Bush reclama una resposta immediata del Consell de Seguretat a la prova nuclear de Corea del Nord
El president dels Estats Units, George Bush, ha reclamat una resposta immediata del Consell de Seguretat de les Nacions Unides després de l'anunci d'una prova nuclear de Corea del Nord. En una declaració a la Casa Blanca, Bush ha considerat la prova com una "provocació" i una amenaça per a la pau internacional. El president nord-americà ha afegit que després de mantenir converses amb els principals dirigents internacionals "tots han convingut" que l'actuació de Corea del Nord "es inacceptable". Bush ha assegurat que Washington continua determinat a mantenir la via diplomàtica. Caldrà, però, que els nord-americans superin les reticències de la Xina i Rússia perquè el Consell de Seguretat prengui una determinació
Països com la Xina, el Japó o Corea del Sud ja han mostrat la seva repulsa a la prova nuclear feta per Corea del Nord i han demanat la implicació immediata del Consell de Seguretat de l'ONU. Corea del Sud ha posat en alerta el seu exèrcit després que el règim nord-coreà hagi dut a terme la prova nuclear. L'alerta afecta especialment les tropes properes a la frontera amb Corea del Nord, que han rebut reforços, segons han indicat fonts de Defensa. El govern de Seül també ha ordenat la suspensió de l'enviament d'ajuda d'emergència al país comunista com a mostra de "fermesa" davant la greu situació.
En un comunicat, el govern sud-coreà ha reiterat la seva condemna a la possessió de Pyongyang d'armes atòmiques i ha qualificat l'assaig de "provocació intolerable". Poc abans, s'havia reunit a Seül el Consell de Seguretat Nacional de Corea del Sud, encapçalat pel president sud-coreà, Roh Moo Hyun, i els responsables de Defensa i Afers Estrangers, per examinar la crisi.
Acte de provocació
A Seül també es troba el primer ministre japonès, Shinzo Abe, que es reunirà en breu amb el president Roh Moo Hyun per tractar sobre la prova nuclear de Corea del Nord. "És absolutament inacceptable", ha dit Abe en unes declaracions a la premsa. El Japó ha dit que la prova nuclear és "una provocació i una seriosa amenaça per a l'estabilitat de la regió, i ha demanat una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU en què es condemni el test nuclear.
En els mateixos termes s'ha pronunciat la Casa Blanca. El seu portaveu ha qualificat d'"acte provocatiu i desafiador" la prova nuclear nord-coreana, i ha fet una crida "per evitar accions que agreugin les tenses relacions al nord-est asiàtic".
I també es parla de provocació al Regne Unit. En un comunicat del Foreign Office, s'ha denunciat que "aquest acte de provocació només aconseguirà incrementar la tensió en una regió ja tensa", i s'ha advertit que la decisió del règim de Pyongyang tindrà "repercussions d'àmbit internacional".
Des d'Espanya, el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, ha anunciat que iniciarà consultes a la UE per estudiar "les mesures i l'actitud que hem d'adoptar tots" davant la -un altre cop- "provocació" de Corea del Nord. Moratinos també ha instat Corea del Nord a "tornar immediatament a la negociació diplomàtica".
I la Xina ha exigit a Corea del Nord que compleixi el compromís de "desnuclearització a la península coreana" i que suspengui qualsevol acte que pugui empitjorar la situació. Pequín s'havia compromès a utilitzar la seva influència per persuadir el règim de Kim Jong Il perquè tornés al diàleg sense condicions.
Veus en defensa
Des de Rússia, algunes veus s'han alçat per defensar -per ara en solitari- el dret de Pyongyang d'efectuar assajos nuclears."Han assajat. Deixin-los que assagin. Corea del Nord té ple dret a fer assajos, ja que va abandonar el Tractat de No-Proliferació Nuclear (TPN), ha declarat el vicepresident de la Duma i líder del Partit Liberal Democràtic.
Per ara, no hi ha hagut reacció oficial russa al test nord-coreà. Rússia participa, amb els EUA, la Xina, el Japó i les dues Corees, en les negociacions a sis bandes, estancades des del novembre del 2005, per trobar una solució a la crisi nord-coreana.
Rússia, que comparteix amb Corea del Nord una frontera terrestre de 20 quilòmetres, és un dels pocs aliats amb què compta l'aïllat règim comunista a l'àrea internacional.
