"Iraqcracy"

El cap del comandament central dels Estats Units, el general David Petreaus, ha encunyat l'acrònim que titula aquest article per definir la manera com l'Iraq està modelant el seu propi cànon de democràcia. Efectivament, en aquests moments l'Iraq té molts problemes, però és cert que en els últims anys aquest país ha evolucionat de forma positiva en el terreny polític. Ja no és una cruel dictadura com en temps de Saddam Hussein, sinó una democràcia, sens dubte molt imperfecta encara, però una democràcia al cap i a la fi. És per això que les eleccions d'aquest diumenge poden significar un altre pas important per anar aconseguint de manera progressiva la consolidació d'un autèntic règim de llibertats. Tant de bo, però tal com apunten molts analitstes tractant-se de l'Iraq no es pot ser gaire optimista. Stephen Biddle, per exemple, alerta sobre les conseqüències catastròfiques que tindria una retirada militar nord-americana prematura. Diu que si els nord-americans fessin les maletes abans d'hora, l'Iraq podria veure's abocat a una nova escalada de violència sectària. Richard N. Haas, que no dubta a qualificar l'Iraq d'Estat fallit, recorda que les diverses comunitats iraquianes (sunnites, xiïtes i kurds) encara no han consensuat com s'han de repartir els beneficis del petroli. És per això que les eleccions d'aquest diumenge, per tant, són tan importants. I ho seran més encara els mesos posteriors, perquè no està gens clar que el candidat favorit, Nuri al-Maliki, pugui aconseguir una majoria suficient per governar en solitari. El nou Parlament haurà de demostrar la seva maduresa política propiciant la formació d'una gran coalició de govern. Els nous diputats, de molt diversos orígens tribals i religiosos, fins no fa massa en bàndols diferents durant la guerra civil, hauran de negociar i, sobretot, pactar noves regles del joc. Si no ho fan, si no se'n surten, donaran ales als violents, que aquests últims dies han tornat a demostrar que encara poden fer molt de mal. I si els atemptats es multipliquen i el país torna a precipitar-se en el caos, l'administració nord-americana haurà d'abandonar o ajornar els plans per retirar les seves tropes. Obama s'ha compromès a replegar les primeres unitats al començament del setembre, però el general Ray Odierno, el cap militar nord-americà a l'Iraq, ha admès que si les coses van malament hauria de mantenir més enllà d'aquesta data una brigada de combat al nord del país. Les repercussions polítiques que tindria aquest ajornament serien catastròfiques per Obama. Com vaticinen Mark Landler i Helene Cooper al "New York Times", hi podria haver una autèntica revolta a les bases del Partit Demòcrata, que ja estan prou decebudes i indignades per l'increment de tropes a l'Afganistan i l'ajornament del tancament de la presó de Guantánamo. Més d'un demòcrata ha d'haver recordat, a més a més, com no fa gaire el mateix vicepresident Joe Biden reconeixia públicament que "els polítics sempre s'estimben a l'Iraq".