Més de 3.000 morts i desapareguts intentant arribar per mar aquest any a Europa

La xifra es dispara al Mediterrani Central, on es dobla el nombre de desaparicions. Les arribades a Espanya es mantenen més baixes, però els darrers dies repunten les embarcacions que surten del Senegal

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Ferran Moreno

Periodista de TV3 especialitzat en desigualtats i drets humans

@FerranMorenoG
Actualitzat

Les xifres reals no se saben mai. El nombre de morts o desapareguts al mar transcendeix, només, perquè diverses entitats especialitzades i ONGs monitoritzen les embarcacions que es desplacen rumb a Europa gràcies a contactes amb familiars i supervivents.

I aquest any, la dada fins a dia d'avui és que almenys 3.067 persones han mort intentant arribar a Europa o bé a través del Mediterrani o bé per les aigües de l'Atlàntic en direcció a les Canàries.

La ruta més mortífera està sent la del Mediterrani Central, la que parteix de Líbia i Tunísia en direcció, principalment, a Itàlia i que en moltes ocasions va a parar a la petita illa de Lampedusa. Només aquest 2023, i fins a la primera setmana d'agost, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha comptabilitzat 1.848 morts o desaparicions. Són el doble que en el mateix període de l'any passat.

L'altra ruta que segueix sent especialment letal és la que parteix de la costa oest africana i que té com a destí l'arxipèlag canari. L'ONG Caminando Fronteras va registrar 778 morts en els sis primers mesos de l'any, una xifra que ja ha quedat superada amb diferents naufragis registrats des del juliol i que s'eleva a almenys 941 desaparicions.

Finalment, el Centre Internacional per a la Identificació de Migrants Desapareguts n'ha computat 230 en la ruta cap a les costes andaluses i cap a les illes Balears, aquests primers sis mesos de l'any.

 

Pel que fa a les arribades de persones, les registrades a Espanya no s'acosten, ni de bon tros, a les dades absolutes d'Itàlia o als increments que també s'han viscut a Grècia. Però els últims dies s'han intensificat i ja se superen les del mateix període de l'any passat.

Les últimes embarcacions sortides del Senegal i el degoteig de llanxes que surten del nord del Marroc i Algèria fan augmentar en un 10% les arribades de migrants en territori espanyol. A les Canàries hi han arribat 9.864 persones, una mica menys que les 10.347 de l'any passat fins al 15 d'agost, mentre que a la península i les Balears la xifra s'incrementa de 5.885 persones el 2022 a 8.068.

Els fluxos cap a Itàlia, en canvi, es doblen i passen de 45.178 a 94.792 persones, segons dades del Ministeri de l'Interior italià. De la mateixa manera, a Grècia les persones arribades ja són 8.867, mentre que l'any passat en van ser 3.739, segons l'ACNUR.

 

Un juliol de mal temps en les aigües atlàntiques i un context força invariable al Marroc fan preveure, però, que les arribades a Espanya seguiran augmentant en les properes setmanes.

El Senegal, més inestabilitat i més sortides

"La gent sap que si te'n vas al mar hi pots morir, però prefereix morir al mar que al Senegal. Per què? Aquí et mors a poc a poc." Així s'expressa Ibrahima Konate, activista i secretari general de l'associació Boza Fii.

Des de Dakar descriu el descontentament general creixent en contra del govern de Macky Sall, especialment després de l'empresonament del líder de l'oposició, Ousmane Sonko, hospitalitzat en cures intensives des d'aquest dijous quan ja feia 19 dies que estava en vaga de fam. 

"La gent està farta del govern del país. Tenim or, petroli, gas, pesca, bosc, sabana... De l'or, però, els senegalesos només en controlen un 10% o un 15%", apunta Konate.

"Aquí no hi ha traficants clandestins. El que hi ha són pescadors que ja no troben peix per vendre, que no en tenen per alimentar la família, i són ells els que estan obligats a marxar."

La seva associació la conformen diverses persones que han intentant migrar en el passat i a qui, a la major part, les han retornat les forces i cossos de seguretat de països en trànsit o als destins on havien arribat. Konate ho va intentar en repetides ocasions: dues a través de Ceuta, per la tanca, també a l'Egeu, a Lampedusa i també recorrent Algèria i Egipte.

Ara, juntament amb els altres membres de l'entitat, acompanya els joves que decideixen marxar. Argumenta que amb el context del Senegal no els pot impedir que es llancin al mar, però des de Boza Fii els donen suport perquè tinguin més informació en unes decisions que han de prendre plenes de riscos.

Una embarcació de Salvament Marítim arriba al port d'Arguineguin, a Gran Canària
Una embarcació de Salvament Marítim arriba al port d'Arguineguin, a Gran Canària (Reuters)

"Els joves volen marxar perquè no tenim dret a la informació, no tenim dret a sanitat pública, a l'escola, a viatjar... Només per anar a l'hospital, per una consulta, fa falta un tiquet que equival a 10 euros", denuncia Konate. "No demanem gaire, només el mínim."

El clam que repeteixen des de Boza Fii és que es garanteixi la llibertat de circulació dels senegalesos. En primer lloc, lamenten les taxes que han de pagar per anar a països veïns com Gàmbia o Mauritània. "Això no és llibertat de circulació."

I en segon lloc, denuncien la situació que per exemple es viu en l'ambaixada francesa al Senegal, amb un col·lapse de les peticions d'estada temporal a França, des de la pandèmia.

"Fa més de sis mesos que no responen les demandes de visats. Això no és normal i és el que fa que la gent es llanci al mar."

També ajuden les persones que decideixen retornar voluntàriament al seu país i lluiten perquè s'identifiqui les persones que desapareixen engolides al mar. I comencen a fer discurs públic en contra de Frontex, l'agència de seguretat de fronteres europees, present al país des de fa 17 anys.

