And the winner is... Homer!
"Surfing in the www"
Enllaç a altres textos de l'autor 
Jordi Lucea
Director del 324.cat.
And the winner is... Homer!
El protagonista principal de la sèrie de dibuixos animats "The Simpsons" és el personatge cinematogràfic i televisiu més important dels últims 20 anys. Ho revela una enquesta publicada per la revista nord-americana "Entertainment Weekly". El web de la BBC informa que Homer Simpson ha quedat per davant de Harry Potter, Toni Soprano, The Jocker i d'Hannibal Lecter, entre d'altres. El seu creador, Matt Groening, creu que Homer s'ha endut el premi perquè cau molt bé i, sobretot, perquè posa en evidència que "tots tenim pulsions secretes que no volem admetre". Potser sí que té raó i en el fons tots ens morim de ganes de ser grollers, antipàtics i golafres com Homer. Potser n'estem una mica tips de ser tan políticament correctes.
Els Gore parteixen peres
Als EUA se'n fan creus. Després de 40 anys de matrimoni, els Gore, la parella perfecta per antonomàsia, es divorcia. Per això la sorpresa va ser majúscula quan fa uns dies anunciaven la ruptura a través d'un correu electrònic que van enviar a amics i coneguts. Fins i tot en això han estat modèlics!
"Político" ha fet una anàlisi interessant sobre la imatge que sempre havien projectat. Ben Smith escriu que durant molts anys van ser el contrapunt dels Clinton. "Qui havia de dir que l'Al i la Tipper se separarien abans que en Bill i la Hillary!", exclama un assessor demòcrata citat pel diari.
I és que els Gore eren l'encarnació del típic matrimoni nord-americà: tots dos tenien sobrepès, un fill de la parella va tenir problemes amb les drogues i ella va lluitar durant anys contra una depressió crònica. Els seus amics callen, són discrets i molt hermètics, només se'ls ha escapat que des de fa temps feien vida per separat; es veu que portaven agendes diferents. Això no passava fa dotze anys, quan es va fer la fotografia que apareix acompanyant aquest article. La instantània, que es va fer famosíssima als EUA, data de la convenció demòcrata del 2000. Eren altres temps, llavors només feia 28 anys que estaven casats.
Astúcia, sensibilitat i una pell de rinoceront
El secretari del Tresor del Regne Unit, David Laws, que com tot bon conservador britànic deu esmorzar llegint "The Times", es devia sorprendre agradablement dimecres passat en llegir la carta oberta que a través d'aquest rotatiu li escrivia un antic predecessor en el càrrec, el també "tory" William Waldgrave.
El titular ho diu gairebé tot, són els tres principals consells que Waldgrave donava a Laws per sobreviure políticament en un dels ministeris tradicionalment més difícils i complicats, i que en temps de crisi -i, per tant d'estisorades pressupostàries- ha d'esdevenir un autèntic infern.
No obstant això, Waldgrave li diu que no tingui por, que s'ho passarà molt bé. Sabrà tots els secrets del govern, i arribarà a conèixer perfectament tots els seus col·legues, podrà distingir entre els bons ministres i els que no ho són. "L'únic problema -l'avisa- es que si fas bé la teva feina, no en sortiràs guanyant res; en canvi, qui se'n beneficiarà serà el seu substitut." L'article és deliciós, summament irònic i destil·la un sentit del l'humor típicament britànic.
Àfrica homòfoba
"The Economist" informa de la persecució cada cop més violenta de què són víctimes els gais a l'Àfrica. Si bé és un mal molt estès -hi ha 80 països al món que encara criminalitzen les relacions homosexuals-, és al continent negre on la discriminació és cada cop més agressiva i on les lleis són més brutals. A Uganda, per exemple, s'imposen penes de presó als que no denuncien una relació homosexual, i els tribunals condemnen a la pena de mort els gais seropositius si es demostra que mantenen relacions homosexuals. A Zimbàbue, el president Mugabe compara els homosexuals amb els gossos i els porcs, i impulsa una reforma constitucional per situar-los fora de la llei. L'argument que sustenta aquesta deriva homofòba –diu "The Economist"- sempre és el mateix: "L'homosexualitat no és africana, és un vici importat d'Occident", proclamen alguns polítics demagogs per incrementar les seves credencials nacionalistes. Mols d'ells han caigut en mans de predicadors de sectes cristianes provinents d'Amèrica que han trobat a l'Àfrica un terreny abonat per desplegar la seva croada homòfoba.
