La socialista Francina Armengol, elegida presidenta del Congrés amb els vots de Junts i ERC

ERC ha anunciat un acord amb el PSOE amb tres condicions, mentre Junts ha mantingut la incògnita fins a l'últim moment

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Hi ha hagut incertesa fins a l'últim moment aquest dijous a Madrid per la constitució del Congrés dels Diputats, però finalment ha estat escollida presidenta la socialista Francina Armengol per majoria absoluta en primera votació.

ERC havia anunciat mitja hora abans de l'inici un acord amb el PSOE, mentre que Junts havia dit que encara estaven negociant, negociacions que finalment han acabat en acord.

Armengol ha assumit el càrrec anunciant que es podrà fer servir el català i les altres llengües cooficials amb normalitat a les sessions del Congrés, un dels punts que el PSOE ha pactat amb Junts i ERC.

La sessió ha començat puntualment a les 10 del matí amb un breu discurs de la presidenta de la mesa d'edat, la socialista Cristina Narbona, que ha demanat empatia i respecte als nous diputats en la seva feina parlamentària.

I després, amb força rapidesa, Armengol ha estat escollida en primera votació per 178 vots, per tant amb el suport tant d'ERC com de Junts, a més dels del PSOE, Sumar, EH Bildu, PNB i BNG, que ja tenia assegurats.

Per la seva banda, la candidata del PP, Cuca Gamarra, s'ha quedat amb 139 vots, únicament els del seu partit i els de Coalició Canària i UPN, mentre que els 33 diputats de Vox han votat el seu candidat, Ignacio Gil Lázaro.

La candidata Cuca Gamarra i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquest dijous a Madrid (EFE)

Català, euskera i gallec al Congrés

En el seu primer discurs com a presidenta al final de la sessió, Armengol ha dit que el primer compromís que assumeix és treballar per acabar amb la violència masclista, i també en el reconeixement de la pluralitat d'Espanya.

En aquest sentit, ha assegurat que a partir d'ara es podran fer servir totes les llengües oficials de l'Estat a la cambra que presideix:

"Espanya sempre avança quan es reconeix en la seva pluralitat i diversitat, i per avançar en aquest camí vull manifestar el meu compromís amb el castellà, el català, l'euskera i el gallec, i la riquesa lingüística que suposen, i vull anunciar-los que aquesta presidència permetrà l'ús de tots aquests idiomes al Congrés des d'aquesta sessió constitutiva."

Armengol també ha fet referències a la crisi climàtica i a les amenaces a la democràcia per part d'algunes forces polítiques, i ha recordat Félix Pons, mallorquí com ella que també va presidir el Congrés.

Ha acabat el breu discurs amb una cita de Salvador Espriu en català que ha traduït al castellà, i s'ha acomiadat com ha començat: adreçant-se als diputats en castellà, català, gallec i euskera.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, aquest dijous a Madrid (EFE)

Les "garanties comprovables" del PSOE a Junts

Just després de la votació que ha escollit Armengol, Junts ha fet públic un comunicat en què afirma que ha exigit al PSOE "garanties comprovables" que l'acord es compliria:

"El PSOE ha respectat les condicions fixades i, aquest matí ha presentat els comprovants que acrediten el compromís polític a què hem arribat i que determina el nostre posicionament."

Segons Junts, l'acord és només per a la mesa del Congrés, i inclou el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea i el seu ús al Congrés "amb plena normalitat".

També l'activació de comissions d'investigació al Congrés sobre els atemptats del 17A i sobre l'espionatge del cas Pegasus a polítics i líders independentistes.

Junts ha assegurat que el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ja ha demanat al president del Consell d'Europa l'oficialització del català i que és la primera vegada que Espanya ho fa.

En el comunicat insisteixen diverses vegades que aquest acord no està vinculat en cap cas a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol:

"Junts per Catalunya no dona ni donarà mai els seus vots a canvi de res ni amb l'objectiu d'estabilitzar l'Estat. L'objectiu de Junts és la independència de Catalunya i tots els acords que subscriu serveixen per avançar en aquesta direcció."

Aspecte del Congrés dels Diputats en la sessió constitutiva de la XV legislatura, aquest dijous a Madrid (EFE)

Puigdemont: "la investidura és allà on era"

Per la seva banda, el líder de Junts, Carles Puigdemont, ha dit a Twitter que espera que Pedro Sánchez faciliti que d'aquí un mes el català ja sigui llengua oficial a la UE:

"A alguns els semblarà massa, i a d'altres els semblarà poc. És una negociació per a la mesa del Congrés. La investidura és exactament allà on era l'endemà de les eleccions."

Junts havia explicat a primera hora d'aquest dijous que havia arribat a un principi d'acord amb el PSOE per facilitar la presidència d'Armengol, però que hi havia encara un punt --llavors no han especificat quin-- on les posicions estaven allunyades.