Assenyalen que Frontex ha incrementat la seva presència al Senegal des de la visita de la comissària europea Yiva Johanson el 2022, i assenyalen que l'agència europea ha estat qui amb la seva intervenció a la costa senegalesa ha provocat algun dels últims naufragis d'aquest estiu en aigües nacionals.

Al Marroc, 10.000 euros per sortir des de les costes del nord

On aquest estiu estan vivint un degoteig constant d'arribades d'embarcacions, força superior a l'any passat, és al litoral andalús i, particularment, a la zona d'Almeria, on pràcticament cada dia registren arribades.

Fins la setmana passada, havien tocat terra unes 3.500 persones segons la Creu Roja, el doble que en el mateix període de l'any passat. "Ara els traficants estan fent servir llanxes del narcotràfic amb motors molt més potents que els poden portar des del Marroc amb temps d'entre una i dues hores", explica Francisco José Clemente, del Centre Internacional per a la Identificació de Migrants Desapareguts.

"Gairebé el 50% de les llanxes no són interceptades per la Guàrdia Civil", apunta Clemente, que explica com una mateixa embarcació pot arribar a fer diversos viatges. En contacte amb els supervivents i amb els familiars, descriu com arriben a pagar fins a 10.000 euros per poder pujar a una llanxa.

Ho constata Omar Naji, de l'Associació Marroquina de Drets Humans, que explica que "les llanxes de poca força ja no s'utilitzen tant i que cada vegada es fan servir zòdiacs més grans, que abans es dedicaven al transport de droga al nord del Marroc".

"Si ara porten una cinquantena de migrants i cada un d'ells paga 9.000 euros, es converteix en un negoci molt rendible."

Alguns, però, es queden a la deriva, per falta de gasolina o després que el motor falli. "Cada dia surt un avió de Frontex des de Màlaga, però a vegades els mercants no donen avisos, i amb embarcacions a la deriva hi ha naufragis com el del 21 de març, davant d'Alacant, amb 16 persones a bord", explica Clemente.

Mesos després s'han anat recuperant els cossos a Cartagena, a Eivissa i fins i tot al Tarragonès, on es va trobar el cos de la petita Lilia, una nena de vuit mesos morta en aquell naufragi. Clemente assenyala que fa pocs dies el seu cos ja s'ha pogut repatriar amb el seu pare, a Algèria.

Precisament, d'Algèria també surten llanxes però a un preu més baix, entorn dels 5.000 euros. Això està provocant que joves marroquins es desplacin al país veí per provar sort des de les seves costes. "La gent prefereix entrar a Algèria, treballar allà i aconseguir la suma de diners que necessita per acabar migrant a Espanya", apunta Naji.

Es mostra preocupat perquè en els últims dos anys veu un augment, de nou, dels menors d'edat que, si bé no tenen els diners per pagar-se el "bitllet" a una llanxa, creuen nedant, per exemple, de Nador a Melilla.

"Això ho ha provocat la política migratòria d'Espanya i del Marroc", diu Naji. Des de la pandèmia, s'ha instaurat un sistema de visat per accedir a Melilla, i els residents a Nador ja no poden entrar i sortir de la ciutat autònoma si no tenen el visat.

"A Nador abans teníem una 'migració gratuïta', però des que les autoritats marroquines i espanyoles han tancat aquesta via, hem vist com apareix una migració que es veu obligada a pagar els traficants, que ho controlen tot."

Naji també constata com el món rural del Marroc es buida d'adolescents que se'n van molt prematurament amb la idea de migrar. "La majoria de joves que ens trobem ens diuen que volen marxar."

També veu el mateix fenomen des de Tànger el delegat de l'associació Aida al Marroc, Santiago Rodríguez. Forma part del projecte Rassif, juntament amb altres entitats com el Casal dels Infants, i treballa directament amb la població més vulnerable: els nens i joves que viuen al carrer.

"Si ens fixem en el segment d'entre 15 a 24 anys, un de cada quatre es troba sense estudiar, sense fer cap tipus de formació i sense treballar", apunta Rodríguez. "A més, venim d'un context en què ja l'any 2016 l'Unicef parlava que al Marroc hi ha 25.000 menors vivint al carrer."

Un grup de migrants, atesos pels serveis d'emergència al Port de la Restinga, a l'illa del Hierro
Un grup de migrants, atesos pels serveis d'emergència al port de la Restinga, a l'illa d'El Hierro (Europa Press)

Com en el cas dels senegalesos, membres de l'entitat Boza Fii, Rodríguez també indica que no els intenten convèncer ni de marxar, ni de quedar-se, sinó que l'objectiu que persegueixen és intentar dignificar la seva situació i vetllar pels seus drets.

Però explica que "cada vegada s'estan visibilitzant més noies vivint al carrer i inclús estem trobant parelles de menors d'edat que ja tenen nens al seu càrrec".

A principis de l'estiu, el govern espanyol va treure pit amb unes dades que indicaven una caiguda d'arribades en els primers mesos de l'any. Les xifres ara ja mostren una pujada significativa: a la península i les Balears han tocat terra 2.183 persones més, un augment del 37%.

Fonts del Ministeri de l'Interior indiquen que prop del 40% de les sortides a Espanya s'avorten en origen gràcies a la cooperació amb els països d'origen i trànsit, amb patrulles conjuntes en diversos països africans dedicades a la lluita i desarticulació de màfies de tràfic de persones.

Sigui com sigui, els contextos als principals països de sortida cap a costes espanyoles són d'una precarietat, descontentament i falta d'expectatives estancats i els propers mesos poden seguir al mateix ritme les fugides cap al mar.

ARXIVAT A:
MigracionsDrets humans
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut