"Algo de mí", un repàs als grans èxits de Camilo Sesto "Superstar"
Centenars de milers de fans ploren avui la mort de Camilo Sesto, un dels artistes espanyols amb més reconeixement a nivell internacional.
Camilo Blanes Cortés va començar la seva carrera musical a la meitat de la dècada dels 60, quan encara era un adolescent, amb el grup pop Los Dayson. Amb aquest grup, Camilo va fer les primeres actuacions en bodes i altres celebracions a la comarca d'Alcoi. A més de cantar versions de The Beatles, Bee Gees, o el Dúo Dinámico, amb Los Dayson va compondre els primers temes propis:
Comença llavors una carrera ininterrompuda de més de 50 anys dedicats a la música que l'han portat a vendre milions de discos tant a Espanya com a l'Amèrica Llatina.
La notícia de la seva mort ha colpit fans de Camilo Sesto a una banda i l'altra de l'Atlàntic. I els seus grans èxits sonen avui a ràdios i televisions de desenes de països.
"Algo de mí", una de les seves cançons més conegudes, la va compondre l'any 1971 i formava part del primer àlbum de Camilo com a solista:
Només un any més tard, el 1972, l'artista d'Alcoi va representar Espanya al Festival Internacional de l'OTI amb "Algo más", una composició de Juan Carlos Calderón que va catapultar Camilo Sesto a la fama. No va guanyar el concurs, va quedar en cinquena posició, però amb aquell supervendes, Camilo es va convertir en un ídol de masses a l'Amèrica del Sud.
"Madre", "¿Quieres ser mi amante?" o "Ayudadme" van ser altres grans èxits de Camilo Sesto de la primera part de la dècada dels 70. Ocupava les primeres posicions de les llistes d'exits a les ràdios i li plovien els discos d'or a Espanya, Xile, Mèxic i Veneçuela.
Reconegut per la crítica i pel gran públic, l'any 1975 Camilo Sesto va produir, fent-se càrrec de totes les despeses, la versió en castellà de l'opera rock "Jesucristo Superstar". L'obra amb música d'Andrew Lloyd Webber i lletres de Tim Rice que havia enlluernat Camilo Sesto a Londres.
El projecte era més que agosarat i Camilo el va encarar fent-se càrrec de la producció (va posar de la seva butxaca més de 12 milions de pessetes de l'època), la composició i adaptació de les lletres i també la interpretació del protagonista principal. Camilo representava el paper de Jesús de Natzaret. A l'escenari altres grans noms de la música del moment a Espanya: Ángela Carrasco com a Maria Magdalena, Teddy Bautista com a Judes.
Contra tot pronòstic, i superant totes les reticències inicials, "Jesucrist Supestar" va ser un gran èxit i l'obra va penjar el rètol de "tot venut" durant els més de quatre mesos que es va representar al Teatro Alcalá de Madrid.
El mateix autor de l'obra original, Andrew Lloyd Webber, va dir de la versió de Camilo Sesto que era l'única que estava a l'alçada de l'original.
Camilo Sesto va recuperar, amb escreix, els diners invertits a "Jesucrist Superstar". Quan es va acabar l'obra, l'empresa Gillette li va oferir 150.000 dòlars per afeitar-se la barba en un dels seus anuncis. El cantant ho va acceptar i va donar els diners a un asil de nens orfes.
Camilo Sesto va tocar el cel: "Quieres ser mi amante?" és nominada als Grammy i aconsegueix enregistrar el vídeo promocional de "Memorias" a la NASA.
El 1976 va treure al mercat un nou àlbum amb èxits com "Alguien" o "Sólo tú". I encara va trobar temps i inspiració per fer compondre dos temes per a un desconegut Miguel Bosé, a qui impulsa i ajuda en els primers moments de la seva carrera.
Els èxits es van multiplicar durant els últims anys de la dècada del 70 i durant els 80. Grans temes d'aquella època formen part del patrimoni col·lectiu d'una generació: "Vivir así es morir de amor", "El amor de mi vida" o "Quererte a ti":
Als anys 90, la seva carrera, però, va anar decaient, mentre que, en canvi, les seves excentricitats i el seu amor per la cirurgia estètica el van fer cada cop més cèlebre entre els personatges de la premsa rosa.
Cançons discutibles, com un "Padre nuestro" amb el papa Francesc, van formar part de la seva última etapa musical, que, amb el canvi de mil·lenni, ja havia encetat jugant amb els límits de l'autoparòdia.
El seu aspecte cada cop més fràgil i artificial no li va impedir, però, continuar fent concerts aquests últims anys, malgrat que el 2008 va anunciar el seu adeu dels escenaris.
Abans, però, encara va aconseguir col·locar un dels seus temes entre les llistes d'èxit ocupades per artistes d'una altra generació. Va ser amb "Mola mazo", un dels temes que formaven part de l'àlbum "Alma", publicat el 2002. Camilo Sesto ho va gravar poc després d'haver-se sotmès a un trasplantament de fetge.
El 2011 va rebre la medalla al Màxim Orgull Hispà a Las Vegas, i després va ser la seva localitat de naixement, Alcoi, que el va homenatjar doblement. Primer amb la medalla de la ciutat i després posant el seu nom a un carrer.
La presentació d'un recopilatori de versions simfòniques i duets amb Marta Sánchez, Pastora Soler i Mónica Naranjo, entre d'altres, va ser una de les últimes aparicions públiques d'aquest cantant amb un talent només a l'altura de la seva extravagància.
