Surfing in the WWW
Enllaç a altres textos de l'autor 
Jordi Lucea
Director del 324.cat.
Dilluns, 17. Don't cry for the WASP!
El comentarista del "Los Angeles Times", Gregory Rodríguez, proclama que la cultura WASP no està morta, sinó tot el contrari. Aquest columnista creu que la influència política dels protestants anglosaxons blancs mai ha sigut tan poderosa com ara. I ho diu a propòsit del gran enrenou que hi ha als EUA pel nomenament d'Elena Kagan com a jutge del Tribunal Suprem. Resulta que, quan prengui possessió del càrrec, els 8 membres del màxim òrgan de la judicatura nord-americana seran o catòlics (6) o jueus (2). Per primera vegada a la història, al Suprem no hi haurà ianquis, els descendents d'aquells primers colons puritans de Nova Anglaterra. Gregory Rodríguez considera que ara això ja no és ni rellevant ni significatiu, perquè quan parlem dels WASP, ja no ens estem referint a una minoria racial o religiosa, sinó a una manera de pensar i a un patró de conducta que totes les elits dominants ja han adquirit. Dit d'una altra manera, l'establishment ha nacionalitzat la ideologia ianqui, que ha esdevingut un corrent de pensament que tenen interioritzat tant els protestants com els jueus i els catòlics.
Dimarts, 18. "Sento dir-te que no queda ni un duro!"
Els mitjans de comunicació britànics es fan ressò de l'anècdota revelada pel ministre del Tresor britànic, el liberal demòcrata David Laws, poc després de prendre possessió del càrrec. Es veu que en el moment d'asseure's davant la taula del seu nou despatx es va trobar una nota manuscrita del seu antecessor, el laborista Liam Byrne, que li deia: "I'm afraid to tell you there's no money left".
David Laws va declarar a la BBC que la nota del seu antecessor era tan honesta com poc útil.
Dimecres, 19. Els 50 jueus més influents.
En fa riure l'acudit que explica el "Jerusalem Post".
Un jueu li pregunta a un altre:
- Moshe, que t'has tornat boig? Què fas llegint un diari àrab?
Moshe contesta.
- Home, jo acostumava a llegir diaris jueus, però tots diuen el mateix: "Els israelians estan sent perseguits", "Israel atacat pels palestins", "El poble jueu desapareixerà per l'assimilació", "Els jueus viuen en la pobresa".
En canvi, quan llegeixo un diari àrab veig altres titulars: "Els jueus són propietaris de la gran banca mundial", "Els jueus controlen els principals mitjans de comunicació", "Els jueus són rics i poderosos", "Els jueus governen el món". OSTRES, LES NOTÍCIES SÓN MOLT MÉS BONES !!!!
El periodista Steve Linde recorda aquest acudit a les primeres ratlles d'un reportatge on dóna la llista dels 50 jueus més influents. No els citarem tots, només apuntarem que entre els 10 primers hi ha el president de la Reserva Federal nord-americana, el cap de gabinet de la Casa Blanca, el fundador de Google, el president del Fons Monetari Internacional, el principal assessor de Barack Obama i una jutge del Tribunal Suprem dels EUA.
La llista completa la trobaràs aquí.
Dijous, 20. La Bruni porta ulleres
"Le Figaró" se'n riu de l'emoció que ha despertat entre la premsa britànica el fet que la primera dama francesa s'hagi posat ulleres. Aquest rotatiu parisenc ironitza, sobretot, per com han interpretat aquest canvi de "look". Diu que, més enllà del canal, s'equivoquen quan titulen que Carla Bruni "per fi ha assumit la seva edat" o que "amb ulleres se la prendran més seriosament"
"Le Figaró" diu que ni una cosa ni l'altra. El canvi estètic va ser una recomanació dels seus assessors d'imatge per concitar més atenció sobre el discurs que estava pronunciant sobre la lluita contra la sida.
Divendres. 21. Throwaway society
No trobo una traducció exacta. Potser en català n'hauríem de dir una societat amb la mà foradada. Descobreixo el concepte en un reportatge de l'"Spiegel online" que descriu l'estrany comportament d'uns joves estudiants alemanys que es dediquen a remenar entre els contenidors de brossa per trobar aliments llançats abans de caducar. Sobretot busquen darrere dels grans supermercats d'on poden arribar a aconseguir el menjar de tota la setmana. El que crida l'atenció és que ni són indigents ni ho fan pels diners perquè molts d'ells treballen, sinó per denunciar una societat que malgasta de forma obscena. L'autora del reportatge, Natascha Wank, diu que cada cop en són més en ciutats com Magúncia, Colònia i Hamburg.
