La gespa artificial, un dels microplàstics més contaminants i perillosos per a la salut

Ho revela el primer estudi del món sobre aquest tema, fet per investigadors de la Universitat de Barcelona

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Cori Calero

Periodista de TV3 especialitzada en crisi climàtica

@CoriCalero
Actualitzat

"La gespa artificial no és una alternativa sostenible a la gespa natural." Ho diu Anna Sánchez-Vidal, professora agregada del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la Universitat de Barcelona, que des de fa moltíssims anys es dedica a estudiar els efectes dels microplàstics en el medi aquàtic.

El seu equip ha descobert que la gespa artificial és un dels principals contaminants de rius i mars que, a més, és més nociu que altres microplàstics que hi troben.

"La gespa artificial és molt contaminant", diu Liam de Haan, investigador principal de l'estudi:

"A diferència d'altres plàstics, com que es posa a la intempèrie i ha d'aguantar temperatures elevades, la quantitat d'additius que s'hi posen, com retardants de flama, per exemple, són més elevats. I tenen contaminants químics associats, entre els quals alguns carcinogènics i disruptors endocrins."


De què està feta la gespa artificial?

La gespa que han trobat està composta de polietilè i polipropilè, els polímers més utilitzats en la fabricació de plàstic, amb contaminants associats anomenats PFAS, descrits per l'Agència Europea del Medi Ambient com a "agents químics sintètics, extraordinàriament persistents al medi i a l'organisme humà i que poden provocar problemes de salut greus."

"La gran preocupació que tenim és que la instal·lació de gespa artificial ha augmentat moltíssim els últims anys, amb un repunt a causa de l'actual sequera" diu Liam de Haan.

"La gent pensa que és més sostenible. És un gran error."

Detall de l'anàlisi dels microplàstics de la gespa artificial en un microscopi
Detall de l'anàlisi dels microplàstics de la gespa artificial en un microscopi

Un estudi pioner

L'equip d'oceanògrafs de la UB és el primer del món que quantifica i classifica la gespa artificial al medi ambient, amb resultats que haurien de fer canviar les tendències.

Durant anys han recollit centenars de mostres en rius i al mar, a la costa catalana. Moltes les han recollit ells directament, però han aconseguit recopilar-ne una quantitat ingent gràcies a la ciència ciutadana i la col·laboració, entre d'altres, d'entitats com SurfRider, molt sensibilitzada amb el problema de la contaminació per plàstics al mar.

"Gràcies al gran nombre de mostres recollides i analitzades, les nostres dades són molt acurades." Aquestes dades que els han sorprès a ells mateixos.

"No esperàvem trobar una concentració tan gran de gespa artificial al riu i al mar. El 15% dels microplàstics de més de 5 mil·límetres analitzats són gespa artificial".


Molts microplàstics provinents de la gespa al mar

Les concentracions, a més, són força elevades: fins a 200.000 fibres de gespa artificial per km². En un sol dia, 20.000 fibres.

I, per exemple, han trobat una concentració 50 cops més gran a la costa catalana que al riu Guadalquivir, i ho associen al fet que es tracta d'una zona altament poblada on aquest tipus d'instal·lacions ha crescut moltíssim.

Un rotlle de gespa artificial
Un rotlle de gespa artificial

Un ús cada cop més generalitzat

"El que va començar als anys seixanta per als camps de futbol ara s'ha generalitzat", diu Liam de Haan.

De fet, actualment es calcula que a tot Europa s'instal·la en uns 1.300 camps de futbol l'any. Però a això s'hi han d'afegir altres usos: jardins particulars i públics, terrats d'edificis, patis d'escola, parcs infantils... De Haan exposa: "Si mirem tot el que s'està instal·lant ara, ens enfrontem a un augment brutal de plàstics al mar per aquesta causa".

"La gent pensa que és més sostenible perquè estalvia aigua, però no és així. De fet, fins i tot s'ha de regar perquè a l'estiu s'escalfa 50 graus més que una superfície natural".

Fins i tot s'han mesurat temperatures superiors als 70 graus centígrads en instal·lacions de gespa artificial a l'estiu.

"En molts casos no són necessàries aquestes instal·lacions de plàstic", diu Anna Sánchez-Vidal.

"De veritat ens calen patis d'escola de gespa artificial? O festivals de música amb grans extensions davant del mar, justament, coberts de verd artificial? Clarament, no."


