Dos de cada deu lloguers de vivenda habitual no es declaren a Hisenda

Els tècnics d'Hisenda estimen en un estudi que dos de cada deu habitatges que es lloguen com a vivenda habitual a Catalunya, concretament el 20,9%, no es declaren.

L'informe, que s'ha presentat al congrés anual del Sindicat de Tècnics d'Hisenda Gestha, creua dades de diverses fonts estadístiques i conclou que als municipis de la demarcació de Lleida la xifra de lloguers submergits s'enfila fins a pràcticament un de cada tres (31,9%) i als de la de Tarragona és del 25,1%.

A les comarques de Girona, la xifra no arriba a un de cada quatre (24,4%) i a la demarcació de Barcelona hi ha la xifra més baixa, amb un 19,2% dels lloguers de l'any.

Són les primeres dades d'un estudi --encara no finalitzat-- que situaria la xifra del conjunt d'Espanya bastant més per sota, entre l'11% i el 14%.

La dada no inclou els lloguers de temporada, com els pisos turístics, i apunta que la xifra de lloguers submergits s'ha anat reduint els últims anys respecte a estudis anteriors.

Els autors de l'informe posen en valor el que consideren una bona dada, tal com destaca el secretari general de Gestha, José María Mollinedo:

"Això vol dir que el 80% dels propietaris declaren correctament els seus lloguers."

Deduccions i altres mesures que ajuden a reduir el lloguer submergit

Gestha afirma que les mesures implantades com les deduccions o l'obligació de fer constar la referència cadastral a la declaració de la renda ajuden a reduir el frau.

A més, constaten que en la nova llei de l'habitatge hi ha noves deduccions que permetran als propietaris deduccions molt importants en el cas de mantenir o reduir el preu dels lloguers en algunes zones. Això ajudarà encara més a fer aflorar part d'aquests lloguers no declarats.

Però una de les mesures que han fet servir molt els últims anys als tècnics d'Hisenda és la de rastrejar els consums de llum d'habitatges "teòricament" no llogats. I en aquest cas, primer van detectar que "en alguns casos es feien grans consums de llum per a la producció de substàncies estupefaents".

Després, també els va ajudar a detectar molts autònoms que no declaraven la seva activitat i al final el rastre de la llum també els va permetre arribar als propietaris que tenien cases llogades sense declarar-ho.

Qui defrauda?

Segons Mollinedo, el perfil del principal defraudador és el d'una persona amb poques propietats:

"El perfil de propietari que acostuma a tenir un arrendament submergit normalment té a veure amb l'arrendament d'una o dues vivendes. La persona que té una gran cartera d'habitatges ja té un patrimoni prou gran per comptar amb un assessor fiscal que li porti les declaracions d'impostos."

I, quan un dels autors afina una mica més el perfil, es converteix en el d'un jubilat que per complementar la seva pensió lloga un pis i no el declara.

Amb aquests perfils com els més habituals, els tècnics d'Hisenda consideren que és molt fàcil detectar el frau, perquè habitualment no tenen un assessorament expert, ho fan amb els seus mitjans i acostumen a deixar molts rastres.