Grècia: por, dubtes i ràbia
Grècia ha votat amb por del futur, amb dubtes sobre la recepta per encarar-lo i amb ràbia contra la classe política que els ha dut on son: a la fallida, a la subsidiació i, per a molts, a la humiliació.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Lluís Caelles
Redactor d'Internacional de TV3
L'equip de TV3 que ens hi hem desplaçat hem viscut la jornada electoral en un col.legi del Pireu. I ens ha sobtat l'eix de decisió que ha mogut el vot de molts ciutadans. Esquerra-dreta? No. Nacionalistes-europeistes? No. Partits d'ordre-partits alternatius? No ben bé. L'eix ha estat partits grans–partits petits.
Els grecs desconfien de les multinacionals de la politica que els últims 40 anys s'han repartit els períodes de govern i els bocins de país: els conservadors de Nova Democràcia i els socialistes del PASOK. Curiosament, dues multinacionals amb arrels de petit negoci familiar que, en el cas dels conservadors, són els Karamanlis i en el cas dels socialistes són els Papandreu de tota la vida.
La regulació electoral grega atorga un "regal" a la llista guanyadora: 50 diputats. Un plus de majoria parlamentària que pot no tenir res a veure amb la majoria de vots.
Ja han sortit enquestes. El pacte estable Nova Democràcia-PASOK sembla que no suma per governar. Syriza, una coalició radical d'esquerres, irromp amb força.
La gent ha dit prou. L'estabilitat és un valor quan hi ha alguna cosa a guardar. Pot ser un llast quan no queda res.
Grècia ha votat amb por, dubtes i ràbia. I no és una bona manera d'anar a les urnes.
Els dos partits que defensen l'ortodòxia europea es queden sols i amb dubtes sobre la capacitat de formar govern. I els petits arriben amb força, passant fins i tot al davant del totpoderós PASOK.
En les pròximes hores (potser hauran de ser dies) sabrem cap on gira el timó aquest país tan vinculat al mar. Per si de cas, Alemanya ha avisat que la carta de navegació ja fa dies que està escrita. No fos cas que la nau agafés una deriva perillosa.
Els grecs desconfien de les multinacionals de la politica que els últims 40 anys s'han repartit els períodes de govern i els bocins de país: els conservadors de Nova Democràcia i els socialistes del PASOK. Curiosament, dues multinacionals amb arrels de petit negoci familiar que, en el cas dels conservadors, són els Karamanlis i en el cas dels socialistes són els Papandreu de tota la vida.
La regulació electoral grega atorga un "regal" a la llista guanyadora: 50 diputats. Un plus de majoria parlamentària que pot no tenir res a veure amb la majoria de vots.
Ja han sortit enquestes. El pacte estable Nova Democràcia-PASOK sembla que no suma per governar. Syriza, una coalició radical d'esquerres, irromp amb força.
La gent ha dit prou. L'estabilitat és un valor quan hi ha alguna cosa a guardar. Pot ser un llast quan no queda res.
Grècia ha votat amb por, dubtes i ràbia. I no és una bona manera d'anar a les urnes.
Els dos partits que defensen l'ortodòxia europea es queden sols i amb dubtes sobre la capacitat de formar govern. I els petits arriben amb força, passant fins i tot al davant del totpoderós PASOK.
En les pròximes hores (potser hauran de ser dies) sabrem cap on gira el timó aquest país tan vinculat al mar. Per si de cas, Alemanya ha avisat que la carta de navegació ja fa dies que està escrita. No fos cas que la nau agafés una deriva perillosa.
