Imatge d'un escàner cerebral
L'obesitat infantil és una de les epidèmies més grans del segle XXI, segons els metges

Descobreixen alteracions al cervell relacionades amb l'obesitat infantil

Un estudi liderat per investigadors de l'Hospital del Mar i l'Institut de Salut Global de Barcelona mostra, per primer cop, que l'obesitat en infants de 8 a 12 anys també està associada a alteracions al cervell

RedaccióActualitzat

L'obesitat infantil no només està associada a mals hàbits alimentaris, sinó també a alteracions en determinades zones del cervell.

Així ho assenyala un estudi d'investigadors de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Els resultats s'han publicat a la revista Cerebral Cortex.

Els investigadors van analitzar, amb tècniques desenvolupades per l'equip de l'Hospital del Mar, imatges del cervell de 230 infants de 8 a 12 anys, voluntaris de l'estudi BREATHE, liderat per ISGlobal.

Van observar que en nens i nenes obesos hi havia dues zones que tenen alteracions i que es troben hiperexcitades. Una és a l'escorça orbitofrontal i l'amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions.

L'altra zona alterada és l'escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos.

Segons el doctor Jesús Pujol, autor de l'estudi i responsable de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica, "l'obesitat en general i, en particular, la infantil, s'enfoca com un mal hàbit i s'assenyala determinats aliments com a responsables, però no és del tot així". I valora així el què ha permès detectar l'estudi:

"Un salt qualitatiu en els nens i nenes, que va d'un mal hàbit en el cas del sobrepès, a una 'malaltia' cerebral en forma d'alteració funcional quan el sobrepès passa a ser obesitat. És clarament una obsessió pel menjar."

Aquestes alteracions són iguals a les de les persones que tenen un trastorn obsessiu-compulsiu i aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d'origen genètic, que causa un trastorn obsessiu i deriva en obesitat.

 

Intervenció terapèutica

Laura Blanco-Hinojo, investigadora de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica i signant de l'estudi, explica que menjar no satisfà el nen obès:

"El nen obès és un nen que pateix molt el seu problema i pateix la idea obsessiva al voltant del menjar, i el menjar no el tranquil·litza, no en gaudeix, només li treu l'ansietat de forma parcial."

Això no passa, en canvi, amb els infants amb pes normal o sobrepès.

Per tant, l'obesitat arriba al nivell de patologia cerebral, fet que cal tenir en compte a l'hora d'abordar aquests casos, com explica el psicòleg Gerard Martínez-Vilavella, de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica de l'Hospital del Mar i participant en l'estudi:

"La intervenció terapèutica és totalment necessària, no es pot deixar passar. En el sobrepès hi ha alteracions quantitatives que indiquen que el cervell funciona diferent, però en el cas de l'obesitat, ja entra en la categoria del fet patològic."

El fet de tenir hiperexcitades aquestes zones del cervell provoca una ansietat permanent en els infants amb obesitat i, a la vegada, altera la mateixa percepció del cos, magnificant-la.

Per tot plegat, cal un abordatge multidisciplinari d'aquests casos, tenint en compte que aquests nens i nenes es troben encara en un moment de formació de la seva personalitat i de les estructures i connexions cerebrals.

L'estudi no permet determinar si l'obesitat genera les alteracions cerebrals o si són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l'obesitat, però cal tenir en compte els dos factors, com assenyala Jordi Sunyer, investigador d'ISGlobal i últim signant del treball:

"La descoberta d'alteracions en el funcionament del cervell en les àrees relacionades amb la recompensa i la visió del cos d'aquests nens i nenes indica que el seu tractament ha de ser dirigit també a nivell individual. El fet que aquestes alteracions siguin comunes amb malalties mentals i del cervell orienta cap al tipus de pràctiques terapèutiques. Amb tot, no es pot obviar que la gran disponibilitat d'aliments hipercalòrics, l'excés de pantalles i vida interior, la mobilitat passiva, en són determinants ambientals que també cal adreçar."

 

Un 38% i un 40% d'obesos entre els infants a Catalunya

L'alta prevalença d'obesitat infantil és una de les epidèmies més grans del segle XXI. En un estudi de l'ISGlobal i de l'Institut IDIAPJGol fet amb més d'un milió d'infants i publicat el març del 2020 a JAMA Network Open, es va constatar que el 38% de les nenes de 6 a 11 anys de Catalunya tenen sobrepès o obesitat. Entre els nens, el percentatge arriba al 40%.

Els autors de l'estudi constataven que la prevalença de l'obesitat infantil -el percentatge de població que la té en un moment determinat- havia disminuït en general, però s'havia incrementat a les àrees urbanes més desfavorides.

També van observar que els infants de 6 i 7 anys eren més susceptibles a desenvolupar sobrepès i obesitat.

Pel que fa a les alteracions en el cervell, és la primera vegada que es fa un estudi d'aquest tipus en menors d'edat i es documenten aquestes alteracions en nens i nenes amb obesitat.

A més dels autors citats abans, també signen l'article Joan Deus, del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar, i Víctor Pérez-Solà, de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions del mateix centre.
ARXIVAT A:
SalutRecerca científica
Anar al contingut