Francina Armengol, nova presidenta del Congrés, aplaudida pels seus companys aquest dijous a Madrid (EFE)

Acord amb ERC amb condicions

Mitja hora abans de la sessió al Congrés, ERC també havia anunciat, en roda de premsa, que havia arribat a un acord amb el PSOE amb 3 condicions.

El cap de llista al Congrés, Gabriel Rufián, ha explicat que la primera és que es garanteixi que es pugui utilitzar el català i les altres llengües cooficials a les sessions parlamentàries.

La segona és que es constitueixi una comissió d'investigació sobre el cas Pegasus, d'espionatge als independentistes catalans, i la tercera, que s'aprofundeixi en el procés de desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat a Twitter/X que amb l'acord estan "arrossegant el PSOE en el camí de la resolució del conflicte":


Algunes condicions d'ERC coincideixen força amb les de Junts, tot plegat en unes darreres hores marcades per una negociació intensa però discreta, enmig d'una situació de força incertesa.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i la de Sumar, Yolanda Díaz, aquest dijous al Congrés dels Diputats (EFE)

Dues vicepresidències pel PP, una pel PSOE i una per Sumar

En la votació de les 4 vicepresidències hi ha hagut 5 candidats, dos dels quals han sortit escollits directament, dos més han quedat empatats i un ha quedat descartat.

Els dos escollits han estat Alfonso Rodríguez, del PSOE, amb 113 vots, i José Antonio Bermúdez de Castro, del PP, amb 73.

L'empat ha estat entre Esther Gil, de Sumar, i Marta González, del PP, que han obtingut totes dues 65 vots, cosa que ha obligat a repetir la votació.

En la repetició s'ha repetit el resultat de la presidència: Gil ha aconseguit 178 vots i González 139, mentre hi ha hagut 33 vots en blanc, corresponents a Vox.

Les vicepresidències han quedat configurades així: la primera l'ocupa Alfonso Rodríguez; la segona, José Antonio Bermúdez de Castro; la tercera, Esther Gil, i la quarta, Marta González.

El candidat descartat, votat només pels 33 diputats de Vox, ha estat Ignacio Gil Lázaro, que també havia estat abans el candidat a la presidència per aquest partit.

La vicepresidenta tercera del Congrés Esther Gil, de Sumar, aquest dijous a Madrid (EFE)

Una secretaria per Sumar, una pel PSOE i dues pel PP

Poc abans de la una del migdia ha començat la votació per les 4 secretaries, que s'ha acabat poc després de dos quarts de dues.

Per la primera ha estat escollit Gerardo Pisarello, de Sumar, amb 101 vots, la segona Isaure Leal, del PSOE, amb 77, la tercera Guillermo Mariscal amb 71, i la quarta Carmen Navarro, amb 67, tots dos del PP.

Finalment doncs, la composició de la taula se l'han repartit el PP i els dos partits del govern espanyol, PSOE i Sumar, i no s'hi ha incorporat cap membre dels partits bascos i catalans, malgrat les especulacions de les últimes setmanes.

Un cop escollits tots els càrrecs de la mesa han ocupat el seu lloc, i han començat els juraments o promeses a la Constitució dels 350 diputats.


Juraments allunyats de l'ortodòxia del Congrés

Alguns dels diputats han fet servir fórmules que s'allunyen de l'ortodòxia fixada al reglament del Congrés, similars a les que s'havien fet servir en legislatures anteriors sense excessius problemes.

Han començat a la mateixa mesa: Esther Gil ha promès dient que ho fa "per una Espanya plurinacional i feminista", mentre Gerardo Pisarello, en català, ha fet una promesa en relació a la república.

Els diputats del PSOE i del PP han fet servir el tradicional "sí, prometo", i els de Vox hi han afegit "per Espanya, sí", però els de Junts, ERC, EH Bildu, PNB i BNG han fet promeses molt diverses.


"Fins a la consecució de la república catalana"

Els del PNB, alguns en basc, s'han limitat a afegir "per imperatiu legal" a la fórmula tradicional, solució similar als d'ERC que, en català, hi han afegit "fins a la consecució de la república catalana".

Els de Junts també han al·ludit a l'"imperatiu legal" tot afegint-hi per "la lleialtat al poble de Catalunya i al mandat de l'1 d'octubre" i "la defensa de tots els represaliats i exiliats".

Altres diputats han promès "per la lluita antifranquista", i Íñigo Errejón, de Sumar, ho ha fet "per la sobirania popular, la fraternitat entre els pobles, la justícia social i la Terra".


"No sabem si estan acatant o atacant la Constitució"

Al final dels juraments, tant Vox com el PP han expressat queixes per aquestes fórmules: Pepa Millán, de Vox, ha reclamat a Armengol que invalidés els juraments:

"Aquí hi ha molts diputats que no entenen quines han estat les fórmules, i no sabem si estan acatant la Constitució o l'estan atacant."

