"Espanya és el paradís per a les sectes": la impunitat legal empara els falsos gurus
Familiars de víctimes, juristes i la policia defensen que cal una reforma del Codi Penal per fer de la persuasió coercitiva un delicte amb penes de presó
Espanya va ser el primer país europeu que va intentar regular les sectes, però a dia d'avui és un dels llocs on aquests grups gaudeixen de més impunitat.
L'any 1995 es va incloure al Codi Penal l'article 515.2, que diu que les associacions, encara que tinguin un objectiu lícit, cometran un delicte si per aconseguir-lo fan servir mitjans violents o d'alteració o control de la personalitat.
En 30 anys, però, aquest article no s'ha aplicat mai, perquè enlloc més de la llei s'explica quins són aquests mitjans, i això fa que els jutges no tinguin eines suficients per aplicar-lo.
Segons Carlos Bardavío, advocat especialitzat en sectes, "cal reformar el Codi Penal concretant què és el control o l'alteració de la personalitat".
Bardavío explica que a la majoria de països europeus aquest fenomen està molt més regulat i que s'incrimina amb el delicte de persuasió coercitiva: "És el control de la voluntat de les víctimes, que, en definitiva, és el que denuncien".
"Ara mateix Espanya és el paradís per als gurus i líders sectaris".
Tothom pot ser-ne víctima, però falta detecció i prevenció
La Policia Nacional ha creat recentment un pla operatiu per fer front a les sectes en què s'acaben cometent delictes, però asseguren que els ajudaria tenir un delicte específic.
"Les sectes són un entorn favorable per a la comissió delictiva, però no són delictes en si mateixes".
Ara per ara, l'única manera de lluitar-hi en contra és perseguir el que s'anomenen delictes connexos, els delictes que es poden acabar cometent dins d'aquests grups. Els més habituals solen ser abusos sexuals, explotació laboral o extorsió econòmica.
A banda de la part legal, un altre problema per perseguir aquestes conductes és detectar què estan passant.
Segons els Mossos d'Esquadra, "hi ha una gran xifra oculta, perquè es mantenen en entorns molt privats, perquè comporten l'aïllament social i perquè a les víctimes i el seu entorn els costa identificar-se com a tal".
Unes característiques que porten a experts en la matèria a comparar el fenomen dels grups coercitius amb el de la violència masclista, ja que en tots dos àmbits la manipulació psicològica de la víctima és clau perquè es puguin produir els delictes.
Amb la violència masclista han calgut anys d'evolució social per entendre-la com a fenomen, i no com a casos aïllats, i esperen que acabi passant el mateix amb les sectes coercitives.
Bardavío demana l'equiparació amb els països del voltant: "Cal una llei integral, com es va fer amb la violència de gènere. No només que es persegueixi penalment, sinó també preventivament. Això ja ho fan altres països com França, Bèlgica o Alemanya, amb observatoris d'aquest tipus de grups".
Reclamen regular "l'engany coercitiu" amb una llei específica
El jurista expert en sectes explica la manera que els grups sectaris tenen de manipular les víctimes:
"No és una violència tan expressa o material com qualsevol altra violència, amb una pistola o un ganivet. És més subtil, progressiu, indirecte, on la mateixa víctima participa sense saber-ho dels seus propis prejudicis".
Bardavío assegura que això és un engany coercitiu: "Aquests venedors de fum oculten part del risc i part de la veritat, alliçonant (les víctimes) que fàcilment seran milionàries si segueixen la seva metodologia. I no és veritat, ningú pot fer-se milionari seguint un mètode infal·lible".
Per això demana que es reguli en una llei específica el concepte "engany coercitiu", i que pugui tenir una pena associada entre els cinc i els vuit anys de presó.
França se situa al capdavant dels països europeus en la lluita contra els grups sectaris. L'any 2001 s'hi va crear la llei About-Picard i des de llavors s'ha aplicat més de 80 vegades:
"Això són més de 80 condemnes a gurus i líders, i moltes víctimes que n'han pogut sortir. Això demostra que és una realitat i que s'ha d'afrontar".
El govern francès també va crear, l'any següent, MIVILUDES, un observatori per detectar abusos sectaris.
El paper de la religió en un estat aconfessional
Segons els experts que ho han analitzat, que hi hagi una diferència tan gran entre dos països veïns com són França i Espanya està directament relacionat amb què un sigui un estat laic i l'altre, aconfessional:
"A Espanya les religions tenen veu i vot i força política. No interessa que es legisli perquè hi ha grups que ratllen la criminalitat."
Al Regne Unit, però, també aconfessional com Espanya, els grups coercitius estan perseguits. En aquest cas encara es va més enllà, perquè la llei no només es fixa en la intencionalitat, sinó també en la imprudència:
"Encara que no tinguis la intenció de dominar algú, hauries hagut de saber que amb el teu comportament la podries arribar a dominar."
La principal associació en la lluita contra les sectes, RedUne, ja s'ha reunit amb la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats i estan preparant una recollida de firmes per demanar que es tipifiqui al Codi Penal la persuasió coercitiva i l'abús de debilitat com a delicte.
