Amnistia i autodeterminació: tenen encaix en la Constitució?

La "condició prèvia" plantejada per Carles Puigdemont d'una amnistia per començar a negociar la investidura de Pedro Sánchez ha revifat el debat sobre quines possibilitats hi ha per fer-ho.

La Constitució no regula l'amnistia, però tampoc la prohibeix

El catedràtic de Dret Constitucional de la UB Xavier Arbós ha explicat aquest mateix dimarts al programa Més324 que la Constitució espanyola no la contempla:

"Quan s'estava elaborant la Constitució va haver-hi dues esmenes que volien introduir l'amnistia a l'avantprojecte que van ser rebutjades i aquí es va quedar."

Arbós, però, admet que el fet que la Constitució no en parli no significa que la prohibeixi, opinió compartida pel professor de dret constitucional de la mateixa universitat, Joan Ridao:

"Des d'una concepció utilitarista i moderna si no concebem la CE com un mur de plexiglàs, no se'n deriven prohibicions implícites, és a dir, allò que no està expressament prohibit, està permès."

Ridao ho ha dit al mateix programa, i ha recordat que el Tribunal Constitucional, el TC, ha reforçat aquesta interpretació en tres sentències des de l'aprovació del text constitucional.

També que la prohibició explícita que fa la Constitució dels indults generalitzats, que aproven els governs, no es pot interpretar com una prohibició de les amnisties, que aprova el Congrés.

L'amnistia pot vulnerar preceptes constitucionals?

De tota manera, Arbós considera que una amnistia als independentistes condemnats sí que vulneraria almenys dos preceptes constitucionals: la igualtat i el dret a la tutela judicial:

"El principi d'igualtat significa que poden haver-hi, per exemple, persones condemnades per malversació que puguin arribar a ser amnistiades perquè s'entén que està vinculada a un projecte polític concret, mentre que altres persones condemnades també pel mateix delicte que no puguin acollir-s'hi"

Arbós també ha descartat que es pugui comparar una amnistia com aquesta amb l'amnistia fiscal del 2015, que considera que no va ser tal, sinó una simple regularització.

Ridao, però, considera que cal valorar altres preceptes constitucionals, com la justícia, la llibertat i el pluralisme polític, que estan al mateix nivell que la igualtat:

"La CE no fa de la igualtat l'únic valor superior, n'hi ha d'altres i aquí n'hi ha 2 que concorren clarament: un és la justícia i en segon lloc el pluralisme polític, perquè en l'origen que ha generat tot això evidentment hi ha diferències d'ordre polític."

Pel que fa als casos dels policies encausats per les actuacions de l'1-O contra els votants del referèndum, tots dos consideren que haurien de quedar inclosos en la llei d'amnistia.

Hi ha marge per aprovar una llei d'amnistia "exprés"?

Tots dos juristes tenen clar que, de tota manera, és molt difícil i complex poder tirar endavant una llei d'amnistia amb un Congrés sense comissions en marxa.

Ridao, però, considera que es podria "explorar" una fórmula que mai s'ha fet servir amb un Congrés acabat de constituir i encara sense govern espanyol, la lectura única:

"Hi ha una possibilitat tècnica, que és la lectura única, un procediment abreujat que permet la tramitació directa al ple del Congrés, però no hi ha precedents, en situacions semblants només s'han aprovat propostes de resolució i prou."

L'article 2 de la Constitució i el referèndum

Pel que fa a l'element que entrarà en el debat si s'acaba complint aquesta i altres condicions prèvies, un referèndum d'autodeterminació, Arbós considera que no té cabuda en la Constitució:

"Mentre no canviï la Constitució espanyola, l'article 2 diu que Espanya és indivisible i per tant es poden fer referèndums i consultes, però no poden tenir un valor vinculant."

Arbós també ha afirmat que la doctrina de l'ONU sobre el dret d'autodeterminació no es pot aplicar perquè només ho contempla en els casos de colònies o minories perseguides.

En canvi, segons Ridao no cal apel·lar a aquesta doctrina, sinó fixar-se en els referèndums fets a "estats liberals democràtics" com el Regne Unit o el Canadà per "juridificar el dret a decidir de Catalunya":

"Com que la Constitució diu expressament que tota ella és reformable, que no hi ha cap clàusula d'intangibilitat i per tant també es pot modificar l'article 2, tot això ha de ser possible si hi ha voluntat política."