52 països productors acorden controlar el comerç de diamants provinents de zones de guerra
Representants de 52 països que produeixen diamants o hi comercien han acordat a la ciutat suïssa d'Interlaken aplicar un sistema de control de les pedres precioses provinents de zones de guerra. Quaranta-sis d'aquests països, entre els quals hi ha els de la Unió Europea i uns quants d'Àfrica, posaran en marxa l'acord a partir del pròxim 1 de gener. Les duanes podran identificar clarament l'origen dels diamants gràcies a un certificat que acompanyarà les pedres precioses exportades. La reunió d'Interlaken s'inscriu en l'àmbit del procés de Kimberley, llançat el 2000 a Sud-àfrica amb el suport de l'ONU.
Mentre els diamants siguin el somni de la societat opulenta, les guerres que sacsegen l'Àfrica Ocidental mantindran la seva raó de ser. Aquest somni consumista del Primer Món es converteix en una maledicció per als països africans enfonsats en la pobresa. És difícil determinar si les guerres postcolonials al continent africà alimenten el tràfic il·legal de diamants o si el comerç de pedres precioses aviva els conflictes regionals.
La indústria del diamant produeix cada any per un valor en el mercat de 6.700 milions de dòlars, la mateixa quantitat en euros. Dotze països africans controlen el 75% de la producció. Anvers és la peça clau del comerç internacional. Londres i Tel Aviv són les altres seus principals del negoci.
Organitzacions com Amnistia Internacional o Global Witness i Intermón, a Espanya, han pressionat per impulsar mesures dràstiques contra el tràfic il·legal de diamants bruts. La campanya Fatal Transactions no és un operatiu antidiamants, va contra la guerra, asseguren les ONG compromeses en aquesta lluita. I, finalment, una dada determinant que alimenta aquest comerç de la mort: més de quatre milions de persones han perdut la vida en conflictes civils des de la caiguda del mur de Berlín. Nou de cada deu no eren combatents.