El comentarista del "Los Angeles Times", Gregory Rodríguez, proclama que la cultura WASP no està morta, sinó tot el contrari. Aquest columnista creu que la influència política dels protestants anglosaxons blancs mai ha sigut tan poderosa com ara. I ho diu a propòsit del gran enrenou que hi ha als EUA pel nomenament d'Elena Kagan com a jutge del Tribunal Suprem. Resulta que, quan prengui possessió del càrrec, els 8 membres del màxim òrgan de la judicatura nord-americana seran o catòlics (6) o jueus (2). Per primera vegada a la història, al Suprem no hi haurà ianquis, els descendents d'aquells primers colons puritans de Nova Anglaterra. Gregory Rodríguez considera que ara això ja no és ni rellevant ni significatiu, perquè quan parlem dels WASP, ja no ens estem referint a una minoria racial o religiosa, sinó a una manera de pensar i a un patró de conducta que totes les elits dominants ja han adquirit. Dit d'una altra manera, l'establishment ha nacionalitzat la ideologia ianqui, que ha esdevingut un corrent de pensament que tenen interioritzat tant els protestants com els jueus i els catòlics.
Dimarts, 18. "Sento dir-te que no queda ni un duro!"
Els mitjans de comunicació britànics es fan ressò de l'anècdota revelada pel ministre del Tresor britànic, el liberal demòcrata David Laws, poc després de prendre possessió del càrrec. Es veu que en el moment d'asseure's davant la taula del seu nou despatx es va trobar una nota manuscrita del seu antecessor, el laborista Liam Byrne, que li deia: "I'm afraid to tell you there's no money left".
David Laws va declarar a la BBC que la nota del seu antecessor era tan honesta com poc útil.
Dimecres, 19. Els 50 jueus més influents.
En fa riure l'acudit que explica el "Jerusalem Post".
Un jueu li pregunta a un altre:
- Moshe, que t'has tornat boig? Què fas llegint un diari àrab?
Moshe contesta.
- Home, jo acostumava a llegir diaris jueus, però tots diuen el mateix: "Els israelians estan sent perseguits", "Israel atacat pels palestins", "El poble jueu desapareixerà per l'assimilació", "Els jueus viuen en la pobresa".
En canvi, quan llegeixo un diari àrab veig altres titulars: "Els jueus són propietaris de la gran banca mundial", "Els jueus controlen els principals mitjans de comunicació", "Els jueus són rics i poderosos", "Els jueus governen el món". OSTRES, LES NOTÍCIES SÓN MOLT MÉS BONES !!!!
El periodista Steve Linde recorda aquest acudit a les primeres ratlles d'un reportatge on dóna la llista dels 50 jueus més influents. No els citarem tots, només apuntarem que entre els 10 primers hi ha el president de la Reserva Federal nord-americana, el cap de gabinet de la Casa Blanca, el fundador de Google, el president del Fons Monetari Internacional, el principal assessor de Barack Obama i una jutge del Tribunal Suprem dels EUA.
La llista completa la trobaràs aquí.
Dijous, 20. La Bruni porta ulleres
"Le Figaró" se'n riu de l'emoció que ha despertat entre la premsa britànica el fet que la primera dama francesa s'hagi posat ulleres. Aquest rotatiu parisenc ironitza, sobretot, per com han interpretat aquest canvi de "look". Diu que, més enllà del canal, s'equivoquen quan titulen que Carla Bruni "per fi ha assumit la seva edat" o que "amb ulleres se la prendran més seriosament"
"Le Figaró" diu que ni una cosa ni l'altra. El canvi estètic va ser una recomanació dels seus assessors d'imatge per concitar més atenció sobre el discurs que estava pronunciant sobre la lluita contra la sida.
Divendres. 21. Throwaway society
No trobo una traducció exacta. Potser en català n'hauríem de dir una societat amb la mà foradada. Descobreixo el concepte en un reportatge de l'"Spiegel online" que descriu l'estrany comportament d'uns joves estudiants alemanys que es dediquen a remenar entre els contenidors de brossa per trobar aliments llançats abans de caducar. Sobretot busquen darrere dels grans supermercats d'on poden arribar a aconseguir el menjar de tota la setmana. El que crida l'atenció és que ni són indigents ni ho fan pels diners perquè molts d'ells treballen, sinó per denunciar una societat que malgasta de forma obscena. L'autora del reportatge, Natascha Wank, diu que cada cop en són més en ciutats com Magúncia, Colònia i Hamburg.
