Coffee Party
Enllaç a altres textos de l'autor 
Jordi Lucea
Director del 324.cat.
Els Estats Units estan vivint moments de profunda agitació política. La reforma sanitària promulgada aquesta setmana pel president Barack Obama ha generat en la societat nord-americana grans dosis de tensió social que s'han traduït en episodis de molta violència verbal i gestual. Fa unes setmanes en aquesta mateixa columna explicàvem que el principal protagonista i impulsor d'aquest fenomen és el moviment ultradretà Tea Party. Doncs bé, per fer de contrapès a la seva influència ha nascut el Coffee Party. Es tracta d'una iniciativa que va néixer al Facebook de la mà d'Annabel Park , una realitzadora de documentals cinematogràfics, que en pocs dies va aconseguir el suport de més de 130.000 persones. Amb el lema "Wake up and stand up", el Coffee Party proclama que el govern federal no és "l'enemic del poble sinó l'expressió de la nostra voluntat col·lectiva". Al contrari del que defensa el Tea Party, pensen que l'administració federal no és un problema. "És –diuen- l'únic lloc on adreçar-nos per resoldre els nostres problemes col·lectius".
El debat no és nou, és tan vell com el país. Els Estats Units van néixer amb dues ànimes antagòniques i enfrontades que van germinar a partir del pensament polític de dos dels seus pares fundadors. El quart president del país, James Madison (1751-1836), profundament escèptic respecte al poder, proclamava: "Com menys govern, més llibertat!". En canvi, el seu predecessor en el càrrec, Thomas Jefferson (1743-1826), sostenia que el govern és l'instrument més útil per garantir la llibertat, la seguretat i el benestar públics. Del pensament polític del primer n'han begut sobretot els republicans, i del segon, els demòcrates. Reagan i Obama serien, respectivament, els representants més genuïns d'aquests dos pensaments polítics. I ara ho estan sent al carrer -i al ciberespai- el Tea Party i el Coffee Party. No obstant això, els uns i els altres comparteixen punts de vista com, per exemple, que els poders públics han de tenir molta més responsabilitat fiscal. I tots dos se senten igualment decebuts per la classe política. És per això que criden a la mobilització i apel·len a la consciència cívica dels ciutadans. En resum, que per combatre el que nosaltres anomenen desafecció, ells proposen més política i més compromís de la societat per ajudar a resoldre els problemes que té el país. El Tea Party, des de fa més d'un any, i el Coffee Party, des d'una data molt més recent, no paren de convocar els seus seguidors a reunions, mítings i convencions per protestar, per debatre, i, sobretot, per ser cada cop més influents en la política. Algunes vegades ens poden espantar les seves idees, però hem d'admetre que sentim admiració per una gent que vol ser alguna més que nord-americans emprenyats.
El debat no és nou, és tan vell com el país. Els Estats Units van néixer amb dues ànimes antagòniques i enfrontades que van germinar a partir del pensament polític de dos dels seus pares fundadors. El quart president del país, James Madison (1751-1836), profundament escèptic respecte al poder, proclamava: "Com menys govern, més llibertat!". En canvi, el seu predecessor en el càrrec, Thomas Jefferson (1743-1826), sostenia que el govern és l'instrument més útil per garantir la llibertat, la seguretat i el benestar públics. Del pensament polític del primer n'han begut sobretot els republicans, i del segon, els demòcrates. Reagan i Obama serien, respectivament, els representants més genuïns d'aquests dos pensaments polítics. I ara ho estan sent al carrer -i al ciberespai- el Tea Party i el Coffee Party. No obstant això, els uns i els altres comparteixen punts de vista com, per exemple, que els poders públics han de tenir molta més responsabilitat fiscal. I tots dos se senten igualment decebuts per la classe política. És per això que criden a la mobilització i apel·len a la consciència cívica dels ciutadans. En resum, que per combatre el que nosaltres anomenen desafecció, ells proposen més política i més compromís de la societat per ajudar a resoldre els problemes que té el país. El Tea Party, des de fa més d'un any, i el Coffee Party, des d'una data molt més recent, no paren de convocar els seus seguidors a reunions, mítings i convencions per protestar, per debatre, i, sobretot, per ser cada cop més influents en la política. Algunes vegades ens poden espantar les seves idees, però hem d'admetre que sentim admiració per una gent que vol ser alguna més que nord-americans emprenyats.
