"He vingut perquè soc el fill gran, he de sacrificar-me", el testimoni dels menors a les Canàries

"He vingut perquè a casa ningú té prou força, a sobre soc el fill gran, i estic obligat a sacrificar-me", és el que ens explica el Kourou, que té 16 anys i acaba d'arribar de Gàmbia. És un dels testimonis amb qui hem parlat aquest dijous en un centre de menors al nord de Tenerife.

Molts dels nois i noies que arriben sols aquests dies a les Canàries són derivats a un recinte temporal que es va obrir d'urgència divendres a Tenerife i on s'estan un màxim de 5 dies. Un espai que ha arribat a acollir fins a 299 menors l'endemà de posar-se en marxa. Només arribar busquen un telèfon per comunicar-se amb les famílies. A la porta del centre, alguns ens demanen desesperats si els podem compartir dades.

Després els deriven a centres més estables, com el que hem visitat, que serà la seva llar durant 3 o 4 anys. Amb capacitat per a 37 nens i nenes, ara donen acollida a 20 més que han trepitjat terra canari sense la companyia d'un adult. Els més petits tenen 9 i 10 anys.

Molts dels que viuen aquí van a l'escola. Els nouvinguts encara no hi tenen accés i mentre esperen anar-hi aprenen castellà al centre. Estudiar i millorar el seu futur és un dels motius que fa que molts es juguin la vida al mar.

La Nancy té 17 anys, vivia al Senegal i voldria ser advocada o una dona de negocis: "Tinc moltes coses al cap".

Per a molts d'ells el principal és poder treballar i enviar diners a casa, però com que són menors, no ho poden fer i, per tant, estan obligats a escolaritzar-se. Això en alguns casos els provoca frustració.  

L'Asmani Diallo té 26 anys, però quan va arribar va dir que era menor i per això és al centre. El que voldria ara és sortir-ne aviat per poder treballar i enviar diners a la seva mare, que s'ha quedat amb els seus dos nadons al Senegal. Un encara no té els dos anys i l'altre, 8 mesos.

Famílies separades per les rutes migratòries

Aconseguir un telèfon per trucar a la seva família és molt important per a ells. Al centre, ens diuen, poden fer videotrucades. La Seynaban, de 16 anys, explica que la seva mare li diu que faci bondat i es cuidi, ja que allà està sense cap adult i ha de ser responsable.

L'Ahamed té 11 anys i no va avisar la seva mare que marxava:

"Jo a la mare no li vaig dir res, ella no ho podia saber que jo volia venir; si ho arriba a saber, no m'hauria deixat."  

Aquesta setmana ha fet tres anys que el Mamadou va arribar a les Canàries. Tenia 15 anys i va viure com a nen tutelat aquí. Ara que en té 18, treballa com a company dels que van ser els seus educadors:

"Encara trobo a faltar la meva família. Espero poder anar-hi de vacances aquest estiu per primera vegada."

Amb el volum d'arribades al centre se'ls ha multiplicat la feina i han hagut de buscar més mans com les del Mamadou. Una de les seves tasques és ajudar amb les traduccions, ja que la majoria parlen wòlof, el seu idioma natal, i trobar-se amb ell els dona seguretat.

"Faré el màxim possible per ajudar-los. Quan jo vaig ser aquí vaig aprofitar el temps i vaig estudiar tant com vaig poder."

Cada cop arriben més menors sols

El director del centre és Alberto Angulo, membre de l'ONG Quorum 77, que gestiona 6 centres de menors que han vinguts sols. Ara acullen 630 nens, més del doble que al maig. Assegura que el que estan veient aquestes setmanes és inèdit. Cada cop n'arriben més:

"Això no ho havíem vist abans. De cada cayuco que arriba, la meitat són menors."

Ja hi ha 4.000 menors a les illes Canàries. Una xifra que, segons Sandra Rodríguez, directora general de Protecció a la Infància i la Família del Govern de les Canàries, queda obsoleta contínuament perquè n'arriben uns 70 diaris. En els últims dos mesos s'han obert 16 equipaments nous per atendre'ls. Ja n'hi havia 39, que es van començar a condicionar arran de la crisi del 2008.

Rodríguez explica que fins i tot arriben nens molt petits sols, alguns de 3 i 4 anys:

"Després de la travessia pel desert, a vegades quan arriben a la costa les màfies deixen la mare a terra i al nen el posen en un cayuco amb algun dels adults. Amb sort, la mare anirà en el següent."

Això és el que els expliquen les ONG que treballen a peu de frontera. D'altra banda, assegura que treballen per mantenir els menors més enllà de la primera acollida:

"Per mi, l'emergència és contínua en el temps. Encara que no arribin més embarcacions, els menors es queden una mitjana de 3 o 4 anys, en què el govern de les Canàries ha de mantenir-los. Ara mateix estem al 100% de les places."

El govern canari ha exigit al govern espanyol que assumeixi la derivació d'aquests menors i que impliqui també la UE.

En las últimas horas hemos comprobado cómo desde el propio Estado tienen diferencias sobre la gestión de los flujos migratorios. #Canarias vive una emergencia humanitaria que necesita una respuesta. No puede seguir afrontando sola el peso de la crisis migratoria. pic.twitter.com/ts1scETGMS

— Fernando Clavijo (@FClavijoBatlle) October 18, 2023

Per la seva banda, el ministre de Migracions, Inclusió i Seguretat Social ha avançat aquest dijous en una visita a El Hierro que, previsiblement, el pròxim Consell de Ministres aprovarà una subvenció de 50 milions per a les Canàries per ajudar a l'atenció i l'acollida de persones migrants.