Per què es juguen la vida al mar? Obtenir visat amb passaport africà és quasi impossible

Per què es juguen la vida al mar i no agafen un avió? Doncs perquè Europa no els concedeix visat d'entrada. Hem parlat amb dues expertes en migracions i ens expliquen que venir de manera legal és una opció que se'ls denega.

L'única oportunitat de fugir és intentar-ho per mar. Les arribades han crescut les últimes setmanes, però també n'hi ha molts que no ho aconsegueixen. Aquest any més de mil persones ja han desaparegut al mar pel camí de les Canàries.

Helena Maleno, investigadora i membre del col·lectiu Caminando Fronteras, assegura que la ruta atlàntica és la més mortífera de les que hi ha actives al món i ara mateix hi ha diverses embarcacions que no han arribat ni saben on són.

Maleno les enumera una per una: "Des del dia 8 fins al dia 14, encara tenim 14 pneumàtiques desaparegudes que van sortir de Tan-Tan cap a Lanzarote. També tenim una embarcació que va sortir de Bojador i un cayuco que està desaparegut a la zona de Kayar, i un altre més a Mauritània. Això només els darrers dies."

Assenyala com a responsables aquells que estan posant el focus en el control migratori i no en la defensa del control a la vida ni els drets fonamentals de les persones que estan arribant.

I per què marxen? Al Senegal, per exemple, escapen d'un context de manca de feina crònica, forta inflació i de crisi política interna. Parlant d'aquesta realitat, Maleno es pregunta per què no ha anat a veure el ministre de l'Interior el Senegal.

"Sabem que Marlaska no ha pogut anar al Senegal. Per què no ha pogut anar-hi? Per la inestabilitat política del país. Doncs d'això fugen aquestes persones que ens estem trobant."

Davant d'aquestes dificultats, parlem amb ella de quines vies legals poden tenir aquestes persones per venir a Europa, i el que es troben, explica, és amb la impossibilitat d'aconseguir un visat: "La realitat és que a la majoria se'ls nega el visat. Segons els barems que té la Unió Europea, no l'obtens".

L'entrada irregular no és la primera opció

Loueila Mint El Mamy és advocada especialitzada en migracions i estrangeria; d'origen saharaui, fa 23 anys que és a les Canàries i tot just va aconseguir la nacionalitat espanyola l'any passat.

El Mamy treballa amb persones que acaben d'arribar i assegura que ningú vol entrar de manera irregular. "Això ho estem provocant nosaltres", afirma.

"Ho dic com a jurista que presenta recursos cada dia perquè la gent vingui en avió i no en patera."

"Tinc no sé quants recursos contenciosos administratius presentats al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per denegacions de visats a persones que volen venir per vies legals i segures, que tenen mitjans econòmics, que tenen familiars aquí i que no els donem la possibilitat de fer-ho", argumenta.

Considera que fins i tot "és arcaic que continuem limitant la mobilitat humana". Ella ha viscut en primera persona les oportunitats que pots aconseguir en funció de quin és el teu passaport:

"Un passaport verd, africà, no val per res. Diferent de tenir-ne un de vermell, europeu, que també en tinc, i sé quina és la diferència."

En relació a la mobilitat d'aquestes persones, Mint El Mamy assenyala que encara hi ha gent que no entén que les persones que surten d'aquests països ho fan de manera forçada: "Millorar les condicions de vida és quelcom que continuarem fent i seguirà sent part de la nostra realitat".

Las sonrisas tras la llegada a Canarias. Que no todo es dolor y deshumanización.

Boza, que ellos lo consiguieron, sobrevivieron al mar y a estas políticas migratorias que se han tragado a más de 8000 personas en los últimos 5 años. pic.twitter.com/oH310zrxAy

— Loueila (@Lalailmo) October 19, 2023

A la Loueila, l'estat espanyol li ha denegat la nacionalitat durant anys i és molt crítica amb el paper de l'administració: "Si a mi em maltracta, que parlo tres idiomes, que tinc formació, que puc accedir al sistema... Imagineu-vos algú que ni parla l'idioma."

Totes dues ens expliquen que l'acollida d'aquestes persones és molt deshumanitzadora, que els tracten com a xifres i que cal continuar treballant per defensar els seus drets.