de l'ingrés mínim vital que publica el BOE

A partir del 15 de juny es pot demanar l'ingrés mínim vital, que garanteix entre 462 i 1.015 euros mensuals a les famílies, sempre que es compleixin els requisits que publica el BOE.

La petició es pot fer a través de la web de la Seguretat Social o per correu postal. Les que es presentin els tres primers mesos, es cobraran amb caràcter retroactiu de l'1 de juny. La resta serà a partir del mes següent.

Requisits

Per tenir-hi dret, cal tenir entre 23 i 65 anys, tot i que no hi ha a limitació d'edat en el cas que hi hagi fills a càrrec.

Abans de rebre l'ingrés mínim vital, s'haurà d'haver demanat algun tipus de prestació, i s'haurà de tenir la residència legal a Espanya.

Cal demostrar que s'ha viscut de manera independent durant els últims tres anys i haver estat d'alta en la Seguretat Social com a mínim durant 12 mesos, encara que sigui de manera no continuada.

En cas que el demani un adult sol, els ingressos de l'any passat hauran d'haver estat inferiors als 462 euros euros mensuals (hi ha un límit de 10 euros inferior), i el patrimoni ha de ser 3 vegades més petit a aquesta quantitat.

No caldrà que compleixin totes les condicions les víctimes de violència de gènere o d'explotació sexual.

A més, s'ha tingut en compte la realitat de la pandèmia, i per això també hi poden accedir els que no estiguin cobrant atur i hagin tingut una caiguda dràstica d'ingressos relacionada amb el coronavirus. Cal no haver superat en un 50% el que marca l'ingrés mínim vital en l'any passat.

De manera excepcional, per a les peticions d'aquest any, no s'hauran de pagar taxes universitàries per al curs vinent, ni tampoc els medicaments amb recepta mèdica.

És una ajuda pensada per a famílies, i el decret llei aclareix què entén per unitat de convivència per poder calcular quin és l'ingrés mínim que es garanteix en cada cas. Hi ha un titular que el demana, però es tenen en compte els ingressos de tots els membres.

Les persones han de viure sota el mateix sostre i estar vinculades per matrimoni, parella de fet, adopció o acolliment o vincle de fins a segon grau. L'ajuda no es perd si hi ha separacions temporals per feina, estudis o tractaments mèdics. També hi entren les persones en tràmit de separació o divorci.

Com a màxim, hi pot haver dues unitats de convivència per domicili.

No es descarta la possibilitat de rebre l'ingrés si la unitat de convivència no té relació familiar, però es recollirà en un reglament.

Càlcul d'ingressos

Hi ha fins a 14 tipologies, segons els membres i les condicions de cada unitat de convivència. El mínim és de 462 euros (un adult sol, sense ningú a càrrec) i se sumen 139 euros per cada persona de la família, amb 100 euros extra en cas de monoparentals, fins a un límit màxim de 1.015 (dos adults i tres fills o tres adults i dos fills, entre altres).

Quan es presenti la sol·licitud de l'ingrés mínim vital, no caldrà presentar documents d'ingressos o patrimoni, perquè la Seguretat Social farà els seus càlculs.

Un reglament posterior també haurà de concretar com actuar en el cas que els ingressos augmentin perquè s'ha aconseguit una feina o perquè amplia l'horari de la que té. A la presentació posterior al Consell de Ministres, ja es va explicar que, si, per exemple, es guanyaven 200 euros i es passa a guanyar-ne 300, no es perdran 100 euros de la prestació, sinó una mica menys, per fomentar l'ocupació.

Sancions

Els beneficiaris estaran obligats a comunicar qualsevol canvi en un mes, com a màxim, i hauran de presentar la declaració de la renda mentre cobrin l'ajuda.

La Seguretat Social farà revisions constants i hi haurà sancions si es detecten irregularitats. Les faltes poden ser lleus (quan no es presenta documentació obligatòria, per exemple), greus (quan s'amaga informació i es cobra fins a un 50% més del que tocaria) i molt greus (quan es cobra més del 50% del que correspon o quan hi ha reiteració).

Són motiu de sanció haver marxat a l'estranger sense comunicar-ho (greu si són entre 15 i 90 dies i molt greus si passen de 90). Es castiga amb 3 o 6 mesos sense cobrar.

A més de tornar els diners en el termini de 4 anys, en cas de frau o quan s'hagin amagat canvis substancials, es podrà vetar l'ajuda en dos anys i demanar responsabilitats penals, civils o administratives.