El xarampió s'escampa per Europa pels moviments antivacunes

Els casos de xarampió s'han triplicat a Europa l'últim any.

El 2016 se'n van notificar 5.273, i la xifra es va multiplicar per cinc l'any següent. Un increment exponencial, fins que l'any passat, es van superar els 82.000 casos d'aquesta malaltia, altament contagiosa, i que pot ser mortal.

El 2018 van morir 72 persones per xarampió.

Fa uns anys, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, es plantejava erradicar aquesta malaltia el 2020. Ara, és un dels principals motius de preocupació. Com s'ha arribat aquí? La vacuna està disponible des dels anys 60 i és molt efectiva, però diferents circumstàncies, com el moviment antivacunes, han fet quedar molt lluny la possibilitat que arribés a ser una malaltia erradicada. Més de la meitat dels casos s'han donat a Ucraïna.

El cas d'Ucraïna

En cap altre lloc del món no hi va haver un increment dels casos de xarampió com el que va experimentar aquest país de 45 milions d'habitants el 2018. I el primer trimestre del 2019 ha estat calamitós a Ucraïna. L'Unicef està fent xerrades fins i tot al clergat.

Katerina Bulavinova, pediatra de l'Unicef a Ucraïna, alerta que la situació és perillosa:

"En menys de dos mesos aquest any, gener i febrer, més de 21.000 persones han agafat el xarampió, segons dades oficials. El xarampió és molt contagiós. Per tallar aquest brot cal vacunar molta gent en molt poc temps."

La guerra que encara es viu a l'est del país, i tot el que ha comportat, ha tingut un impacte en aquesta crisi de xarampió. També la falta de vacunes. Però les autoritats creuen que el pitjor paper l'han jugat les campanyes antivacunació que s'han escampat per internet.

Si alguna cosa positiva ha tingut aquest brot de xarampió és que s'ha apujat la guàrdia. El 2017 hi havia 800.000 nens a Ucraïna que no havien estat vacunats, segons el Ministeri de Salut. A les escoles diuen que, davant la preocupació creixent, s'ha reduït el nombre de famílies que s'oposen a les injeccions.

Què passa a la resta de països europeus?

El 90% dels casos es concentren en només 10 països, entre els quals hi ha veïns com França, Itàlia i Grècia, amb sistemes sanitaris on tothom té accés a la vacunació.

Aquí el problema és sobretot la desconfiança en les vacunes. Són faves comptades: baixen les taxes de vacunació i comencen a augmentar els casos. Ho analitza Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic.

"Els nivells de cobertura poblacional, el que en diem la immunitat de grup, s'han d'aconseguir gràcies a la solidaritat de tots. Si amb el xarampió no arribem a cobertures del 95%, la malaltia pot acabar circulant i llavors entra en risc tot el país."

I es pot contagiar qui ha decidit no vacunar-se, però també qui per diferents motius no pot fer-ho. Un clar exemple: un nen de 8 anys a Roma, a finals de febrer, després de superar una leucèmia, no pot tornar a l'escola perquè té diversos companys no vacunats. Contagiar-se del xarampió o la varicel·la podria ser letal, per a ell.

A Catalunya no es pot evitar que a vegades hi hagi casos de xarampió, l'any passat n'hi va haver 25, però cap de greu ni cap epidèmia.

"Nosaltres som el petit poblat d'Astèrix del sud d'Europa respecte a les vacunes. Estem rodejats de països en què han caigut les taxes vacunals. I per què ens aguantem? Per què resistim? Perquè les taxes vacunals segueixen sent altes."

La sanitat pública catalana ofereix les vacunes dins les revisions pediàtriques i més del 95% dels nens se les posen.