Alexia Putellas i Vicky Losada, de camps de terra al Sabadell, a campiones d'Europa

L'Adriana, la Julia, l'Emma i companyia es presenten a les instal·lacions amb el xandall oficial del Centre d'Esports Sabadell. Tenen 12 anys i juguen a futbol. Ningú les mira diferent, ningú ho troba estrany. La Georgina Vila va ser una nena com elles fa 19 anys, però al·lucina amb les diferències que veu. Per començar, ella passava vergonya pel carrer perquè notava que la gent s'estranyava de veure-la vestida de futbol.

Entre aquell equip arlequinat del 2002 i l'Infantil actual hi ha molts canvis, començant pel terreny de joc. Llavors els camps eren de terra i s'havien de pintar les línies amb calç abans de cada partit. Ara les nenes tenen una categoria per a la seva edat.

Fa dues dècades hi havia un únic equip de formació on es barrejaven nenes amb adolescents.

"Ara trobar equip és molt fàcil. Llavors el Sabadell només en tenia un i hi jugàvem tant les grans de 12 anys com jo, com les petites de 8, com l'Alexia."

Aquella Alexia de 8 anys és ara campiona d'Europa i no és l'única que formava part d'aquella mena de "dream team". La capitana era l'actual capitana del Futbol Club Barcelona, la Vicky Losada. I també hi jugava una altra jugadora de màxim nivell, la Marta Corredera. Un autèntic equipàs.

"Recordo l'Alexia Putellas com una nena molt petita, però que suplia la diferència física amb l'actitud que posava per lluitar les pilotes i fer-se un lloc al titular."

Quina sorpresa!

Les nenes de l'infantil actual no sabien que dues campiones d'Europa havien vestit la mateixa samarreta que porten quan tenien la seva edat. La majoria ho van descobrir al primer entrenament després de la final de la Champions.

Vicky Losada va dedicar el trofeu a totes les nenes amb l'esperança que la Champions serveixi per trencar les barreres que ella s'ha trobat des que era petita.

"Li diria que moltes gràcies perquè el que va dir serveix d'inspiració per a moltes nenes i també potser nens... Em motiva molt perquè crec que si m'esforço potser puc arribar a ser més del que soc ara."

Això explicava l'Adriana, una esquerrana amb molta classe. La Júlia, la portera pensa el mateix:

"Et dona una esperança que tu pots ser igual que elles."

La Georgina acaba d'estrenar la trentena i segueix jugant a futbol. No al màxim nivell. Un altre dels canvis que  comporten l'evolució del futbol femení és que ara hi ha molts més equips, moltes lligues i molts nivells i pots adaptar-te al que et va millor. Deixa planar la vista pels camps d'entrenaments on l'any 2002 ella era una de les excepcions i el que veuen ara és normalitat. D'un equip de base femení a la seva època s'ha passat a set. Mira la nena que ella va ser i conclou: "anem pel bon camí"