De l'ERTO a l'atur: acomiadats en temps de pandèmia
Hi ha degoteig d'acomiadaments de treballadors en ERTO, malgrat les limitacions imposades pel govern espanyol
L'impacte de la pandèmia i les restriccions que s'arrosseguen des de fa mesos en molts sectors han portat moltes empreses al límit de la seva capacitat per mantenir l'ocupació.
El govern espanyol va establir per llei que durant l'estat d'alarma no es pot acomiadar per força major ni per causes econòmiques o productives que justifiquen els ERTO vinculats a la Covid-19. És un mecanisme per protegir els treballadors davant l'impacte de la pandèmia a les empreses, però no és l'únic: també s'ha establert que en cas d'aplicar un ERTO, l'empresa té l'obligació de mantenir els llocs de treball com a mínim fins a sis mesos després d'haver reactivat l'activitat, tot i que es preveuen terminis més curts per a les que es van acollir a un expedient temporal, per primer cop, a partir del juny.
Sí que es pot acomiadar, com sempre, per causes disciplinàries o desvinculades de l'impacte econòmic de la Covid. Les disposicions pactades amb sindicats i patronal també estableixen que serà possible acomiadar després d'un ERTO si l'empresa entra en concurs o liquidació.
Acomiadaments nuls o improcedents
Tot i aquests mecanismes per protegir els treballadors, els sindicats alerten que hi ha un degoteig d'acomiadaments fets per causes objectives vinculades a la pandèmia i d'altres que incompleixen l'obligació de mantenir durant sis mesos els llocs de treball. Alguns acomiadaments que es fan també "encoberts" sota causes disciplinàries, que sí que estan permesos tot i la pandèmia.
Un exemple és el cas d'en Javier Gómez, que treballava en una empresa de subministraments per a la construcció des de feia onze anys. A l'inici de la pandèmia el van posar en un ERTO i tres mesos després va acabar acomiadat. Ha portat el cas al jutjat i està pendent de judici:
"D'un dia per l'altre, i estant en ERTO, l'empresa m'envia un burofax on em comunica l'acomiadament al·legant un descens de la producció i problemes econòmics. M'ofereixen només una indemnització de vint dies per any treballat."
Per ara, són pocs els acomiadaments fets durant l'estat d'alarma que han arribat als Jutjats Socials i han generat discrepàncies entre els magistrats perquè no tots els resolen amb el mateix criteri.
Per alguns, no existeix una autèntica prohibició d'acomiadar, explica el titular del Jutjat Social núm. 26 de Barcelona, Carlos Escribano: "Al RDL 9/2020 el govern li va donar una projecció pública que prohibia els acomiadaments per causes econòmiques i productives que podien justificar un ERTO, però no estableix, al meu entendre, una prohibició real. Altres companys creuen que sí."
"Des del meu punt de vista, si s'acomiada serà improcedent; en canvi, altres companys creuen que aquests acomiadaments són nuls perquè són contraris a una norma prohibitiva i l'empresa ha d'oferir readmetre el treballador. Haurem d'esperar al Tribunal Suprem per unificar el criteri."
Acomiadaments pactats
Algunes empreses, a mesura que desapareixen les bonificacions dels ERTO i s'allarga la crisi, opten per acomiadar reconeixent la improcedència i oferint la màxima indemnització al treballador, com explica l'advocat laboralista i professor de dret laboral a la UOC Pere Vidal:
"Les que estan més ofegades saben que és inútil allargar l'agonia i el que estan fent és acomiadar ara. Ofereixen un acord al treballador, la màxima indemnització, i eviten acabar al jutjat i esquivar el risc d'una possible nul·litat. Són casos de treballadors amb poca antiguitat i sous baixos."
Però, fins i tot, pactant l'acomiadament, si l'empresa fa fora el treballador durant els sis mesos després d'haver sortit de l'ERTO, s'arrisca a haver de retornar les exoneracions de les cotitzacions que ha rebut de la Seguretat Social per a tota la plantilla i no només per al treballador acomiadat. Així ho ha comunicat per escrit la Direcció General de Treball a la Inspecció de Treball.
Una de cada cinc pimes reduiran plantilla
Davant d'aquesta incertesa jurídica, les patronals expliquen que la majoria d'empreses encara aguanten i, de moment, mantenen la plantilla tot i les dificultats econòmiques que arrosseguen.
Segons una enquesta recent de PIMEC, una de cada cinc petites i mitjanes empreses hauran d'acomiadar personal quan finalitzi la pròrroga dels ERTO. Segons la patronal Cecot, un 15% dels seus associats reduiran plantilla en els propers mesos si no millora la situació econòmica.
El problema, quan acabin els ERTO
Les dades de l'Enquesta de Població Activa i de l'atur registrat mostren un increment sostingut del nombre de persones que s'han quedat sense feina, però lluny encara de les pitjors xifres de la crisi del 2008. Després de nou mesos de pandèmia, els ERTO encara fan de dic de contenció de l'ocupació, però els experts avisen que el 2021 pot ser complicat, com diu Escribano:
"Es nota un repunt, però els números no són ni de lluny els que imaginava al març. Em temo que l'allau pot venir quan acabin els ERTO."
A Catalunya,196.359 persones continuaven afectades per un expedient temporal d'ocupació a 30 de novembre, segons l'última dada actualitzada pel Ministeri de Treball.