Augmenta l'efecte illa de calor i no ajuda a les reserves d'aigua

Segons l'equip d'investigadors, els desavantatges de la gespa artificial van més enllà de la contaminació de rius i mars.

"La gespa artificial crema a l'estiu; per tant, augmenta l'efecte illa de calor de les ciutats. La gespa artificial no ajuda a les reserves d'aigua, perquè la pluja no va al subsòl i acaba tota a la claveguera. La gespa artificial redueix la biodiversitat: ni hi haurà abelles ni els insectes pol·linitzadors que tant necessitem, per exemple".

La troballa de l'equip de la UB és un afegit més a la llista d'inconvenients ecològics.


Com arriben els fragments de gespa fins a mars i rius?

Segons De Haan, "quan es rega o quan plou els fragments que es desprenen van a la claveguera o directament al riu i al mar." Però, a més, "si és una gespa a sobre de la qual es fan activitats, encara se'n desprendran més fragments".

De fet, és habitual que els jugadors de futbol arribin a casa amb trossets de gespa artificial a les botes o a la roba.

Les mostres que arriben fins al laboratori de la UB tenen l'aspecte d'herba natural: filaments llargs i estrets de diferents tonalitats de verd. "Potser és un dels motius pels quals hi hagi tan pocs estudis".

"Es confonen fàcilment amb elements vegetals naturals i n'has de fer una anàlisi molt exhaustiva" diu De Haan amb una mostra al davant amb diversos fragments de microplàstics de colors diferents, entre els quals fragments de gespa de plàstic.

La gespa artificial, analitzada en un microscopi
La gespa artificial, analitzada en un microscopi

Perjudicial per a la salut dels animals i les persones

Per si no n'hi hagués prou, diversos estudis assenyalen un altre dels components de la gespa artificial com a greument perjudicial per a la salut de les espècies marines i, també, de les persones.

De fet, la llei europea de residus que entra en vigor la setmana vinent la prohibeix, però només una part: el granulat que es posa sobretot en camps de futbol de gespa artificial per fer d'esmorteïdor, que si bé té alternatives com fragments de suro natural o de coco, encara se segueix utilitzant.

La pega és que la llei encara té una moratòria de vuit anys perquè els fabricants adaptin el mercat a les alternatives.


Feta amb triturat de pneumàtics fora d'ús

"S'hauria de prohibir immediatament, com han fet amb la purpurina, per exemple", diu María Llompart, catedràtica de química analítica de la Universitat de Santiago de Compostel·la i investigadora del Centre d'Investigació en Tecnologies Ambientals CRETUS.

Fa més de deu anys que investiga els seus efectes i que lluita perquè es prohibeixi del tot.

"Està fet amb triturat de pneumàtics fora d'ús. I com que és un granulat que es posa a sobre de la catifa de gespa artificial, és un microplàstic des de l'inici que no cal esperar que es degradi perquè es fragmenti. És un atemptat ambiental".

El microplàstic més tòxic

Però, a més, l'assenyala com el microplàstic més tòxic que es coneix. "Conté centenars de substàncies químiques tòxiques i perilloses que són cancerígenes i disruptors endocrins. Per això, l'Agència Europea del Medi Ambient les caracteritza com una preocupació molt alta.

La catedràtica de la Universitat de Santiago de Compostel·la veu amb alleujament el fet que la Unió Europea per fi doni el pas de prohibir la substància de farciment de la gespa artificial, però recorda que en tots els components del producte hi ha substàncies plàstiques i que hi ha alternatives més sostenibles i més segures per a la salut.

"En el cas del granulat, el que jo he estudiat, si fem servir suro, a més que és totalment natural, beneficiarem la gestió de boscos i reactivarem l'economia de la silvicultura, tan abandonada avui dia".  

Els investigadors de la Universitat de Barcelona van més enllà i recorden que hi ha varietats de plantes autòctones adaptades a condicions de calor i sequera.

I, fins i tot, en el cas de la gespa com a element decoratiu i recreatiu, "hem de repensar les instal·lacions. No ens cal l'estètica de la gespa com la teníem entesa fins ara. S'hi poden posar altres plantes naturals i no contaminar el medi", asseguren.

 

ARXIVAT A:
Medi ambient
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut