El comentari de Joana Casals: "I tu més!"
La cap de la secció d'Economia de Catalunya Ràdio, Joana Casals, reflexiona sobre les reaccions davant el fracàs de les negociacions de la reforma laboral.
Enllaç a altres textos de l'autor
Joana Casals
Cap de la secció d'Economia dels serveis informatius de Catalunya Ràdio
Tu tens la culpa de la falta d'acord. Aquesta és l'acusació mútua que es fan la patronal i els sindicats després del fracàs de les negociacions. I és que vivim al país del "I tu més": Jo et dic que tu fas les coses malament i tu em contestes que jo les faig pitjor, una manera com una altra de defugir les responsabilitats.
Durant 2 anys (amb algunes pauses entremig), els empresaris i els sindicats han intentat pactar la reforma laboral que necessita l'estat espanyol, i "reformar" vol dir canviar, i "canviar" vol dir moure posicions, és a dir, cedir. I no només en les coses petites sinó també en les importants. En una negociació ningú no hi guanya, totes les parts han de deixar les reivindicacions pel camí i assumir, per tant, que hi haurà crítiques dels mateixos a qui s'està representant ja sigui perquè el llistó ha quedat molt amunt o perquè s'ha deixat massa avall.
Però si no s'és capaç de pactar se n'ha de ser per admetre les responsabilitats de cadascú. No fos cas que ara es caigui en la temptació de dirigir les crítiques contra qui al final prendrà la decisió. Sortir al carrer a protestar o fer declaracions dient que les noves normes no serviran per res és la solució fàcil. Admetre que s'ha deixat escapar una oportunitat d'or per canviar les coses des del consens i estar disposat a col·laborar és més difícil però molt més responsable.
Diuen que s'ha de donar un missatge fora, als mercats financers, que les coses estan canviant a l'estat espanyol. Hi estic d'acord, però és tant o més important que els de dins tinguem confiança que ens en sortirem i difícilment ens ho creurem si la resposta dels sindicats és la vaga, la dels empresaris dir que la reforma és insuficient, i la dels polítics veure què en poden treure a canvi de donar-hi suport.
Durant 2 anys (amb algunes pauses entremig), els empresaris i els sindicats han intentat pactar la reforma laboral que necessita l'estat espanyol, i "reformar" vol dir canviar, i "canviar" vol dir moure posicions, és a dir, cedir. I no només en les coses petites sinó també en les importants. En una negociació ningú no hi guanya, totes les parts han de deixar les reivindicacions pel camí i assumir, per tant, que hi haurà crítiques dels mateixos a qui s'està representant ja sigui perquè el llistó ha quedat molt amunt o perquè s'ha deixat massa avall.
Però si no s'és capaç de pactar se n'ha de ser per admetre les responsabilitats de cadascú. No fos cas que ara es caigui en la temptació de dirigir les crítiques contra qui al final prendrà la decisió. Sortir al carrer a protestar o fer declaracions dient que les noves normes no serviran per res és la solució fàcil. Admetre que s'ha deixat escapar una oportunitat d'or per canviar les coses des del consens i estar disposat a col·laborar és més difícil però molt més responsable.
Diuen que s'ha de donar un missatge fora, als mercats financers, que les coses estan canviant a l'estat espanyol. Hi estic d'acord, però és tant o més important que els de dins tinguem confiança que ens en sortirem i difícilment ens ho creurem si la resposta dels sindicats és la vaga, la dels empresaris dir que la reforma és insuficient, i la dels polítics veure què en poden treure a canvi de donar-hi suport.
