Malviure en una nau abandonada: el cas de Badalona no és una excepció

L'incendi de la nau a Badalona, dimecres a la nit, ha evidenciat la precarietat de moltes persones que malviuen en espais abandonats. L'exclusió en què es troben es deu, en molts casos, a les dificultats per aconseguir papers i contracte laboral.

La Llei d'Estrangeria exigeix tres anys de residència demostrable a Espanya. I això passa per l'empadronament. En molts casos és complicat obtenir-lo per les traves que posen els ajuntaments.

Passats els tres anys, a més, cal tenir una oferta laboral d'un any de durada i de 40 hores setmanals. Això, a la pràctica, ja és un supòsit complicat. I per tant, sense tenir papers durant tot aquest temps se'ls empeny obligatòriament a treballar en l'economia submergida.

Aquest viacrucis ajuda a entendre per què moltes persones estrangeres passen tants anys vivint en les condicions en què vivien a la nau cremada a Badalona. 

En un espai similar, en una nau també abandonada, en aquest cas a Terrassa, hi malviuen 150 persones. Una quinzena de joves van passar-hi tot l'hivern anterior. Ara ha tornat el fred, i aquí segueixen. A la nau, agafen l'aigua de pluja per poder-se dutxar. 

Desenes de sales, corredors i petites habitacions plenes de deixalles i sostres descompostos. Pot semblar que no, però des que un equip de TV3 els va visitar al març, han aconseguit netejar espais i buidar-ho de runa. 

Malgrat les condicions de vida a la nau, s'hi senten protegits:

"El més segur és una nau abandonada, perquè la policia no hi entra, no ens molesten. Per això hem vingut aqui."

"Som família des de fa temps. Som germans aquí. Menjem del mateix plat."

Tots volen buscar-se un futur, però troben que s'han d'amagar constantment. 

No tenen ni permís de residència ni permís de treball. Tampoc cap opció de contracte laboral. La perspectiva de futur inclou malvendre roba i objectes durant tres anys, fins que puguin regularitzar la seva situació.

Les queixes reiterades de l'entitat que els acompanya permanentment, Terrassa Sense Murs, van forçar l'Ajuntament a posar fil a l'agulla amb l'atenció a aquests joves. Se'ls va empadronar i han reduït els expedients acumulats de 800 a 200. La Creu Roja va començar a dur-los menjar. 
I ara el govern municipal ja té a punt dos pisos per entrar-hi a viure de forma imminent. 

Ho explica Noel Duque Alarcón, tinent d'alcalde de l'Àrea Social de l'Ajuntament de Terrassa:

"Són uns pisos d'emergència que tenen habitacions grupals. Ja ens han comentat que volen estar en grups de quatre, de tres. I la veritat és que tenen tot el necessari..."

Una bona notícia eclipsada aquest divendres. Tècnics de l'Ajuntament havien dit als nois que hi anirien per comunicar-los quan podien marxar de la nau. Hi van anar, però amb sorpresa. La Policia Municipal havia avisat, també, la Policia Nacional. 

Han detingut quatre dels nois i dos d'ells acaben amb un expedient de deportació. 

Una situació que ha indignat els voluntaris de l'entitat Terrassa Sense Murs:

"Se'ns repeteix, mínim 10 vegades, perquè ells són molt desconfiats, que no passarà res, que no tinguin por, que no patim. Es va presentar la comitiva de l'Ajuntament. Van arribar tres cotxes de la Policia Nacional. Per sort, com que és una fàbrica molt gran té moltes sortides, i els nois que quedaven a dins es van poder escapar. Nosaltres ho vam veure com una emboscada, com una traïció, allò de dir demà a les 9h del matí aquí."

Un dels joves que té expedient de deportació, filòleg anglès i francès, diu que l'operació policial ha fet saltar pels aires la confiança en l'administració:

"Confiança zero. Ara no vull quedar amb ningú, ni de l'ajuntament ni amb ningú d'enlloc. Penso que tots són el mateix i que m'expulsaran. Et trenquen tot, la teva dignitat, les teves ambicions, tot. I t'envien a la merda". 

Des de l'ajuntament, Noel Duque, tinent d'alcalde de l'Àrea Social, diu que l'entristeix el que va passar aquest divendres amb nois que estan dins un procés d'arrelament a la població: 

"La veritat és que el que va passar ahir m'entristeix. Hem de presentar un informe dilluns. L'advocada d'ofici ens l'ha demanat. És un informe on s'explica que aquests nois participen en un procés socioeducatiu d'arrelament. Amb Creu Roja, amb Serveis Socials. Que estan responent, que estant assistint, alguns que ja tenen formació. Donarem tota la informació i farem tot el que puguem".

Mentrestant, els joves segueixen l'actualitat i saben el que va passar aquesta setmana a la nau de Badalona. Tenen por perquè ells fan foc per escalfar-se dins la nau:

"Aquestes notícies... em fan por, la veritat. Jo els ho dic, vigileu molt. Si qualsevol dia algú ha oblidat una cosa al foc... hi ha de tot, aquí. Es pot prendre foc a tot arreu". 

Segurament aquest joves arriben amb expectatives i esperances massa elevades pel que és la realitat aquí. Però el que és segur és que l'exclusió permanent els condemna a cada vegada més misèria i exclusió.