El protagonista principal de la sèrie de dibuixos animats "The Simpsons" és el personatge cinematogràfic i televisiu més important dels últims 20 anys. Ho revela una enquesta publicada per la revista nord-americana "Entertainment Weekly". El web de la BBC informa que Homer Simpson ha quedat per davant de Harry Potter, Toni Soprano, The Jocker i d'Hannibal Lecter, entre d'altres. El seu creador, Matt Groening, creu que Homer s'ha endut el premi perquè cau molt bé i, sobretot, perquè posa en evidència que "tots tenim pulsions secretes que no volem admetre". Potser sí que té raó i en el fons tots ens morim de ganes de ser grollers, antipàtics i golafres com Homer. Potser n'estem una mica tips de ser tan políticament correctes.
Els Gore parteixen peres
Als EUA se'n fan creus. Després de 40 anys de matrimoni, els Gore, la parella perfecta per antonomàsia, es divorcia. Per això la sorpresa va ser majúscula quan fa uns dies anunciaven la ruptura a través d'un correu electrònic que van enviar a amics i coneguts. Fins i tot en això han estat modèlics!
"Político" ha fet una anàlisi interessant sobre la imatge que sempre havien projectat. Ben Smith escriu que durant molts anys van ser el contrapunt dels Clinton. "Qui havia de dir que l'Al i la Tipper se separarien abans que en Bill i la Hillary!", exclama un assessor demòcrata citat pel diari.
I és que els Gore eren l'encarnació del típic matrimoni nord-americà: tots dos tenien sobrepès, un fill de la parella va tenir problemes amb les drogues i ella va lluitar durant anys contra una depressió crònica. Els seus amics callen, són discrets i molt hermètics, només se'ls ha escapat que des de fa temps feien vida per separat; es veu que portaven agendes diferents. Això no passava fa dotze anys, quan es va fer la fotografia que apareix acompanyant aquest article. La instantània, que es va fer famosíssima als EUA, data de la convenció demòcrata del 2000. Eren altres temps, llavors només feia 28 anys que estaven casats.
Astúcia, sensibilitat i una pell de rinoceront
El secretari del Tresor del Regne Unit, David Laws, que com tot bon conservador britànic deu esmorzar llegint "The Times", es devia sorprendre agradablement dimecres passat en llegir la carta oberta que a través d'aquest rotatiu li escrivia un antic predecessor en el càrrec, el també "tory" William Waldgrave.
El titular ho diu gairebé tot, són els tres principals consells que Waldgrave donava a Laws per sobreviure políticament en un dels ministeris tradicionalment més difícils i complicats, i que en temps de crisi -i, per tant d'estisorades pressupostàries- ha d'esdevenir un autèntic infern.
No obstant això, Waldgrave li diu que no tingui por, que s'ho passarà molt bé. Sabrà tots els secrets del govern, i arribarà a conèixer perfectament tots els seus col·legues, podrà distingir entre els bons ministres i els que no ho són. "L'únic problema -l'avisa- es que si fas bé la teva feina, no en sortiràs guanyant res; en canvi, qui se'n beneficiarà serà el seu substitut." L'article és deliciós, summament irònic i destil·la un sentit del l'humor típicament britànic.
Àfrica homòfoba
"The Economist" informa de la persecució cada cop més violenta de què són víctimes els gais a l'Àfrica. Si bé és un mal molt estès -hi ha 80 països al món que encara criminalitzen les relacions homosexuals-, és al continent negre on la discriminació és cada cop més agressiva i on les lleis són més brutals. A Uganda, per exemple, s'imposen penes de presó als que no denuncien una relació homosexual, i els tribunals condemnen a la pena de mort els gais seropositius si es demostra que mantenen relacions homosexuals. A Zimbàbue, el president Mugabe compara els homosexuals amb els gossos i els porcs, i impulsa una reforma constitucional per situar-los fora de la llei. L'argument que sustenta aquesta deriva homofòba –diu "The Economist"- sempre és el mateix: "L'homosexualitat no és africana, és un vici importat d'Occident", proclamen alguns polítics demagogs per incrementar les seves credencials nacionalistes. Mols d'ells han caigut en mans de predicadors de sectes cristianes provinents d'Amèrica que han trobat a l'Àfrica un terreny abonat per desplegar la seva croada homòfoba.
