Un tresor enterrat al fang: troben 24 estàtues de bronze en unes termes romanes a Itàlia
Les estàtues tenen més de 2.000 anys; estan datades entre el segle II aC i el segle I dC, un període important per la transició entre etruscos i romans
Els arqueòlegs han descobert a Itàlia 24 estàtues de bronze romanes i etrusques, perfectament conservades. Es calcula que les peces tenen 2.300 anys i eren enmig del fang, en uns antics banys termals de la Toscana anomenats San Casciano dei Bagni, a la província de Siena.
La troballa, qualificada de "sensacional", seria la més significativa des de fa dècades. Jacopo Tabolli, professor ajudant de la Universitat per a Estrangers de Siena que coordina l'excavació, ha afirmat:
"Aquest descobriment és excepcional. Reescriurà la història i ja hi estan treballant més de seixanta experts de tot el món."
Massimo Osanna, director general de Museus d'Itàlia, l'ha descrit com un dels descobriments més notables "de la història de l'antic Mediterrani" i el més important des que es van trobar els Bronzes de Riace, una parella gegant d'antics guerrers grecs, extrets del mar el 1972.
Divinitats que s'entregaven com a ofrena
Les estàtues representen divinitats com Higiea o Apol·lo. Solien formar part de la decoració d'un santuari i després se submergien en aigües termals, en un ritual "que va tenir lloc, probablement, al voltant del segle I dC".
Segons Tabolli: "Fas una ofrena a l'aigua perquè esperes que et retorni alguna cosa".
El tresor l'acaben d'arrodonir diversos exvots i altres objectes, a més de cinc mil monedes d'or, plata i bronze. Els exvots són peces que tenen forma de braç, cama i altres parts del cos en bronze.
S'oferien als déus per demanar-los que intervinguessin en la curació, sempre a través de l'aigua termal.
Inscripcions amb els noms de les famílies dirigents
Els arqueòlegs expliquen que s'han pogut observar també inscripcions en llatí i en etrusc. Contenen noms de famílies poderoses del territori de l'Etrúria, com ara Velimma de Perusa, Marcni i altres famílies conegudes.
A més, en llatí s'esmenten les "aquae calidae", les aigües càlides de les termes. Probablement, les estàtues les van fer artesans locals i daten entre el segle II aC i el segle I dC, un període important a la Toscana per la transició entre etruscos i romans. Tabolli assegura:
"El santuari, amb les estàtues, és un laboratori d'investigació sobre la diversitat cultural en l'Antiguitat i un testimoni únic de mobilitat etrusca i romana. És una oportunitat única per reescriure la història de l'art antic."
Una "bombolla de pau"
El santuari conté estanys, terrasses inclinades, altars i fonts. Va estar actiu almenys des del segle III aC i fins al segle V dC. Un cop va arrencar l'època cristiana, es va tancar, però no es va destruir. L'han trobat intacte.
"Sembla un lloc únic, una bombolla de pau. Fa la sensació que, aquí, el món etrusc i el llatí coexistien sense problemes, encara que a fora hi havia conflictes terribles", conclou Tabolli.
Les termes de San Casciano dei Bagni estan situades dalt d'un turó a uns 160 quilòmetres al nord de Roma. S'hi està excavant des del 2019.
- ARXIVAT A:
- CulturaArtArqueologiaItàlia