El puzle no és ara tan difícil. Però hi ha moltes peces
Enllaç a altres textos de l'autor 
Lluís Caelles
Redactor d'Internacional de TV3
Aritmètica parlamentària: La bomba de rellotgeria ha estat desactivada... si més no temporalment. L'ofensiva per terra, mar i aire que Europa, els Estats Units i el Fons Monetari Internacional han desfermat les darreres setmanes han dut molts electors a donar el poder a qui a Catalunya anomenem "partits d'ordre": Nova Democràcia ha guanyat les eleccions amb el 29% dels vots i 129 diputats. El Pasok "només" perd un 1% dels vots i 6 diputats. En conserva 33. Però els dos partits que han dessagnat Grècia durant 40 anys sumen: Majoria absoluta. Govern a l'horitzó.
N'hi ha prou amb sumar?: Syriza, la formació d'esquerra que representava el "no" a les condicions imposades a Grècia per assumir el seu rescat financer, té el suport del 26,89% dels electors. Menys de tres punts respecte al del guanyador. Però un munt de diputats de diferència, gentilesa del sistema electoral grec que premia amb 50 escons el partit més votat. Nova Democràcia i Pasok sumen, sí. Però no poden excloure amb altivesa un de cada quatre electors. No n'hi ha prou amb sumar.
Governar la desesperació: Guiar un país en condicions "normals" és complicat, ni que es passi sovint el corró de la majoria absoluta. Governar el desgavell grec emparant-se només en l'argument de la meitat més un és una quimera. Per això Nova Democràcia ha de buscar aliances que la connectin amb la ciutadania. I si no pot forjar acords, ha de saber teixir complicitats. No pot ignorar Syriza, que segueix estant al centre de la vida política grega. I Syriza no pot ignorar Nova Democràcia i convertir la victòria dels conservadors en un accident electoral.
Aliança a quatre: Andonis Samaràs ja fa setmanes que mira de construir ponts amb el seu vell rival, el Pasok, amb els socialdemòcrates de Dimar i amb els conservadors nacionalistes de "Grecs Independents".
El Pasok ha d'acabar entrant en l'acord, després d'escenificar la seva distància per evitar que Syriza es mengi definitivament l'espai electoral d'un partit en caiguda lliure. Dimar va obrir la porta a afegir-se a una majoria pro rescat fa un mes i mig. Però la condició era que hi participés també Syriza (igual que el Pasok, té por que li robin alguna feixa de la finca). I els "Grecs Independents" no són res més que una escissió de fa tres mesos de Nova Democràcia, precisament perquè no compartien la posició de Samaràs davant les exigències europees. Buf! Difícil! Però no perdem de vista que estem parlant de política, un mot encunyat a Grècia i que ha caigut en desús.
I Syriza? El partit de Tsipras té a la seva teulada la pilota que fa més estranys en botar. Si fa una oposició de demolició, el govern que aconsegueixi formar Samaràs durarà un sospir i el carrer tornarà a cremar. Si escora el vaixell cap al possibilisme, la fractura dins el partit pot ser immediata. Buf! Difícil. Però no perdem de vista que si Alexis Tsipras vol ser un líder en majúscules, ho ha de demostrar ara. No hi haurà revàlida. I l'ambició d'aquest jove polític és gran.
El perill de la irrellevància: Els comunistes del KKE han perdut la meitat del seu suport i s'han apropat perillosament al llindar del 3% que els hauria deixat fora del Parlament. Probablement la rigidesa del seu discurs ha fet fugir electors que han buscat formacions amb més cintura.
Els violents: Els neonazis d'Alba Daurada mereixen un capítol a banda. Ahir al matí vam veure una mena d'escamot dels seus militants en acció. Una vintena: samarretes negres amb el nom del partit, pul·lulant per l'exterior d'un col·legi electoral. "No fem res dolent", deien. I tenien raó. Només passejaven. Però la mirada altiva afegia punts suspensius a la seva coartada: "Només passegem..." Han perdut dos diputats, però mantenen gairebé intacte el seu suport electoral.
La bomba grega ha estat desactivada... de moment.
N'hi ha prou amb sumar?: Syriza, la formació d'esquerra que representava el "no" a les condicions imposades a Grècia per assumir el seu rescat financer, té el suport del 26,89% dels electors. Menys de tres punts respecte al del guanyador. Però un munt de diputats de diferència, gentilesa del sistema electoral grec que premia amb 50 escons el partit més votat. Nova Democràcia i Pasok sumen, sí. Però no poden excloure amb altivesa un de cada quatre electors. No n'hi ha prou amb sumar.
Governar la desesperació: Guiar un país en condicions "normals" és complicat, ni que es passi sovint el corró de la majoria absoluta. Governar el desgavell grec emparant-se només en l'argument de la meitat més un és una quimera. Per això Nova Democràcia ha de buscar aliances que la connectin amb la ciutadania. I si no pot forjar acords, ha de saber teixir complicitats. No pot ignorar Syriza, que segueix estant al centre de la vida política grega. I Syriza no pot ignorar Nova Democràcia i convertir la victòria dels conservadors en un accident electoral.
Aliança a quatre: Andonis Samaràs ja fa setmanes que mira de construir ponts amb el seu vell rival, el Pasok, amb els socialdemòcrates de Dimar i amb els conservadors nacionalistes de "Grecs Independents".
El Pasok ha d'acabar entrant en l'acord, després d'escenificar la seva distància per evitar que Syriza es mengi definitivament l'espai electoral d'un partit en caiguda lliure. Dimar va obrir la porta a afegir-se a una majoria pro rescat fa un mes i mig. Però la condició era que hi participés també Syriza (igual que el Pasok, té por que li robin alguna feixa de la finca). I els "Grecs Independents" no són res més que una escissió de fa tres mesos de Nova Democràcia, precisament perquè no compartien la posició de Samaràs davant les exigències europees. Buf! Difícil! Però no perdem de vista que estem parlant de política, un mot encunyat a Grècia i que ha caigut en desús.
I Syriza? El partit de Tsipras té a la seva teulada la pilota que fa més estranys en botar. Si fa una oposició de demolició, el govern que aconsegueixi formar Samaràs durarà un sospir i el carrer tornarà a cremar. Si escora el vaixell cap al possibilisme, la fractura dins el partit pot ser immediata. Buf! Difícil. Però no perdem de vista que si Alexis Tsipras vol ser un líder en majúscules, ho ha de demostrar ara. No hi haurà revàlida. I l'ambició d'aquest jove polític és gran.
El perill de la irrellevància: Els comunistes del KKE han perdut la meitat del seu suport i s'han apropat perillosament al llindar del 3% que els hauria deixat fora del Parlament. Probablement la rigidesa del seu discurs ha fet fugir electors que han buscat formacions amb més cintura.
Els violents: Els neonazis d'Alba Daurada mereixen un capítol a banda. Ahir al matí vam veure una mena d'escamot dels seus militants en acció. Una vintena: samarretes negres amb el nom del partit, pul·lulant per l'exterior d'un col·legi electoral. "No fem res dolent", deien. I tenien raó. Només passejaven. Però la mirada altiva afegia punts suspensius a la seva coartada: "Només passegem..." Han perdut dos diputats, però mantenen gairebé intacte el seu suport electoral.
La bomba grega ha estat desactivada... de moment.
