Català a l'escola: com Educació vol donar seguretat jurídica als docents

El decret de la llei d'educació de Catalunya (LEC) amb el qual es vol donar seguretat jurídica als docents davant l'aplicació de la immersió lingüística comença a caminar després d'estar pendent de desplegar-se des del 2009.

Des d'aquest dilluns es posa a exposició pública aquest decret, que vol protegir jurídicament els centres, els seus equips directius i mestres i professors.

De fet, estableix que el responsable del projecte lingüístic de centre no és la direcció de l'escola o institut, sinó el Departament d'Educació. 

Segons recull el projecte del decret, en el cas dels centres públics cal que l'aprovi el consell escolar, que el validin els serveis territorials competents i, a partir d'aquí, és la Generalitat qui en respon: 

"Un cop validat el projecte lingüístic, el departament competent en matèria d'educació n'assumeix la responsabilitat legal, d'acord amb l'article 4.1 del Decret Llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius."

Una altra mesura és que el projecte lingüístic no es pot canviar amb el curs ja començat. 
 

Simó: "Un argument menys per als tribunals" 

Educació destaca que el decret "és coherent amb el principi de proporcionalitat" perquè regula el règim lingüístic del sistema educatiu. Amb aquesta regulació, diu, "garanteix una seguretat jurídica més àmplia als subjectes obligats a l'hora d'aplicar i complir la llei dins d'un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa" i concreta l'ús i ensenyament de les llengües a les escoles i instituts. 

Per la consellera d'Educació, Anna Simó, el decret redueix el marge de maniobra dels tribunals per decidir contra la immersió lingüística: 

"Diuen que, mentre no estiguin reglamentats molt detalladament --com s'elaboren, com s'aproven, com s'avaluen-- els plans lingüístics de centre, poden considerar que no és aplicable la llei. Doncs, va, un argument menys pels tribunals."

La norma remarca el caràcter vehicular del català (i de l'aranès a l'Aran) i garanteix que tots els alumnes assoleixen la competència en les tres llengües, així com l'acollida dels estudiants nouvinguts. 

La LEC fixa que s'ha de garantir el ple domini del català i el castellà en acabar l'ensenyament obligatori. També situa el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge i diu que s'ha d'implantar la immersió lingüística que n'asseguri aquest ús.

El decret estableix com a requeriment el nivell C2 de català per als docents de la funció pública a partir del curs 2025-2026, amb un increment de places per treure's el títol. Segons l'esborrany, hi haurà 5.000 places noves per al curs 2023-2024 i 5.500 per al 2024-2025. 

També s'activarà un pla pilot a Barcelona per destinar més recursos per ensenyar la llengua als alumnes estrangers que s'incorporin als instituts a 2n, 3r i 4t d'ESO. 

La consellera considera que el decret deixa clar que l'escola "és l'espai que propicia i afavoreix l'aprenentatge i l'ús de la llengua catalana i fa possible incorporar-hi nous parlants".  
 

Tercer pilar per defensar el català a l'escola

El decret és el tercer pilar amb el qual la Generalitat vol protegir el català a l'escola.

Els altres dos són la llei dels usos del català i el castellà a l'escola, aprovada per una àmplia majoria del Parlament i que estableix que el català és vehicular i el castellà, curricular, i el decret que rebutja els percentatges lingüístics. Totes dues normes estan pendents que el Tribunal Constitucional digui si són constitucionals o no. 

El nou decret estarà dos mesos en exposició pública perquè qui vulgui pugui fer-hi aportacions. La consellera calcula que podria estar enllestit d'aquí uns 5 mesos o mig any.
 

Hi ha 26 escoles amb un 25% de castellà

La setmana passada, el TSJC va confirmar el 25% de castellà a tres escoles que ja l'aplicaven com a mesura cautelar. El tribunal va estimar parcialment els recursos de les famílies que volien que es tombés el projecte lingüístic de centre. Tot i que no va acceptar aquesta petició, el TSJC sí que va obligar a impartir en castellà alguna assignatura troncal que no sigui lingüística.

El tribunal evita parlar de percentatges, precisament perquè hi ha un decret que ho prohibeix. Ara bé, segons la conselleria d'Educació, recorre a una expressió obsoleta, perquè, actualment, al sistema educatiu no es parla de matèries troncals.

En el cas de dues escoles més, el tribunal va demanar informació complementària abans de decidir.

En total, a Catalunya hi ha 26 escoles on la justícia ha imposat l'aplicació del 25% de castellà en una aula, sigui amb mesures cautelars o bé amb sentències definitives.

Les decisions judicials arriben quan encara s'està pendent de saber quin criteri marcarà el Tribunal Constitucional i que, segons fonts jurídiques de la Generalitat, podria ser més favorable pel fet que ara és un òrgan de majoria política progressista.