Una petita mutació del virus del Zika podria convertir-lo en molt més infecciós

Un equip de científics ha descobert que el virus del Zika pot mutar per tornar-se més infecciós i tenir la potencialitat de trencar la immunitat existent.

Segons un treball d'investigadors de l'Institut d'Immunologia de La Jolla (LJI), a Califòrnia, i de la Universitat de Texas, que publica la revista "Cell Reports", el món hauria de vigilar la hipotètica aparició d'aquesta variant del Zika.

El virus del Zika es transmet a través dels mosquits i els símptomes de la infecció en adults acostumen a ser lleus. Tanmateix, el virus pot infectar fetus en desenvolupament i provocar defectes de naixement com la microcefàlia.

El Zika i el dengue coincideixen a molts països del planeta i totes dues malalties comparteixen moltes propietats biològiques. De fet, els virus són tan similars que la resposta immunitària provocada per l'exposició prèvia al dengue pot oferir protecció contra el Zika.

A les zones on el Zika és més freqüent, la majoria de la població ha estat exposada al virus del dengue i té cèl·lules T i anticossos amb reacció creuada, segons apunta Sujan Shresta, de l'Institut d'Immunologia de La Jolla.

Tots dos virus, però, també muten amb rapidesa, tal com explica Shresta:

"El dengue i el Zika són virus d'ARN, la qual cosa significa que poden canviar el genoma. Quan hi ha tants mosquits i tants hostes humans, aquests virus es mouen constantment d'una banda a l'altra i evolucionen."

Una variant que augmenta la virulència del virus

Per estudiar la ràpida evolució del Zika, l'equip de l'LJI va recrear cicles d'infecció que canviaven repetidament entre cèl·lules de mosquit i de ratolí. Els investigadors van descobrir que és relativament senzill que el virus adquireixi un únic canvi d'aminoàcid que permet que faci més còpies d'ell mateix i ajudar que les infeccions arrelin més fàcilment.

Aquesta mutació, denominada NS2B I39V/I39T, augmenta la capacitat del virus per replicar-se, tant en ratolins com en mosquits. La variant també ha mostrat una replicació superior en cèl·lules humanes.

"Amb aquesta variació n'hi ha prou per augmentar la virulència del virus", afirma José Ángel Regla-Nava, primer autor de l'estudi, actualment a la Universitat de Guadalajara, a Mèxic.

Segons Regla-Nava, "una alta taxa de replicació en un mosquit o en un hoste humà podria augmentar la transmissió viral o la patogenicitat i provocar un altre brot".

D'altra banda, Shresta assegura que "la variant del Zika identificada hauria evolucionat fins al punt que la immunitat de protecció creuada proporcionada per una infecció prèvia de dengue ja no era eficaç en ratolins", i alerta dels possibles efectes en humans:

"Per desgràcia per a nosaltres, si aquesta variant es fa prevalent, podríem tenir els mateixos problemes a la vida real."

Per tal d'afrontar aquests possibles canvis, l'equip de l'Institut d'Immunologia de La Jolla està buscant maneres d'adaptar les vacunes i tractaments existents contra el Zika per contrarestar aquesta "perillosa mutació".

A més, té l'objectiu de continuar treballant per comprendre millor com la mutació ajuda que el virus es repliqui de manera més eficient. "Volem entendre en quin moment del cicle de vida del virus la mutació marca la diferència", assenyala Shresta.