Persones passejant per la Rambla de Barcelona
Persones passejant pel carrer (Europa Press/Kike Rincón)

Boomers, millennials o generació X: el CEO revela la ideologia de cada generació de catalans

Segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, la generació silenciosa i la Z són les més conservadores, i la X, la més d'esquerres

Enllaç a altres textos de l'autor

Carles Castellnou

Periodista de la secció de Política de TV3

Actualitzat

Una enquesta del CEO feta a més de 6.500 catalans diu que els més joves són d'esquerres, que hi ha una desafecció creixent cap a la política entre molts catalans i això afecta totes les generacions.

També hi ha una visió generalitzada que els ciutadans no tenen capacitat d'influir en els polítics i hi ha una coincidència a l'hora de dir que els joves tindran un futur més difícil que els grans, tot i estar més ben preparats acadèmicament.

L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió feta entre el maig i juliol passat a 6.520 persones de més de 16 anys divideix la mostra en cinc generacions.

L'anomenada silenciosa (els nascuts entre el 1928 i 1945), els baby-boomers (1946-1964), la generació X (1965-1980), els millennials (1981-1996) i la generació Z (1997-2012).

I una conclusió general que es pot extreure és que l'edat serveix per marcar diferències generacionals, però a vegades les inquietuds continuen sent les mateixes de sempre entre els més joves i els més veterans en això que coneixem com a societat catalana.

Una societat que es declara cada cop més allunyada de la política. Els boomers són percebuts com els més d'esquerres, mentre que els de la generació silenciosa i els zeta serien els més pròxims a una opció de centredreta.


La generació silenciosa i la Z, les més conservadores; la X, la més d'esquerres

El 8% dels catalans més joves es declaren partidaris dels partits d'extrema dreta, mentre que en aquest segment d'edat un 20% prefereix una opció d'extrema esquerra.

Els més joves i els més grans serien els que optarien més per l'extrema dreta mentre que els X i millennials serien els més pròxims a les esquerres i els més contraris a les dretes.

Els homes més joves, de la generació Z, solen ser els més partidaris de l'extrema dreta (un 9%) i les dones d'aquest segment es declaren d'extrema esquerra (un 25%).

A la pregunta de quins votants desperten més simpaties, l'enquesta del CEO assenyala els votants d'Esquerra i el PSC, mentre que els que ho fan per Vox, el PP i Ciutadans són els que desperten més recels.

 

Creix la desafecció política

La desafecció política de la qual ja parlava el president José Montilla el 2007 s'ha obert pas en la societat catalana. Els millennials i els zeta (els més joves) diuen que no senten simpatia per cap formació política, en aquests col·lectius més del 20% no s'identifica amb cap partit.

Els més joves diuen que no senten simpatia per cap formació política (Pexels)

Els boomers són els més implicats i només un 13% declara el seu absolut desinterès per la qüestió. Sobre l'opció a l'hora d'anar a votar, l'enquesta diu que els més joves es decanten cap a Esquerra Republicana i els més grans, pel Partit dels Socialistes.

I hi ha una opinió comuna clara, l'extrema dreta de Vox és l'opció més antipàtica per a tots els públics.


Independentistes vs. autonomistes

En enquestes anteriors, l'11% dels entrevistats més joves assenyalaven la casella de no sap/no contesta a l'hora de pronunciar-se sobre la independència. Ara aquesta casella és la preferida pel 28% entre aquesta generació, un canvi important, perquè suposa un augment de més del doble per aquesta opció.

La independència de Catalunya seria l'estat ideal per al 34% dels boomers i per al 32% dels X, mentre que l'autonomia actual és amb el que més còmodes se senten el 33% dels més grans.

Cada cop més joves opten per no mullar-se ni a favor ni en contra de la independència (Pexels)

Entre els catalanoparlants, els partidaris de la independència superen el 45% en totes les franges d'edat, mentre que les persones que tenen com a llengua principal el castellà prefereixen majoritàriament l'actual estatus de Catalunya com a autonomia dins d'Espanya.

