Rebel·lió o sedició? Els arguments de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat

Els fiscals parlen obertament de "violència" i l'advocada de l'Estat només reconeix "ús de la força": el redactor del delicte de rebel·lió ho analitza

Actualitzat

Violència estructural o només força, o el que ve a ser el mateix, rebel·lió o sedició. Són les dues postures que han mantingut la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en el judici del procés. I davant d'uns mateixos fets que consideren provats, aquesta diferència, segons els experts, la marca el fet que els fiscals parlen obertament de "violència", i l'advocada de l'Estat només reconeix "ús de la força".


Hi va haver violència?

En les seves conclusions, el fiscal Javier Zaragoza va dir:

"Hi va haver violència física, n'hi va haver; violència en les persones, violència compulsiva i intimidatòria. Hi va haver força efectivament".

Mentre que l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane:

"L'ús de la violència no ha estat un dels elements estructurals del pla dut a terme pels acusats."

L'endemà de les conclusions contraposades, Diego López Garrido, un dels ponents del delicte de rebel·lió el 1995, valora així les tesis sobre la suposada violència.

"Vaig veure la Fiscalia amb arguments poc consistents sobretot quan, en no tenir proves de força amb prou intensitat per poder posar en risc la integritat territorial, recórrer a la idea que no cal que hi hagi força ni violència en el segle XXI. Admeten que no hi va haver violència, oi?"

 

 

 

Violència normativa o tramitació insòlita?

La tramitació parlamentària per donar cobertura al referèndum és una altra de les divergències entre la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

Fiscal Fidel Cadena: "La promulgació del Parlament de Catalunya durant 2 anys de lleis que promulgaven la sobirania de Catalunya i que organitzaven la seva ruptura amb l'Estat, desenvolupades per les mateixes institucions catalanes, suposaven una violència normativa."

Rosa María Seoane: "Es va produir una tramitació que ha estat denominada pel mateix Tribunal Constitucional d'insòlita perquè es van utilitzar de manera matussera aquelles excepcions que preveia el reglament del Parlament."

 

 

Diego López Garrido assegura que el fet que hi hagi lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional no les converteix automàticament en delictives.

"Al Parlament de Catalunya hi va haver aquell temps moltíssims actes inconstitucionals que van ser anul·lats pel TC, però això no els converteix en delictius. El TC moltes vegades anul·la lleis que ha aprovat al Congrés dels diputats i el Senat, però això no és delictiu."


Unes diferents apreciacions que també es traslladen a les demandes de penes de presó: fins a 25 anys per rebel·lió segons la Fiscalia, enfront dels 12 per sedició de l'Advocacia de l'Estat.

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut