Barcelona

Ofrena floral a Casanova marcada per l'absència de xiulets i el to reivindicatiu

Actualitzat
Catalunya celebra la Diada en un escenari polític i social mogut, amb el debat sobre la llengua a l'escola, la reforma exprés de la Constitució, les retallades i la imminència de les eleccions generals del 20 de novembre. La jornada arrenca amb les tradicionals ofrenes al monument de Rafael Casanova, a Barcelona. Els primers a fer l'ofrena han estat el govern, la mesa del Parlament i l'Ajuntament de Barcelona.

El dispositiu policial, que ha allunyat el públic de les ofrenes, ha impedit que se sentissin els xiulets habituals de cada any. Entre els assistents tampoc hi havia cap grup amb les habituals reivindicacions de caràcter polític o laboral. La defensa de la llengua ha estat el denominador comú de les declaracions dels líders polítics i civils que han retut homenatge a l'heroi del 1714.

A les 9 del matí, el govern de la Generalitat ha estat la primera institució del país a fer l'ofrena al monument de Rafael Casanova a la cantonada de la ronda de Sant Pere amb Alí Bei. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha passat revista a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra i, seguidament, acompanyat dels consellers del govern, ha fet l'ofrena i han cantat "Els segadors". Just després, ha arribat el torn de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, acompanyada pels membres de la mesa del Parlament.

Un cop han fet les ofrenes els representants de la Generalitat, ha arribat el torn de l'Ajuntament de Barcelona, amb l'acompanyament de la formació de gala de la Guàrdia Urbana. L'alcalde Xavier Trias i tota la corporació municipal han fet la tradicional ofrena floral.

Al llarg del matí, també hi han anat passant els partits. Convergència Democràtica ha fet l'ofrena amb una nombrosa delegació encapçalada pel secretari general adjunt, Oriol Pujol. Poc després ha anat al monument l'altre partit que forma la federació nacionalista Unió Democràtica. El president del comitè de govern del partit democratacristià, Josep Antoni Duran i Lleida, ha encapçalat l'ofrena.

El PSC ha estat dels més matiners. Ha fet l'ofrena amb el president del partit, Isidre Molas, i el primer secretari dels socialistes catalans, José Montilla, al capdavant. Iniciativa-Verds i Esquerra Unida i Alternativa han anat aquest any conjuntament a l'acte. La delegació l'han encapçalat Joan Herrera per part d'Iniciativa i Jordi Miralles per part d'Esquerra Unida.

Solidaritat ha arribat al monument corejant consignes d'independència. Els diputats Uriel Bertran i López Tena han encapçalat la delegació de la formació.

Crits d'independència en l'arribada d'Esquerra, han estat els últims a fer l'ofrena. Era gairebé migdia quan arribaven al monument, sense la majoria de líders, ja al parc de la Ciutadella, cantant l'himne nacional sense l'acompanyament de la Banda Municipal, que ja havia plegat.

La recent sentència del Suprem que qüestiona la immersió lingüística, la reforma constitucional, les retallades i la imminència de les eleccions generals han centrat bona part dels missatges polítics dels partits.

Crítiques del PP

El líder del PP per Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha lamentat que hi hagi una estelada en el monument a Casanova. Assegura que el PP va aconseguir que es bandegés la "bandera independentista" de l'estàtua i denuncia que aquest any hi torni a ser.

Els Mossos d'Esquadra també han estat dels més matiners a fer l'ofrena floral. El director general de la Policia, Manel Prat, és qui ha presidit l'ofrena de les forces de seguretat de la Generalitat.

Més tard ho ha fet Òminum Cultural, amb la presidenta Muriel Casals al capdavant acompanyada dels representants d'Acció Cultural del País Valencià i de l'Obra Cultural Balear. Un grup de grallers feien l'acompanyament musical de l'ofrena amb el cant de "La balanguera", himne oficial de les illes Balears.

Els sindicats també han tingut el seu torn per fer l'ofrena a Rafael Casanova. Comissions Obreres i UGT l'han fet de manera conjunta amb una pancarta a la capçalera en què reivindicaven la defensa de la llengua i l'escola catalana.

Actes al fossar

Els independentistes s'han citat al migdia al Fossar de les Moreres. La sentència sobre el català a l'escola ha marcat l'acte que han organitzat conjuntament els Maulets i la CAJEI. Consideren que és una nova agressió a la llengua i a l'autogovern, igual que la reforma laboral, que, diuen, aboca els joves a l'atur. Per això reivindiquen la independència com a única sortida.

La nota històrica l'han posat els Miquelets de Catalunya, que recreen el cos de voluntaris que va lluitar el 1714 contra les tropes de Felip V. Després d'una entrada solemne al Fossar, han retut un sorollós homenatge als caiguts durant el setge de Barcelona.

Indignats a Sant Boi

A Sant Boi de Llobregat s'ha fet l'ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova. El president de la Generalitat, Artur Mas, i la ministra de Defensa, Carme Chacón, han arribat a l'església de Sant Baldiri custodiats per un fort dispositiu policial per la presència de centenars de persones que protestaven per les retallades. S'ha hissat la bandera i s'ha interpretat "El cant de la senyera" abans d'entrar al temple. Hi han participat institucions, partits i tota mena d'entitats socials i cíviques. S'ha aixecat un castell i l'acte ha acabat amb una ballada de gegants.

Onze de Setembre popular a Badalona

A Badalona, la Diada està marcada per la decisió de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, de suspendre tots els actes institucionals. La bandera espanyola oneja a l'ajuntament. L'Onze de Setembre és present gràcies a la societat civil, que ha mantingut i ampliat les convocatòries tradicionals.

Albiol s'ha acostat a l'ofrena floral a la plaça de la Plana, on ha estat rebut amb xiulets i escridassades.

A Tarragona, l'acte d'homenatge a Rafael Casanova s'ha fet davant del monòlit dedicat a la seva figura. Allà, l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, ha fet un parlament en què ha defensat el model lingüístic català i la cohesió civil. A continuació s'ha dut a terme l'ofrena floral d'una quarantena d'institucions i entitats tarragonines. Com ja és tradició, les colles castelleres de Tarragona també han participat en la Diada amb l'aixecament d'un pilar. Amb el cant d'"Els segadors" s'ha tancat aquest primer acte de la jornada.

Nit de torxes i homenatges

Dissabte ha tingut lloc la tradicional cita reivindicativa al fossar de les Moreres. L'acte s'ha convertit en un homenatge a l'expresident del Parlament Heribert Barrera. Durant l'acte s'ha llegit un fragment de l'últim discurs de Barrera. També s'ha donat la paraula als doctors Moisès Broggi i Oriol Domènec, amics del polític desaparegut. Més tard, al fossar s'han fet les ofrenes florals als caiguts. Els discursos s'han centrat en la defensa de la llengua, la immersió lingüística i les proclames en favor de la independència de Catalunya.

A la nit s'han celebrat marxes de torxes reivindicatives en diverses localitats catalanes. A Girona, més d'un miler de persones han participat en la marxa de torxes que ha organitzat Òmnium Cultural. El recorregut ha acabat a la plaça del Vi, on s'ha fet una crema simbòlica del decret de Nova Planta.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut