Capten per primer cop "estrelles fugaces" enormes caient sobre el Sol

Un equip d'astrònoms ha identificat a la superfície del Sol un fenomen similar a les estrelles fugaces de la Terra: són boles de foc que hi cauen a més de 100 quilòmetres per segon.

Segons han explicat, aquestes boles són acumulacions de gas de fins a 250 quilòmetres de diàmetre que es formen a la corona solar i que estan a una temperatura aproximada d'un milió de graus.

Les han descobert en les imatges captades per la sonda Solar Orbiter, la SolO, un projecte conjunt de l'agència espacial dels Estats Units, la NASA i la de la Unió Europea, la ESA, per estudiar el Sol.

Els resultats de la recerca els publicaran a la revista Astronomy & Astrophysics, en un número especial dedicat a la primera aproximació de la sonda al Sol.

Molt diferents de les "estrelles fugaces" de la Terra

Aquesta aproximació va ser la primavera del 2022, quan va arribar a 49 milions de quilòmetres de distància, un terç de la distància entre el Sol i la Terra i per dins de l'òrbita de Mercuri.

Evidentment, aquestes "estrelles fugaces" són molt diferents de les que hi ha a la Terra, que són petits meteorits que s'encenen i desapareixen per la fricció quan entren en l'atmosfera terrestre.

Les boles de foc identificades al Sol, en canvi, són enormes i no disminueixen de volum a mesura que cauen sobre la superfície, sinó que es creu que hi arriben intactes.

"Un gran pas endavant per a la física solar"

Segons Patrick Antolin, autor principal de la recerca i investigador de la Universitat de Northumbria, al Regne Unit, aquesta "pluja coronal" permetrà conèixer molt millor com funciona el Sol:

"El simple fet de detectar la "pluja coronal" és un gran pas endavant per a la física solar, perquè ens brinda pistes importants sobre els principals misteris del Sol."

Les imatges de la SolO mostren que els impactes generen un augment temporal de lluminositat i també columnes de matèria ascendent que reescalfen el gas de la corona solar.

La Solar Orbiter i la Parker, les sondes de la NASA i la ESA

La SolO es va enlairar el febrer del 2020 i segueix una òrbita el·líptica que dura uns 5 mesos i que cada cop la porta més a prop del Sol.

La previsió és que estigui en servei uns 10 anys i que en cada volta d'òrbita s'acosti més al Sol, fins als 42 milions de quilòmetres com a màxima aproximació prevista.

La SolO no és la sonda que més s'ha acostat al Sol: la Parker, una missió també conjunta de la NASA i l'ESA llançada el 2018, va arribar el 2019 a 24 milions de quilòmetres, i es preveu que arribi a estar a 6 milions de quilòmetres.

L'instrumental de la SolO, però, és molt més complet i totes dues estan servint per descobrir noves realitats de la nostra estrella, com ara s'han identificat les "estrelles fugaces".

Objectiu: descobrir els secrets del Sol

També estudiar els enigmes sobre què hi passa, per exemple, com pot ser que l'"atmosfera" o corona solar estigui a una temperatura d'entre 1 i 2 milions de graus, mentre la superfície "només" està a 5.500 graus.

Un altre dels enigmes que s'està esbrinant és com funciona l'anomenat "vent solar", el flux de partícules que surt del Sol i que "escombra" contínuament el sistema solar.

Antolin està convençut que, tot i no poder acostar-s'hi més, aquestes sondes ajudaran a descobrir més i més coses sobre el Sol:

"La corona solar interna està tan calenta que mai podrem sondejar-la in situ amb una nau espacial, però tot i això la SolO arriba prou a prop com per detectar fenòmens a petita escala que hi passen."