Francina Armengol en la recepció oferta als jugadors per l'Ajuntament d'Eivissa (Germán Lama / Europa Press)

La presidenta balear canvia de llengua en un discurs a Eivissa per un crit d'"en español"

L'incident va passar durant l'acte de celebració de l'ascens a Segona Divisió de la Unió Esportiva Eivissa

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

La visita de la presidenta balear, Francina Armengol, a Eivissa, dilluns passat, per celebrar l'ascens del club de futbol UD Eivissa a Segona Divisió, ha acabat generant una polèmica lingüística.

La raó: que la presidenta va canviar de llengua en el discurs de felicitació als jugadors, del català al castellà, després de ser increpada per una persona del públic.

En les imatges de l'acte organitzat per l'Ajuntament d'Eivissa i difoses a les xarxes socials, es veu com Armengol comença el seu discurs saludant tothom amb un "bones tardes a tots i a totes, moltes gràcies per convidar-me a compartir aquests moments d'alegria" quan algú des del públic crida "en español!".

Armengol fa una pausa, diu "un momentito", demana calma amb un gest de les mans i reprèn el discurs en català, per canviar de seguida al castellà:

"Avui és un dia d'emocions i d'il·lusions, de emociones y ilusiones, fuerza y coraje y compartirlo como presidenta de las Islas Baleares para mi es un orgullo inmenso."

 


Un canvi de llengua que ha estat molt criticat a les xarxes socials, on s'ha parlat "d'atac" i "discriminació lingüística" contra la presidenta, però a qui s'ha acusat, al mateix temps, de falta de dignitat i d'haver humiliat els illencs per no defensar el català.


L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) parla d'"agressió lingüística". En declaracions al Diari de Balears, l'entitat recorda a la presidenta Armengol que té "el deure moral, legal i institucional d'expressar-se públicament en català" i l'acusen d'haver-se deixat humiliar.

Armengol parlant amb un dels jugadors de la UD Eivissa (Germán Lama / Europa Press)

70 reclamacions relacionades amb els drets lingüístics

La situació viscuda per Francina Armengol l'han patit també desenes de ciutadans i ciutadanes a les illes, segons apunta l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics de les Illes Balears, que ja ha rebut més de 70 casos, entres reclamacions, suggeriments i consultes en el seu primer mig any de funcionament.

El cas de Paula Rotger, al TEDH

La majoria de casos són reclamacions per situacions viscudes dins l'administració pública, especialment al Servei de Salut.

Entre els casos denunciats en les últimes setmanes hi ha el que va patir el president del Centre Mallorquí de Negocis, Bartomeu Rosselló, a l'aeroport de Barcelona i que va explicar a les xarxes socials.


Arran d'aquest cas, MÉS per Mallorca ha anunciat la presentació d'una proposició no de llei (PNL) al Parlament "per exigir que l'Estat destini les eines necessàries perquè els catalanoparlants no siguin humiliats a cap dels espais que gestiona, com ara els aeroports d'Aena".

Entre els casos que més ressò han tingut hi ha el de Paula Rotger, una treballadora de l'aeroport de Palma que va ser acusada de "posar en perill la seguretat aèria" després de denunciar discriminació lingüística.

Rotger assegura que un agent de la Guàrdia Civil de l'aeroport de Son San Joan, a Palma, no la va deixar passar per parlar-li en català i no en castellà, com ell li reclamava. Després de gairebé dos anys de batalla judicial i de rebre amenaces i agressions per haver denunciat l'agent, Rotger ha portat el cas el Tribunal Europeu de Drets Humans.

D'aquí unes setmanes es presentarà també un pla per promoure l'ús del català a la administració de justícia, gràcies a un acord entre institucions, entitats i el TSJ de les Illes Balears.

El magistrat Gabriel Fiol, president de la Sala Contenciosa Administrativa de les Balears, és l'únic que dicta sentències i practica proves exclusivament en català, des de fa més de vint anys. Una tasca que fa en solitari, com s'explica en aquest vídeo.

ARXIVAT A:
Illes Balears
Anar al contingut