La primera nau que entra a l'atmosfera del Sol ja revela secrets del vent solar

Les dades que envia la Parker ajudaran a preveure millor els fluxos de partícules que interfereixen en les comunicacions terrestres
La primera nau que entra a l'atmosfera del Sol ja revela secrets del vent solar

La primera nau que entra a l'atmosfera del Sol ja revela secrets del vent solar

Les dades que envia la Parker ajudaran a preveure millor els fluxos de partícules que interfereixen en les comunicacions terrestres
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
La primera nau que entra a l'atmosfera del Sol ja revela secrets del vent solar
Representació artística de l'acostament de la Parker al Sol (NASA/Johns Hopkins APL/Steve Gribben)

Mai cap giny havia estat tan a prop del Sol com la sonda Parker. Llançada l'agost del 2018, la nau té com a objectiu estudiar de prop fenòmens com el vent solar i conèixer millor el nostre estel.

Parker ja ha estat a només 24 milions de quilòmetres del Sol, menys de la meitat de la distància a què es troba Mercuri, el planeta més proper al nostre estel. Així ha estudiat la corona, la part externa de l'atmosfera solar, i ha aportat informació sobre el vent solar i les partícules d'alta energia. Els resultats han estat exposats en quatre articles a la revista "Nature".

El nom de la sonda ret homenatge a l'astrofísic de la Universitat de Chicago Eugene Parker, que als anys 50 va proposar, sense gaire èxit, l'existència del vent solar. Parker té ara 92 anys i és l'única persona viva que dona nom a una sonda espacial.
 

Noves dades sobre el vent solar

Efectivament, Parker tenia raó. La corona solar produeix l'anomenat vent solar, partícules d'alta energia que surten contínuament de l'estel. Fins ara, totes les observacions sobre el vent solar i l'astrofísica en general del Sol s'havien fet des de 150 milions de quilòmetres. És a dir, des de la Terra.

La sonda SOHO (Observatori Solar i Heliosfèric) la van llançar la NASA i l'ESA el 1995 i es va situar a uns 100 milions de quilòmetres del Sol. Va aportar molta informació i va permetre descobrir, de passada, uns 3.000 cometes. I hi ha hagut altres missions.

Però per tenir-ne detalls calia acostar-s'hi molt. I s'han esbrinat coses. Fins ara se suposava que el vent solar s'accelerava a mesura que s'allunyava de la corona. En un dels articles, un equip encapçalat per Justin Kasper, de la Universitat de Michigan, n'ofereix dades concretes. 

Els models suggerien que el vent solar tenia una velocitat de pocs quilòmetres per segon. Però les mesures mostren que s'accelera fins a una velocitat d'entre 35 i 50 quilòmetres per segon -entre 126.000 i 180.000 quilòmetres per hora

Aquestes i altres troballes permetran predir millor els períodes en què el vent solar és especialment turbulent i pot interferir en les comunicacions per ràdio a la Terra. També ajudarà a conèixer millor els cicles solars, en què l'activitat arriba un màxim aproximadament cada 11 anys.
 

Suportar 1.400 graus

Un dels problemes importants que els dissenyadors d'aquesta sonda han hagut d'afrontar són les altíssimes temperatures que ha de suportar. Els instruments de la nau estan a uns 30 graus, ben protegits dintre d'una càpsula d'un material compòsit d'un gruix d'onze centímetres. Així pot suportar fins a 1.400 graus.

Des del 2018, la Parker ha passat vora el Sol tres vegades. I ho farà 21 vegades més durant els sis propers anys. S'acostarà fins a uns 6 milions de quilòmetres del nostre estel. El disseny, construcció i llançament de la sonda han costat uns 1.500 milions de dòlars.

Aviat no estarà del tot sola. El 2020, l'ESA, l'Agència Espacial Europea, llançarà el Solar Orbiter. No arribarà tan a prop del Sol, però portarà més instruments. Les dades que recullin, juntament amb les que envia la Parker, oferiran una visió més completa de les característiques del nostre Sol.

ARXIVAT A:
Ciència Recerca científica