Els investigadors tenen molta pressió per publicar, i algunes revistes ho aprofiten per augmentar la quantitat en detriment de la qualitat (Pexels)

Alerten d'una "allau" d'articles científics que es publiquen sense revisar-ne la qualitat

En només 6 anys s'ha passat d'1,9 milions d'articles a 2,8 milions a tot el món, i assenyalen algunes editorials com a responsables

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El món de les revistes científiques que publiquen els resultats de les recerques dels investigadors viu un excés de producció d'articles que pot posar en perill la credibilitat de l'àmbit científic en general.

És la conclusió d'un estudi acabat de publicar, que ha calculat que en només 6 anys, del 2016 al 2022, es va passar d'1,9 milions d'articles científics publicats al món a 2,8 milions.

El nombre d'investigadors que treballen no ha augmentat tant ni de llarg, però sí que ho ha fet la producció de revistes científiques, principalment amb edicions especials i temàtiques.


"Allau d'articles"

L'estudi, fet per investigadors de l'ICTA de la Universitat Autònoma juntament amb altres del Regne Unit i de França, afirma que el que hi ha al món científic ara és un "allau d'articles":

En l'estudi afirmen que a la pressió habitual sobre els investigadors perquè publiquin com més millor, els últims anys s'hi han afegit les estratègies d'algunes editorials científiques per fer "ofertes" per facilitar-ho:

"Tenint en compte les pressions sobre els investigadors per "publicar o morir", per ser competitius per a les sol·licituds de finançament, aquesta tensió probablement es va veure amplificada per aquestes ofertes per publicar més articles."


Les revisions per parells, necessàries per garantir la qualitat

El rigor dels articles científics s'aconsegueix fent-los passar anàlisis per experts independents, les anomenades "revisions per parells", per assegurar-se que tenen prou qualitat.

El problema que han detectat en l'estudi és que algunes editorials estan relaxant aquestes revisions, i en alguns casos, en les publicacions temàtiques o especials, ni tan sols n'hi ha o es fa massa ràpidament:

"Trobem que grups específics han crescut de manera desproporcionada en els seus articles anuals publicats, i alguns editors van permetre aquest creixement adoptant una estratègia d'acollida de "temes especials", que publiquen articles amb temps de resposta reduïts."

Segons Donen Brockington, investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi, en els números especials els articles fins i tot s'encarreguen, i es fa amb molt poc temps:

"En els números especials, en lloc que els autors sotmetin el seu treball a la revisió per parells, es trien editors convidats per produir un número, i aquests poden convidar a qui desitgin a escriure un article."

Qualifiquen l'augment de publicacions que hi ha hagut de "creixement exponencial que no es pot mantenir", i assenyalen dues editorials en concret, MDPI i Frontiers, les dues creades fa pocs anys i amb seu a Suïssa.

"Abordar editors i comportaments específics"

Segons conclouen, la solució passa per "l'acció col·lectiva de la comunitat d'investigadors" per neutralitzar l'avidesa econòmica d'aquestes i altres editorials per créixer:

"Els nostres resultats suggereixen que per abordar la tensió cal prendre mesures per abordar editors específics i comportaments específics."

Els autors de l'estudi es queixen que els ha costat molt fer-lo perquè hi ha editorials que amaguen les dades necessàries per poder analitzar com treballen, i en aquest sentit també reclamen que hi hagi molta més transparència.

 

 

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut