Qui és Pasqual Maragall
La investidura de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat ha tancat avui una etapa de 23 anys amb Jordi Pujol i Convergència i Unió al capdavant del govern de Catalunya. El nou president té 62 anys, està casat i té tres fills. Fins al dia d'avui, el seu moment de més èxit possible el va viure el 1992 quan, com a alcalde de Barcelona, va conduir la ciutat a ser seu dels Jocs Olímpics.
Pasqual Maragall va néixer a Barcelona el 13 de gener de 1941 i, fins al dia d'avui, en què ha estat investit president de la Generalitat, la seva màxima responsabilitat institucional va ser la de l'alcalde de Barcelona entre 1982 i 1997.
Casat amb Diana Garrigosa des de 1965 i amb tres fills, és nét del poeta Joan Maragall i fill del senador Jordi Maragall. Va cursar les carreres de Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1979 es va doctorar en Ciències Econòmiques per la mateixa universitat amb la tesi "Els preus del terra". Després va marxar a Nova York i París, on va completar els seus estudis amb diversos màsters.
Iniciat en la política durant la seva etapa universitària, va militar en el Front Obrer de Catalunya i, més tard, el 1966, va cofundar el Moviment Febrer. El 1975 va participar també en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya, organització que després es va integrar en el Partit Socialista de Catalunya.
Després de les eleccions municipals de 1979, a les quals es va presentar com a número 2 del PSC a l'alcaldia de Barcelona, va ser tinent d'alcalde d'Organització i Reforma Administrativa durant dos anys.
El desembre de 1982 va ser elegit alcalde de Barcelona en substitució de Narcís Serra, que va ser anomenat ministre de Defensa.
Maragall va aconseguir gran prestigi polític l'any 1992, quan, estant al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, va portar la ciutat a ser seu dels Jocs Olímpics. A les eleccions autonòmiques de 1995 ja es perfilava com el candidat dels socialistes catalans per enfrontar-se amb Jordi Pujol, però va seguir a l'alcaldia fins al 1997 i el PSC va tenir com a cap de cartell Joaquim nadal.
Durant aquest temps, Maragall va ocupar la presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa i va ser vicepresident (1994-1996) i president (1996-1998) del Comitè de Regions de la UE.
L'any 1997, Maragall va abandonar voluntàriament l'alcaldia de Barcelona i durant gairebé un any va marxar a Roma, on va exercir de professor, fins que el juny de 1998 va anunciar que acceptava encapçalar la candidatura socialista a la presidència de la Generalitat a les eleccions de 1999.
El 17 d'octubre de 1999 va resultir elegit diputat en uns comicis autonòmics molt disputats en què els socialistes van perdre en nombre d'escons i Jordi Pujol va ser escollit, per última vegada, president de la Generalitat.
President del PSC des del juny del 2000, el juny d'aquest any va ser proclamat oficialment candidat socialista a la presidència de la Generalitat en les autonòmiques del 16 de novembre, les primeres sense Pujol i amb Artur Mas com a candidat de Convergència i Unió.
