Caçadors de virus que es juguen la vida capturant ratpenats per prevenir més pandèmies

Moltes hores caminant per selves espesses, moltes nits trescant per muntanyes plenes de roques, arrels, fang I fongs. I, finalment, posar-se vestits protectors, ulleres i guants per agafar i manipular el que han vingut a buscar: ratpenats que poden ser portadors de coronavirus, potser mortals per als humans.

Aquesta és la feina que fan diverses vegades a l'any els autoanomenats caçadors de virus. Es tracta d'investigadors de la Universitat de les Filipines Los Baños, que col·laboren en un projecte japonès per elaborar un model predictiu sobre la dinàmica dels coronavirus.

Tot i que no es pot assegurar al cent per cent, és molt probable que el coronavirus SARS-CoV-2, causant de la Covid, sorgís en els ratpenats i després passés a un animal intermedi fins a arribar als humans.

Pel camí, va evolucionar fins a adquirir la forma molt contagiosa que ha provocat la pandèmia.

Un estudi recent d'investigadors xinesos, encara no revisat però que es pot llegir a la web BioXriv, assenyala que a la província de Yunnan, al sud de la Xina, s'han trobat en ratpenats coronavirus relacionats amb el SARS-CoV-2.

Després d'analitzar femtes, orina i saliva de 342 ratpenats vius, van poder seqüenciar el material genètic de 24 coronavirus. D'aquests, quatre estaven emparentats amb el SARS-CoV-2 i amb un comparteix el 94,5% del material genètic. És el segon coronavirus conegut més proper al de la Covid.

Un model predictiu

Els ratpenats han estat a l'origen de virus com el de l'Ebola, la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) i la MERS (síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà).

I segur que són portadors de molts altres virus, que a ells no els causen cap problema, però que poden passar a altres animals i als humans, amb efectes devastadors.

Per això, els investigadors intenten elaborar un model que permeti predir la dinàmica de nous coronavirus, tenint en compte factors com les condicions climàtiques i la facilitat per saltar a altres espècies, com explica l'ecòleg Phillip Alviola, líder del grup:

"El que intentem trobar és si hi ha altres soques de coronavirus que pugin passar, potencialment, als humans. Si coneixem el virus i sabem d'on ve, sabrem com aïllar el virus geogràficament."

D'aquesta forma, seria possible estar més ben preparats per evitar que un nou coronavirus causi efectes tan devastadors com el SARS-CoV-2.

Per a les seves anàlisis, els investigadors agafen amb molta cura els ratpenats, els fiquen en bosses de roba i se'ls emporten per mesurar-los i prendre'n mostres de saliva, orina I femtes. Després, els alliberen.

És la manera de saber si entre les més de 1.300 espècies i 20 famílies de ratpenats n'hi ha que tenen virus més susceptibles de causar una malaltia greu als humans i per què.

Tot i les precaucions, és una feina molt perillosa, com explica Edison Cosico, de l'equip d'Alviola:

"Són dies en què realment passes por. Mai no saps si un ratpenat és o no un portador."

Hi ha científics experimentats que han evitat la infecció durant molts anys, però que finalment han caigut víctimes d'un virus com els que han estudiat. És el cas de Peter Piot, de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres, un dels màxims experts mundials i que va formar part de l'equip que va descobrir el virus de l'Ebola el 1976. L'any passat va contraure la Covid, com explicava ell mateix a la BBC.

Un dels objectius principals dels caçadors de virus són els ratpenats de ferradura, coneguts portadors de coronavirus, inclosos els parents més propers del SARS-CoV-2.

Al febrer, un equip d'investigadors de Tailàndia i de Singapur, encapçalats per Supaporn Wacharapluesadee, de la Universitat Chulalongkorn de Bangkok, publicava un article a Nature Communicatrions on presentava proves que coronavirus molt propers al SARS-CoV-2 estaven presents en el ratpenat de ferradura acuminat (Rhinolophus acuminatus).

Els investigadors alertaven sobre la necessitat de controlar-lo, tot i que la distribució dels coronavirus d'aquesta família s'estén des del Japó i la Xina fins a Tailàndia, al llarg de més de 4.800 quilòmetres.

Una zona molt àmplia per vigilar, que potser amb els models elaborats a partir dels caçadors de virus, que s'hi juguen la vida, es pot anar acotant i evitar, així, una altra pandèmia com la que estem vivint.