Barcelona

Catalunya viu una Diada marcada per la reivindicació del model lingüístic i de la identitat de país

Actualitzat
Catalunya celebra la Diada en un escenari polític i social mogut, amb el debat sobre la llengua a l'escola, la reforma exprés de la Constitució, les retallades i la imminència de les eleccions generals del 20 de novembre.

A les 9 del matí, el govern de la Generalitat ha donat el tret de sortida a la jornada amb l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova a la cantonada de la ronda de Sant Pere amb Alí Bei. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha passat revista a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra i, seguidament, acompanyat dels consellers del govern, ha fet l'ofrena i han cantat "Els segadors". Just després, ha arribat el torn de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, acompanyada pels membres de la mesa del Parlament.

El parc de la Ciutadella ha tornat a ser l'escenari central de la celebració institucional de la Diada. L'acte ha arrencat a dos quarts de dotze. Joan Ollé ha estat l'artífex d'una jornada plena de música, patriotisme i reivindicació conduïda per la presentadora d'"Els matins" de TV3, Ariadna Oltra.

Aquest any, la senyera l'ha ofert l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, en record de l'any 1892, quan es van redactar a Manresa les bases on es reclamava la devolució de les constitucions catalanes. Els Mossos d'Esquadra han hissat la bandera nacional acompanyats d'"El cant de la senyera" interpretat per l'Orfeó Lleidatà, que aquest any celebra el seu 150è aniversari.

Tot seguit han començat els parlaments i els recitals marcats per la commemoració d'efemèrides de la cultura catalana. Ollé s'ha basat en poemes i textos d'autors per celebrar el centenari de la mort de Joan Maragall o els 125 anys de "L'Atlàntida" de Verdaguer. S'ha sentit, en la veu de Lluís Soler, l'esperit de Rusiñol en la tercera festa modernista de Sitges coincidint, enguany, amb els 150 anys del seu naixement. Rusiñol ha donat pas a la moixiganga, interpretada per l'agrupació de balls populars de Sitges.

També s'han llegit i musicat textos de Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla i Pere Quart. A més, s'ha commemorat el vintè aniversari del concert del Palau Sant Jordi, amb la interpretació de peces de Sau, Sangtraït, Sopa de Cabra i Els Pets.

Crits per la independència

L'escriptor Màrius Serra també ha participat en els actes amb una glossa a Pompeu Fabra per commemorar el centenari de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El text li ha servit per fer una encesa defensa del model lingüístic català i la immersió a l'escola. Serra ha acabat el parlament amb un "Català a l'atac! Visca la llengua viva!" que ha estat contestat amb crits a favor de la independència pel públic de l'acte.

Els crits independentistes s'han tornat a sentir al final de l'acte, cap a dos quarts d'una del migdia, just després d'un corprenedor "Cant dels segadors" seguit per tot el públic i presidit pels presidents catalans del govern i el Parlament.

L'acte també ha tingut un record per al recentment desaparegut Heribert Barrera i per a les víctimes dels atemptats als Estats Units en aquesta mateixa efemèride.

Insults a Albiol a Badalona

A Badalona, la Diada està marcada per la decisió de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, de suspendre tots els actes institucionals. La bandera espanyola oneja a l'ajuntament. L'Onze de Setembre és present gràcies a la societat civil, que ha mantingut i ampliat les convocatòries tradicionals.

Albiol s'ha acostat a l'ofrena floral a la plaça de la Plana, on ha estat rebut amb xiulets i escridassades.

Onze de Setembre arreu del país

A Girona, la commemoració de la Diada s'ha centrat en un acte institucional a les 11 del matí a la nova seu del govern, on hi ha jornada de portes obertes. A dos quarts de 8 de la tarda, començarà una manifestació que es vol que aplegui el màxim de persones. Al capdavant no hi haurà sigles de cap partit o col·lectiu, i s'ha pactat un únic lema: "Pels drets nacionals i socials. Independència, Països Catalans". Sortirà de la plaça Catalunya, on ja oneja, de forma permanent, una gran senyera. També, com és habitual cada Onze de Setembre, es farà una ofrena floral a la tomba del president Josep Irla al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.

A les comarques de Lleida, l'atenció se situa a la Seu Vella. A la capital, les institucions i les autoritats han fet les ofrenes florals davant del pont llevadís del recinte fortificat. A Ponent, el Partit Popular ha exigit als ajuntaments que hissin la bandera espanyola, tal com obliga la llei.

Amb motiu de la Diada, a Tarragona ha fet la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova, situat a tocar de la platja.

Festa per la Llibertat a l'Arc de Triomf

La 12a edició de la Festa per la Llibertat que organitza Òmnium Cultural l'Onze de Setembre programa un seguit d'activitats durant tot el dia al passeig Lluís Companys de Barcelona.

Hi ha jocs, animació infantil i tallers. L'acte central serà, però, un concert, a partir de les 7 de la tarda, presentat per l'actor Toni Albà i amb els grups Obrint Pas, La Troba Kung-Fú i Quart Primera.

Nit de torxes i homenatges

Dissabte ha tingut lloc la tradicional cita reivindicativa al fossar de les Moreres. L'acte s'ha convertit en un homenatge a l'expresident del Parlament Heribert Barrera. Durant l'acte s'ha llegit un fragment de l'últim discurs de Barrera. També s'ha donat la paraula als doctors Moisès Broggi i Oriol Domènec, amics del polític desaparegut. Més tard, el fossar s'han fet les ofrenes florals als caiguts. Els discursos s'han centrat en la defensa de la llengua, la immersió lingüística i les proclames en favor de la independència de Catalunya.

A la nit s'han celebrat marxes de torxes reivindicatives en diverses localitats catalanes. A Girona, més d'un miler de persones han participat en la marxa de torxes que ha organitzat Òmnium Cultural. El recorregut ha acabat a la plaça del Vi, on s'ha fet una crema simbòlica del decret de Nova Planta.

Diada tenyida de política

La crisi i els seus efectes en els serveis públics, la reforma exprés de la Constitució i la sentència sobre la immersió lingüística dibuixen un panorama enrarit que fa diferent i alhora difícil de definir l'ambient d'aquesta Diada.

Artur Mas s'ha referit a aquestes qüestions en el seu primer missatge com a president amb motiu de la festa nacional. Ha assegurat que les regles de la transició han quedat definitivament trencades i ha demanat als ciutadans comprensió per la política de retallades, que és, diu, la via necessària per assegurar el futur de l'estat del benestar.

Els indignats s'han fet sentir en l'ofrena floral en la tomba de Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut