L'aigua de l'aixeta de Barcelona conté tants microplàstics com la d'ampolla, segons un estudi

Actualment, existeix una preocupació creixent per l'impacte que tenen els micro i nanoplàstics en la salut humana. La complexitat dels materials, la seva petita grandària i els límits en la metodologia fan que la seva anàlisi, i, per tant, la seva regulació, siguin complexes.

Ara, un nou estudi liderat per l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, ha desenvolupat una metodologia d'alta resolució que permet mesurar la quantitat de micro i nanoplàstics així com la seva massa en l'aigua.

L'estudi ha quantificat partícules plàstiques extremadament petites, entre els 0,7 i els 20 micròmetres (µm), així com els additius químics alliberats en aigua embotellada comercialitzada a Espanya

Els resultats mostren una concentració mitjana de 358 nanograms de micro i nanoplàstics per litre d'aigua, una quantitat similar a l'obtinguda en l'aigua d'aixeta de l'àrea metropolitana de Barcelona que es va trobar en un estudi previ realitzat pel mateix grup.

Així doncs, la principal diferència rau en el tipus de partícula detectada, no en la quantitat d'elements. Així ho explica Cristina Villanueva, investigadora de l'ISGlobal --centre col·laborador de l'estudi-- i coautora de la recerca:

"A l'aigua de l'aixeta trobem més polietilè (PE) i polipropilè (PP), mentre que a l'aigua embotellada hem detectat majoritàriament polipropilè tereftalat (PET), encara que també polietilè."

Tot i això, per Marta Llorca, investigadora de l'IDAEA-CSIC i també coautora de l'estudi, no es pot passar per alt "l'enorme impacte mediambiental que causa l'aigua embotellada, sobretot per la immensa producció de residus plàstics".
 

L'avenç de la tècnica

La novetat de la tècnica rau a quantificar la massa total de les partícules plàstiques de manera robusta i no només el seu nombre, fet que suposa un avenç per mesurar l'exposició humana a aquests materials nocius.

"La major part dels estudis quantifiquen els micro i nanoplàstics com a nombre de partícules en un volum determinat", declara Marinella Farré, investigadora de l'IDAEA-CSIC i una altra de les autores del treball. 

La metodologia d'aquest estudi d'alta resolució, permet quantificar les substàncies plàstiques per unitats de massa. "Podem quantificar partícules de diferents formes i de mides extremadament petites, cosa que no passa amb altres tècniques", aclareix. 
 

Quina quantitat es pot ingerir sense ser perjudicial?

L'equip ha analitzat 280 mostres d'aigua de 20 marques comercials d'aigua embotellada tenint en compte ampolles d'1,5 i 0,5 litres. 

Considerant que un adult beu 2 litres d'aigua al dia, les autores estimen una ingesta de 262 micrograms de partícules plàstiques cada any. Segons Llorca, l'Agència de Seguretat Alimentària Europea no estableix cap límit sobre la quantitat màxima segura d'ingesta de micro i nanoplàstics.

No obstant això, el nou sistema podria ser clau perquè les futures directives estableixin aquest límit tenint en compte la massa de la substància, i no només el nombre de partícules.

Components amb elevada toxicitat

El treball també ha detectat 28 additius plàstics en les mostres d'aigua embotellada. Aquests compostos químics són majoritàriament estabilitzants i plastificants que s'afegeixen al plàstic principal per a donar-li major resistència, duresa o flexibilitat.

Segons les investigadores, aquests poden migrar del mateix plàstic a l'aigua i a més tenen una elevada toxicitat per a les cèl·lules: "El nostre estudi de toxicitat va mostrar que tres tipus de plastificants presentaven un major risc per a la salut humana i, per tant, haurien de ser considerats en les anàlisis de risc per als consumidors", ha conclòs Farré.