Per part del PP ha estat Cuca Gamarra la que ha reclamat a Armengol la revisió dels juraments:

"Sense cap dubte el que hem viscut aquí per part d'una vintena de diputats excedeix la flexibilitat, estem davant de suposats en què s'ha desnaturalitzat i buidat de contingut possiblement l'acatament."

Però la nova presidenta del Congrés ha respost dient que les considerava totes vàlides, que tots els diputats han adquirit aquesta condició, i ha donat per acabada la sessió.

Cuca Gamarra, del PP, protestant pels juraments utilitzats per alguns diputats, aquest dijous al Congrés dels Diputats (EFE)

Distanciament entre el PP i Vox

El motiu que Vox no hagi votat a favor de Cuca Gamarra és que no ha arribat a cap acord amb el PP per aconseguir representació a la mesa del Congrés:

"Vox està votant el seu propi candidat després que aquest matí el PP hagi confirmat que no ajudarà Vox a aconseguir un lloc a la mesa."

Aquesta falta d'acord entre els dos partits de dreta ha facilitat que la victòria per majoria absoluta d'Armengol en primer votació hagi estat encara més remarcable i ha deixat Gamarra a 39 vots de distància.

És una situació que contrasta amb el que ha passat al País Valencià, Castella i Lleó, Extremadura, les Balears i l'Aragó, on han arribat a acords de govern o suports parlamentaris.

La diputada de Sumar Tesh Sidi aquest dijous al Congrés dels Diputats (EFE)

La primera diputada d'origen saharaui, oblidada en la lectura de noms

L'anècdota de l'arrencada de la sessió ha estat que, durant la lectura dels noms, s'han oblidat d'anomenar la diputada Tesh Sidi, de Sumar, que, a més, és la primera d'origen saharaui que arriba al Congrés.

Per això quan Cristina Narbona ha preguntat si hi havia hagut alguna anomalia, Sidi s'ha aixecat i ho ha explicat, i la mesa d'edat ha corregit l'error:

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, aquest dijous marxant de l'hemicicle del Congrés després de la sessió constitutiva (EFE)

Pedro Rollán, nou president del Senat

Mentrestant, al Senat, amb una clara majoria del PP, la constitució ha tingut molta menys incertesa i s'ha fet més ràpidament que al Congrés.

El nou president és Pedro Rollán, que substitueix Ander Gil, del PSOE. Ha rebut 142 vots, 140 dels quals del seu partit, i supera així la majoria absoluta, fixada en 130.

Com al Congrés, Vox ha presentat un candidat propi, Ángel Pelayo, que només ha rebut els 3 vots del seu partit, mentre que la resta de senadors, 114, han votat en blanc, 88 dels quals del PSOE.

Pel que fa a la mesa, la vicepresidència primera l'ocupa Javier Maroto, del PP, i la segona, Guillermo Fernández Vara, del PSOE, partits que s'ha repartit les quatre secretaries.

Aquestes són per a Eva Ortiz i María del Mar Blanco, senadores del PP pel País Valencià i Madrid, respectivament, i per a María de los Ángeles Luna i Francisco Manuel Fajardo, del PSOE per Còrdova i Lanzarote.

És, per tant, una mesa en què el PP té quatre representants i el PSOE, tres, quan falten designar encara 7 senadors de les comunitats de Múrcia, l'Aragó, Astúries, La Rioja i Navarra.


Paper protagonista per als grups petits

Finalment l'empat a 171 vots que es preveia en la constitució del Congrés i que ha fet córrer molta tinta no s'ha produït ni tan sols en la primera votació, en una situació en què els partits petits han tingut molt de protagonisme.

Els diputats de Junts de la nova legislatura han centrat els focus mediàtics dels últims dies (Europa Press)

El focus, les darrere setmanes, s'ha centrat en Junts, que exigia fets comprovables per emetre un vot positiu a la candidatura socialista.

Pel seu cantó, ERC també havia assegurat aquest dimecres que no hi havia res fet i que encara no hi havia acord amb els socialistes.

Tot plegat, esclar, enmig d'una negociació que ha anat molt més enllà de la presidència del Congrés, perquè està en joc la presidència del govern espanyol.

De fet, s'esperava que la votació d'aquest dijous donés pistes de si Sánchez podrà reeditar el govern de coalició, i la rapidesa amb què s'ha escollit Armengol fa preveure que ho podrà aconseguir.


Quins són els números?

Amb la composició del Congrés, PP, Vox i UPN sumen 171 diputats, els mateixos que sumen els socis de l'última legislatura: PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNB i BNG.

I per això els vots dels 7 diputats de Junts eren tan importants per al PSOE i per a Sumar. Ara caldrà veure com continuen les negociacions per la investidura i com reacciona el PP d'Alberto Núñez Feijóo.

 

 

ARXIVAT A:
JuntsERCPPPSOECuca GamarraCongrés dels DiputatsEleccions Generals 2023 - 23J
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut