"La llum d'Elna", una pel·lícula que recorda el drama de les refugiades
És la història d'una dona que ajudava a donar a llum refugiades espanyoles i els oferiria un lloc segur on viure i criar els seus fills
Aquest dimarts s'ha preestrenat als cinemes Aribau 'La llum d'Elna', una pel·lícula per a televisió que els espectadors de TV3 podran veure aquest divendres a les deu de la nit.
'La llum d'Elna' recrea els últims anys de la maternitat que la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz va crear per atendre les dones embarassades i els nens que malvivien als camps de la Catalunya Nord on les autoritats franceses tenien confinades les persones refugiades de la dictadura franquista.
Elna, juntament amb les seves col·laboradores, va tornar la dignitat a les dones embarassades dels camps d'internament d'Argelers i Ribesaltes de la França de Vichy. La maternitat va acollir centenars de dones embarassades i va salvar, així, 595 nadons d'una mort segura.
La pel·lícula, dirigida per Sílvia Quer, té un repartiment internacional encapçalat per l'actriu suïssa Noémie Schmidt i amb Nausica Bonnín i Natalia de Molina en papers molt destacats.
L'equip de producció de la pel·lícula ha engegat una campanya amb la Creu Roja, que es diu "Donem llum", que busca sensibilitzar sobre la situació de les mares i els nens refugiats, tal com va fer Elisabeth Eidenbenz.
Sílvia Quer confessa sentir-se molt feliç per haver pogut fer realitat aquesta pel·lícula.
"L'Elisabeth sempre deia que la maternitat no era ella, eren totes, i jo també dic que aquesta pel·lícula no és meva, és de tots."
Nora Navas fa d'Aurora i explica que és una pel·lícula plena de drama i de llum.
"Jo ja coneixia la història, i la veritat és que et toca, i més en el moment que estem vivint. Perquè no aprenem dels errors i la història es repeteix. La pel·lícula parla d'un moment molt dramàtic des d'un lloc lluminós. I crec que agradarà molt."
Actualment, el castell on Eidenbenz havia fundat la Maternitat d'Elna és un museu. Durant anys, però, va estar desocupat fins que el 2001, quan va arribar a l'alcaldia del poble Nicolas Garcia, nét de refugiats republicans, de seguida va tenir clar que la història de l'Elisabeth s'havia de donar a conèixer.
Segons l'exalcalde, el fet que la Maternitat caigués en l'oblit té a veure amb l'actitud del govern francès de no voler reconèixer com va tractar els espanyols que es van refugiar al seu país durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Ara se sent orgullós d'haver col·laborat en aquest projecte.
"Quan vaig arribar al rodatge, vaig pensar què em trobaria, i, realment, vaig veure l'ambient que tantes vegades em va explicar l'Elisabeth. És així com jo m'hauria imaginat la maternitat. Ara, quan venen nens a visitar la maternitat, volem que surtin d'allà pensant que això no ha de passar més i jo sempre els dic: 'Veieu aquesta porta? És l'entrada al paradís, el lloc on les mares sortien de l'infern'. Quan em van explicar la història, vaig pensar que era un símbol per a Elna i que calia comprar la maternitat i rehabilitar-la i poder així parlar d'aquest moment de la història. I la cirereta ha estat aquesta pel·lícula".
Per a Serge Barba, un dels nens que va néixer a la maternitat i en qui està inspirat el personatge de Pat, portar aquesta història real a la pantalla fa que el públic pugi entendre què va passar en aquells moments en aquella maternitat.
"Una ficció és important perquè fa entrar la història en el domini públic. L'espectador s'identifica més amb els personatges que amb les persones reals. La veritat és que va ser un miracle la maternitat d'Elna. Amb el llibre i la pel·lícula s'ha recuperat la memòria, les mares allà recuperaven la dignitat."
