La família de Muñoz Ramonet reclama a l'Ajuntament la devolució de les obres recuperades per ordre judicial

Actualitzat

ACN Barcelona.-Després que la setmana passada l'Ajuntament de Barcelona fes pública la requisa i inventariat de 474 obres d'art de la col·lecció de Julio Muñoz Ramonet reclamades a la seva família, les descendents del mecenes asseguren aquest dijous que "cap de les obres" pertany al llistat d'obres reclamades, i en reclamen la devolució. Les hereves han recorregut judicialment "l'entrada i registre" d'aquestes peces -intervingudes per la Guàrdia Civil entre febrer i març- i asseguren que gairebé tot el llegat de Muñoz Ramonet a la seva fundació ja es va entregar l'any 2013. L'Ajuntament de Barcelona, en canvi, considera després d'un primer inventari que bona part de les peces recuperades coincideixen amb el llistat de les obres d'art reclamades.

Com a portaveu de la Fundació, de titularitat municipal, el tinent d'alcaldia de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, explicava que fa una setmana que, en un primer inventari, s'ha "comprovat" que una bona part de les obres recuperades coincideixen amb el llistat de les obres d'art reclamades per la Fundació Muñoz Ramonet i que formen part de la prestigiosa col·lecció d'art Bosch i Catarineu. Entre les obres s'ha pogut identificar peces diverses de Marià Fortuny i d'Eugenio Lucas, taules gòtiques del XV i del XVI, pintura del segle XIX estrangera com Wintehalter o Morgan, pintura de l'escola espanyola del XVII i XVIII i pintura catalana del segle XIX i XX.Les peces es van recuperar amb una acció de la Guàrdia Civil a l'hivern del 2020, coordinada i dirigida pel jutjat número 29 de Barcelona, que instrueix la causa penal interposada l'any 2014 per la Fundació Julio Muñoz Ramonet contra les filles de l'empresari.Però la versió de la família de Muñoz Ramonet, expressada aquest dijous, és que cap d'aquestes obres pertanyen al llegat que el seu pare va ordenar cedir a la Fundació, i per això en demanen la "restitució". "La pràctica totalitat del llegat es va entrega judicialment el 2013, menys un inventari de 1971", exposen, abans de de remarcar que "no existeix cap resolució judicial que determini que les obres intervingudes per la Guàrdia Civil formen part del llegat (...) ni "ha sigut reclamada de forma concreta i individualitzada per la Fundació en la demanda interposada contra les hereves". A més, asseguren que les obres requisades "no estaven ocultes ni amagades" sinó "dipositades a Espanya en dos magatzems especialitzats, a nom de societats familiars i en els seus domicilis particulars; res estava amagat", afirmen.

Anar al contingut