Pagar 400 euros per una habitació rellogada i no poder-te empadronar

És una problemàtica que viuen moltes persones rellogades. Es troben que no es poden empadronar perquè els propietaris o llogaters no volen declarar que tenen diversos rellogats en un mateix pis.

En aquests casos, l'ajuntament els podria empadronar en un equipament municipal, però molts no ho fan i aquests veïns queden en un llimb. Ho denuncien la Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació FICAT.

L'Israt i la Nusrat han estat un any i mig per poder-se empadronar a Badalona. La primera paga 400 euros al mes per una habitació compartida amb cinc persones. El propietari no volia empadronar-la al pis on viu.

Ha buscat altres relloguers, però no hi ha manera de trobar un pis on viure i on el propietari li faciliti l'empadronament. "Hem buscat molt, moltíssim, però no n'hi ha. Enlloc. Nosaltres almenys no n'hem trobat cap".

A la Nusrat li ha passat el mateix. Ella paga 300 euros per una habitació molt petita, on viu amb el marit i la filla. Va demanar a l'Ajuntament de Badalona que l'empadronés en un equipament municipal.

La resposta, però, va ser que no podia ser. "Em van dir que sense el contracte del pis, no em podien empadronar", explica la Nusrat.

Des de la Coordinadora Obrim Fronteres denuncien, a més, dilacions massa extenses per obtenir la primera cita prèvia, discriminacions entre les persones que demanen el padró anant soles i les que ho fan acompanyades de voluntaris, o que els demanin documentació en excés.

Són les traves que encara continua havent-hi en l'accés al padró. Han analitzat Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà i l'Hospitalet de Llobregat. Però avisen que el diagnòstic és comú a molts municipis del país.
 

La problemàtica dels rellogats

Ferran Moreno, voluntari de Badalona Acull i de la Coordinadora Obrim Fronteres, fa anys que ajuda persones en situació d'infrahabitatge perquè aconsegueixin que l'Ajuntament les empadroni. 

Fins que no va acompanyar l'Israt i la Nusrat, no van aconseguir desbloquejar un empadronament que feia un any i mig que estava encallat. L'Ajuntament volia empadronar-les al domicili on viuen realment, però això implicava entrar en conflicte amb el propietari, que ho rebutjava.

"Hem d'avisar sempre els treballadors municipals que no les empadronin al pis on viuen. No podem permetre que el propietari del pis les faci fora", explica Ferran Moreno.

El regidor de Protecció a les Persones de l'Ajuntament de Badalona, David Torrents, admet que hi ha un problema amb l'empadronament de les persones que viuen rellogades.

Explica que, per una banda, per ser empadronades en un equipament municipal, els serveis socials han d'identificar que es troben en situació de vulnerabilitat. I els serveis socials estan saturats. Ho constaten des de Badalona Acull. Diuen que ara s'estan donant cites prèvies per al maig.

El regidor afegeix que estan treballant perquè aquelles persones en relloguer que no acabin sent tractades com a persones en situació de vulnerabilitat, també se les pugui empadronar en un equipament municipal. Per fer-ho, assegura que aviat habilitaran un tercer edifici públic.

"Tenim dues opcions: o que a l'administració fem els deures, i empadronem aquells que estan residint a Badalona, o bé denunciar la persona que li està rellogant el pis i no vol empadronar-lo a casa seva", explica David Torrents.

Laia Costa, jurista a la fundació FICAT, recorda que els ajuntaments tenen el deure de facilitar l'empadronament, i empadronar, quan calgui, en un lloc fictici com és un edifici públic.

"L'Ajuntament de Barcelona ho té resolt des de fa molts anys", explica Costa. "Considera que les persones que viuen rellogades estan en una situació equiparable a la gent sense sostre. I les empadrona en domicili fictici".
 

La urgència del padró: papers, escola i ambulatoris

Empadronar-se és especialment urgent quan les persones no estan regularitzades, quan hi ha fills que han d'anar a l'escola o per poder anar a l'ambulatori.

La Mercedes va arribar de Colòmbia fa una mica més de mig any. També vivia de relloguer en una habitació i en aquest temps no ha aconseguit que Badalona l'empadronés en un equipament municipal.

Per això ha acabat marxant al pis de l'Hospitalet de Llobregat on vivien altres membres de la seva família. És un pis de només dues habitacions on hi viuen, ara mateix, 11 persones, set de les quals són infants.

"A mi em preocupa estar sense padró, perquè és com si no fos aquí", explica la Mercedes. Sense l'empadronament no s'activa el rellotge per a l'arrelament social, el tràmit que quan passen tres anys permet a una persona estrangera regularitzar la seva situació.

Ara està començant el procés, de nou, a l'Hospitalet de Llobregat, però de moment no se'n surt. Explica que els tècnics municipals van anar a comprovar que efectivament viu al pis on viu, un dia que ella no hi era. I li han denegat l'empadronament. "A l'escola ja me l'estan reclamant...".

L'any passat, la Nusrat va haver de dur la filla a una escola de Barcelona perquè no podia empadronar-se a Badalona. Fins ara no ha aconseguit poder dur la filla a una escola de prop de casa.
 

Necessitat d'unificar criteris entre ajuntaments

La Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació FICAT proposen un nou protocol per evitar, per exemple, que torni a passar un cas com el de Premià de Mar, quan l'Ajuntament va limitar l'empadronament exclusivament a persones amb un títol de propietat o un contracte de lloguer.

Un cas, per cert, que la justícia ja va dir que era il·legal i que va ser qualificat pel jutjat contenciós administratiu número 17 de Barcelona com a "neteja residencial".

El protocol estableix que, si la persona no té títol d'habitatge --lloguer, escriptura, cessió d'ús, o altres--, no té documentació acreditativa que viu al municipi, i serveis socials no coneix el seu cas, qualsevol altre departament municipal pugui emetre el certificat de coneixement de residència, que és l'informe que permet l'accés al padró.

I que apliquin la possibilitat d'empadronar en un equipament públic no només en el cas de persones que viuen al carrer, sinó en persones que viuen rellogades en habitacions, en locals sense cèdula d'habitabilitat, en naus abandonades i tants altres supòsits que es donen habitualment.

"És molt important que es faci la pedagogia que existeix el domicili fictici", recorda Laia Costa.

També la Generalitat està treballant, per primera vegada, en la línia d'informar i formar els ajuntaments perquè no es vulnerin els drets de l'accés al padró.

"Alguns municipis opten per no empadronar", diu Adam Majó, director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat. "I amb això no només estan contravenint la norma --la llei els obliga a empadronar--, sinó que a més estan causant un perjudici greu".