A la dimensió nacional, el CEO també pregunta sobre simpaties i antipaties. Aquí són les dones de la generació silenciosa les més nombroses a l'hora de declarar la seva poca simpatia cap als independentistes, mentre que els homes de la generació Z són els que veuen amb més bons ulls els partidaris de la unitat d'Espanya.


Insatisfacció

És el que expressen més de la meitat de joves, menys joves i adults a l'enquesta quan se'ls pregunta quina visió tenen de la democràcia.

Només un terç dels enquestats es declaren poc o gens satisfets amb el seu funcionament. Un percentatge alt també diu que els polítics xerren massa i fan poca cosa i que la capacitat que tenen els ciutadans d'influir sobre ells és més aviat escassa, tot i que defensen el dret a protestar i que aquesta possibilitat pot ser eficaç en alguns casos.

Tots els trams d'edat coincideixen a dir que els ajuntaments són l'administració que més confiança els genera, seguida de la Unió Europea, la Generalitat i el govern espanyol.

I també coincidència en la idea que els governs defensen sobretot els interessos de les classes altes, dels més poderosos.

Quina generació és la més partidària d'abaixar impostos?

Els més joves són els que exigeixen pagar menys a Hisenda encara que això suposi reduir el nombre de serveis públics i les prestacions, un posicionament que xoca obertament amb el que defensen els més grans.

El posicionament de joves i grans sobre els impostos xoca obertament (Pexels)

Aquesta dicotomia també es mostra quan els més grans creuen que l'escola ha d'ensenyar autoritat als alumnes, un extrem no tan compartit per la joventut.

Els nascuts al segle XXI tenen actituds més obertes cap a la immigració, un problema per a molts enquestats nascuts el segle passat.

En el que coincideixen els més grans i joves és que el creixement econòmic no ha de veure's sempre perjudicat per la protecció del medi ambient.


La crisi climàtica produeix tristesa i angoixa

La joventut són els més s'amoïnen per qüestions com la regulació del preu dels lloguers, que les menors necessitin el permís patern per avortar o que sigui imprescindible un permís psicològic previ a un canvi de sexe.

La crisi climàtica angoixa especialment les dones (Pexels)

I una inquietud comuna és l'emergència climàtica, que la majoria creu que ja és molt difícil de revertir. Produeix tristesa a tots els segments, una tristesa que es transforma en angoixa entre bona part de les dones. En aquesta problemàtica, els més joves són els menys preocupats.


Atrapats a les xarxes

Les edats més avançades són les úniques que es declaren informades sobretot per la televisió, ràdio i diaris, mentre que els nascuts a partir dels anys 70 diuen que ho fan per les xarxes.

WhatsApp i YouTube són les xarxes més usades per totes les generacions. Facebook està més arrelada entre els més grans mentre que Instagram ho està entre els més joves. TikTok o Twitter --actualment X-- encara no han superat els seus rivals digitals.

Instagram encara és la xarxa preferida al davant de TikTok o Twitter (Pexels)

Joves més preparats, però convençuts que viuran pitjor que els pares

Més de la meitat dels entrevistats declaren haver estudiat a l'escola pública i en això no hi ha diferència entre els trams generacionals.

La diferència ve quan ens fixem en la percepció individual que indica que els joves estan més ben preparats acadèmicament que els més ancians.

Els primers són els més nombrosos en formació universitària i superior, mentre que entre els segons predominen els estudis primaris.

Tot i això, les noves generacions tenen clar en uns percentatges importants que viuran pitjor que els seus pares i són els únics en aquest estudi que creuen que són d'una classe social inferior a la dels seus progenitors.

Els joves tenen més estudis però creuen que viuran pitjor que els pares (Pexels)

En aquest apartat, la joventut reconeix que voldria marxar de casa dels pares abans del que ho acaben fent.

I com a punt final, la immensa majoria dels catalans enquestats es declaren i perceben com classe mitjana, potser una classe mitjana diferent de la de fa uns anys.

Anar al contingut