Renovar-se o morir
Enllaç a altres textos de l'autor 
Jordi Lucea
Director del 324.cat.
"Renovar-se o morir" és una dita que expressa una idea universalment compartida, fins i tot, com acabem de saber, pels terroristes d'Al-Qaeda. Recents estudis demostren que la seva capacitat operativa ha quedat tan seriosament afectada per les últimes operacions militars nord-americanes en territori afganopakistanès, que la gent de Bin Laden està executant una nova estratègia terrorista.
Segons informava aquesta setmana el "Washington Post", els bombardejos teledirigits per avions no tripulats -dotze en el que portem d'any- han aconseguit eliminar de forma selectiva diversos alts comandaments de la xarxa terrorista i destruir bona part dels seus camps d'entrenament.
L'organització se n'ha ressentit tant que ha decidit reorientar els seus plans d'atac, i demostrar així que té una gran capacitat d'adaptació. Al-Qaeda aposta ara per atacs "low-tech", esadir, gens sofisticats tecnològicament, senzills de preparar, executats per individus aïllats i d'efectivitat reduïda. Atacs com els de les Torres Bessones i de Madrid serien en aquests moments impossibles de realitzar. Ara s'imposen atemptats com el del Nadal passat a Detroit -l'intent frustrat d'un individu de fer esclatar un avió poc abans d'aterrar- o el de Ford Hood –la matança perpetrada per un oficial de l'exèrcit d'origen àrab i de confessió musulmana.
Però que ningú es pensi que Al-Qaeda és ara menys perillosa que abans. Els experts diuen que el pitjor està encara per arribar perquè aquests atemptats més modestos són molt més fàcils d'organitzar i, sobretot, molt més difícils de detectar.
D'altra banda, cal tenir també molt present el perill que pot representar el ciberterrorisme. Tot i que en aquests moments Al-Qaeda no hi pot jugar de cap manera, els Estats Units i Europa són extraordinàriament vulnerables en aquest terreny. L'analista Robert K. Knale avisa que en aquests moments només determinats estats –i cita la Xina i Rússia- estarien en disposició d'executar ciberatacs, però que aquests serien tan sofisticats com devastadors. No farien morts, o potser molt pocs, però podrien ocasionar unes pèrdues econòmiques importantíssimes. I és que el ciberterrorisme, més que destruir, pretén trasbalsar, i, sobretot, generar un gran crac econòmic. La nostra dependència d'internet ens fa extraordinàriament dèbils. Què passaria si un atac coordinat deixés a les fosques bona part dels Estats Units? Quines conseqüències tindria que de forma simultània Europa perdés el control d'unes quantes centrals nuclears? Malauradament els experts diuen –vegeu l'informe de Dennis Blair, director nacional d'Intel·ligència dels EUA (pdf)- que això no és ciència ficció.
Però lluny de poder aconseguir la capacitat -sobretot la inversió multimilionària suficient- per poder utilitzar aquests mètodes, Al-Qaeda i els seus aliats talibans han de pensar en estratègies més del seu abast. Per exemple, segons ha informat el "The New York Times", a l'Afganistan els marines nord-americans han patit recentment moltes baixes, víctimes dels franctiradors enemics. Aquesta forma de lluitar tan vella com efectiva els talibans no l'havien utilitzat mai.
Renovar-se o morir.
Segons informava aquesta setmana el "Washington Post", els bombardejos teledirigits per avions no tripulats -dotze en el que portem d'any- han aconseguit eliminar de forma selectiva diversos alts comandaments de la xarxa terrorista i destruir bona part dels seus camps d'entrenament.
L'organització se n'ha ressentit tant que ha decidit reorientar els seus plans d'atac, i demostrar així que té una gran capacitat d'adaptació. Al-Qaeda aposta ara per atacs "low-tech", esadir, gens sofisticats tecnològicament, senzills de preparar, executats per individus aïllats i d'efectivitat reduïda. Atacs com els de les Torres Bessones i de Madrid serien en aquests moments impossibles de realitzar. Ara s'imposen atemptats com el del Nadal passat a Detroit -l'intent frustrat d'un individu de fer esclatar un avió poc abans d'aterrar- o el de Ford Hood –la matança perpetrada per un oficial de l'exèrcit d'origen àrab i de confessió musulmana.
Però que ningú es pensi que Al-Qaeda és ara menys perillosa que abans. Els experts diuen que el pitjor està encara per arribar perquè aquests atemptats més modestos són molt més fàcils d'organitzar i, sobretot, molt més difícils de detectar.
D'altra banda, cal tenir també molt present el perill que pot representar el ciberterrorisme. Tot i que en aquests moments Al-Qaeda no hi pot jugar de cap manera, els Estats Units i Europa són extraordinàriament vulnerables en aquest terreny. L'analista Robert K. Knale avisa que en aquests moments només determinats estats –i cita la Xina i Rússia- estarien en disposició d'executar ciberatacs, però que aquests serien tan sofisticats com devastadors. No farien morts, o potser molt pocs, però podrien ocasionar unes pèrdues econòmiques importantíssimes. I és que el ciberterrorisme, més que destruir, pretén trasbalsar, i, sobretot, generar un gran crac econòmic. La nostra dependència d'internet ens fa extraordinàriament dèbils. Què passaria si un atac coordinat deixés a les fosques bona part dels Estats Units? Quines conseqüències tindria que de forma simultània Europa perdés el control d'unes quantes centrals nuclears? Malauradament els experts diuen –vegeu l'informe de Dennis Blair, director nacional d'Intel·ligència dels EUA (pdf)- que això no és ciència ficció.
Però lluny de poder aconseguir la capacitat -sobretot la inversió multimilionària suficient- per poder utilitzar aquests mètodes, Al-Qaeda i els seus aliats talibans han de pensar en estratègies més del seu abast. Per exemple, segons ha informat el "The New York Times", a l'Afganistan els marines nord-americans han patit recentment moltes baixes, víctimes dels franctiradors enemics. Aquesta forma de lluitar tan vella com efectiva els talibans no l'havien utilitzat mai.
Renovar-se o morir.
