El camí a la investidura: Felip VI té a les mans el calendari per formar govern a Espanya

Amb la designació de la presidenta del Congrés i del president del Senat la política espanyola ha encetat un calendari incert en què el rei Felip VI tindrà un paper protagonista.

La Constitució fixa que el monarca sigui l'encarregat de proposar un candidat a la investidura, un cop escoltats els portaveus de les formacions polítiques amb representació al Congrés.

Tradicionalment, hi ha partits que declinen reunir-s'hi, com ERC, que ja ha anunciat que aquesta vegada tampoc no anirà al Palau de La Zarzuela.

Aquesta serà la novena ronda de consultes del monarca epsanyol en els seus nou anys de regnat, les mateixes que el seu pare, Joan Carles I, va protagonitzar durant els 38 anys en què va estar al tron.

La celebració d'aquestes entrevistes a La Zarzuela s'ha de fer després de la constitució de les Corts, però no tenen una data fixada.

El més habitual ha estat que el monarca citi els partits una o dues setmanes després que el nou Congrés arrenqui, cosa que portaria la ronda la setmana vinent o l'altra, l'última d'agost.

Proposarà Sánchez o Feijóo?

Tant Alberto Núñez Feijóo, que va guanyar els comicis, com Pedro Sánchez, que aspira a sumar una majoria suficient per repetir en el càrrec, han mostrat la seva disposició a sotmetre's a la investidura.

Fins i tot han fet algunes declaracions que es podrien interpretar com un intent de condicionar el monarca, però, per ara, cap dels dos té els suports que puguin fer-los vencedors d'una hipotètica votació.

Sí que és cert, però, que Sánchez és qui té més opcions a priori, després de l'acord aconseguit amb ERC i Junts per a la Mesa del Congrés i que els negociadors treballen perquè s'ampliï a la investidura. 

Molt més complicat ho té Feijóo, i encara més després de la crisi oberta al bloc de la dreta per la decisió dels populars de no facilitar que l'extrema dreta de Vox tingués un lloc a la mesa del Congrés.

Els populars s'han quedat sols en la votació d'aquest dijous i han evidenciat com de complicat ho tindria Feijóo per intentar formar govern.

El gener del 2016 es va donar una situació inèdita quan el llavors president del Govern i líder del PP, Mariano Rajoy, que havia obtingut 123 escons, va declinar la proposta de Felip VI d'intentar formar govern, cosa que va obligar a una altra ronda d'entrevistes.

Condicionats per Nadal i Cap d'Any

Si el nom proposat no aconsegueix la majoria absoluta al Congrés hi haurà una nova votació 48 hores després, en què només caldrà la majoria simple: més vots a favor que en contra.

La data d'aquesta votació determinarà alhora quan serien les noves eleccions, si cap candidat no aconseguís ser investit.

I és que, si se celebrés aquesta sessió d'investidura durant la primera quinzena de setembre, la nova cita amb les urnes coincidiria amb les festes de Nadal per Cap d'Any.

La llei és taxativa. Si no s'investeix aquest primer candidat, s'obre un termini de dos mesos per triar president i, si ningú ho aconsegueix, es dissolen automàticament les Corts i es convoquen eleccions generals, que se celebraran 47 dies després.

És per això que fonts parlamentàries apunten que, per evitar el risc d'unes eleccions per Nadal, el debat d'investidura s'hauria de celebrar l'última setmana d'agost o deixar-ho per a l'última part del setembre.

Així s'allunyaria el perill d'uns comicis en dates tan assenyalades, una amenaça que ja es va contemplar el 2016 i va obligar a modificar la llei electoral per reduir la campanya electoral de 15 a 8 dies. 

Cal aclarir si ERC i Junts tindran grup parlamentari

Abans de tot això, el repte més immediat del Congrés serà aclarir quins partits poden comptar amb grup parlamentari propi. Un cop constituïdes les corts, s'ha obert un termini de cinc dies perquè els partits ho sol·licitin.

El reglament del Congrés diu que han de comptar amb més de 15 escons o tenir-ne com a mínim 5 i superar el 5% dels vots a tot Espanya o el 15 a les circumscripcions en què hagin concorregut.

Més enllà dels grups majoritaris, pel segon dels requisits tenen grup assegurat EH Bildu i PNB, mentre que no compleixen amb les exigències ni ERC ni Junts.

Tot i això, la nova Mesa del Congrés, en què l'esquerra té majoria gràcies precisament als vots dels independentistes catalans, és sobirana per interpretar el reglament i permetre la formació de grups parlamentaris que no compleixen algun dels mínims exigits.

Tot indica que serà així, sobretot tenint en compte la capacitat decisòria que podrien tenir ERC i Junts a l'hora d'investir el candidat del PSOE.