Ucraïna recorda les víctimes de Txernòbil 17 anys després amb el temor pel futur del reactor
Ucraïna recorda avui la catàstrofe nuclear de Txernòbil amb l'únic temor que s'enfonsi el "sarcòfag" de formigó armat on hi ha el reactor que va causar fa 17 anys el desastre més gran en la història de l'ús pacífic de l'energia atòmica. A la 1:23, hora local, d'avui dissabte, en el mateix moment en què fa 17 anys va esclatar el reactor número 4 de la central de Txernòbil, ha començat a la ciutat de Slavutich una cerimònia en honor a les víctimes de la tragèdia.
A Slavutich hi vivien gran part dels treballadors que eren a la central nuclear quan el 26 d'abril del 1986 va esclatar el quart reactor i es van escampar 200 tonelades de material nuclear amb una radioactivitat de 50 milions de curies, equivalent a 500 bombes com la d'Hiroshima.
Unes 31 persones van morir en el mateix moment de l'explosió del reactor, que amb la seva radiació va cobrir una superfície de 50.000 kilòmetres quadrats, principalment d'Ucraïna, Bielorrússia i Rússia. Sobre el nombre de morts per la radiació durant aquests 17 anys no hi ha consens: mentre que uns estudis situen les xifres mortals en 30.000 persones, altres càlculs més pessimistes les eleven fins a 170.000, i fins i tot a 300.000 morts.
Durant tot aquest temps, més de set milions de persones han resultat afectades en major o menor grau, amb especial gravetat els 650.000 militars, obrers, enginyers i especialistes de tota la Unió Soviètica que van ser mobilitzats per construir el "sarcòfag" que va segellar el reactor.
Desenes de milers d'aquests "liquidadors" van morir o van quedar invàlids. Unes 200.000 persones necessiten encara assistència mèdica constant a causa de les radiacions que van rebre.
Aquesta matinada s'ha recordat també als morts al "kurgán de Txernòbil", un túmul commemoratiu a Kíev, on s'ha celebrat una cerimònia i on les principals autoritats ucraïneses hi han deixat flors.
TEMOR PER L'ESTAT DEL SARCÒFAG
El record s'ha vist entelat per les recents revelacions d'antics arxius de la KGB, segons els quals el desastre es podia haver evitat, i per la preocupació que provoca l'estat del sostre del "sarcòfag".
L'alarma va saltar fa uns dies, quan el ministre d'Energia Nuclear rus, Alexander Rumiantsev, va assenyalar que hi ha un "perill real" que es pugui enfonsar el sostre del sarcòfag, risc que han reconegut les autoritats de Kíev.
Rumiantsev, en una entrevista al diari rus "Izvestia", assegura que "les conseqüències seran greus. El sarcòfag va ser construït per durar cinc anys, però hi ha estat durant 17 anys. Ningú n'ha inspeccionat les parets amb meticulositat i no sabem quines reaccions estan passant sota aquesta cuirassa".
Finalment, Rumiantsev va indicar que si es produís el trencament del sarcòfag, la radiació despresa no arribaria als nivells del 1986, ja que "en el pitjor dels casos la pols radioactiva s'escaparia pel sostre".
